No hi ha dubte que la immigració ha estat el tema informatiu d'aquest agost, que acaba amb l'obertura per part del Govern balear de la batalla jurídica contra el repartiment de menors migrants, amb un recurs davant del Tribunal Suprem. La negativa de l'executiu de la popular Marga Prohens al pla de Madrid ve marcada, principalment, per la crisi migratòria a la qual està sotmès l'arxipèlag: hi han arribat més de 4.800 migrants en pastera des que va començar l'any —un 80% més que l'any passat—, dels quals uns 1.500 només aquest mes que ara clou. Entre aquestes persones hi ha molts menors, i no és d'estranyar que es parli de situació límit a les Illes. De fet, és normal que hi hagi qui veu paral·lelismes amb les Canàries i la seva ruta —en la qual, precisament, aquest divendres s'ha viscut una de les pitjors tragèdies. És aquest context el que ens porta a parlar de les falles de la crisi migratòria balear, després d'un mes d'arribades pràcticament diàries d'embarcacions irregulars.
La ruta balear forma part de l'anomenada ruta algeriana cap a punts de l'est d'Andalusia, Múrcia, el sud del País Valencià i les mateixes Illes, i en la qual han mort 328 persones entre el gener i el maig d'enguany. Va ser el passat dimecres 20 d'agost quan un nou naufragi amb morts al sud de Mallorca va deixar al descobert els problemes de gestió per part les autoritats competents. El fet és que l'oenagé Caminando Fronteras havia alertat tres dies abans de la desaparició de l'embarcació en qüestió, que havia partit des de Boumerdès (Algèria) el passat 13 d'agost —tal com va confirmar la Creu Roja—, després de rebre una trucada des de Somàlia. Si bé des de Salvament Marítim van assegurar que s'havien mobilitzat, l'activista de l'organització Helena Maleno té molts dubtes que haguessin mogut un sol dit.
Salvament Marítim té un biaix racista
Els dubtes d'aquesta defensora dels drets humans es veuen reforçats quan ens fixem que la història es va repetir poc després, quan almenys dotze migrants van desaparèixer a 30 milles de l'illa de Cabrera ara fa una setmana. Aquella embarcació havia sortit el 17 d'agost, sis dies abans de la notícia. En conversa amb ElNacional.cat, Maleno és molt clara: "Quan vam alertar de l'embarcació, ens van dir que truquéssim a la Creu Roja". "Salvament Marítim té un biaix racista", sentencia, compartint opinió amb l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) —que havia acusat aquesta societat depenent del Ministeri de Transports de sotmetre els migrants a "esperes inhumanes" i de donar preferència al rescat de turistes. Un informe recent de la mateixa oenagé Caminando Fronteras ja apuntava el següent: "Un dels factors més alarmants identificats en aquesta ruta (l'algeriana) ha estat la manca d'activació primerenca de mitjans de rescat davant de les alertes (...). A això se suma una dèbil col·laboració amb Algèria".
En canvi, la responsable de Socors i Emergències de la Creu Roja a les Illes Balears, Victòria Avellà, explica a aquest mitjà que ells no tenen cap problema amb Salvament Marítim, amb qui treballen de manera "coordinada". "La prioritat és salvar vides", insisteix. L'equip que coordina Avellà és el que fa la primera atenció d'emergència a les persones rescatades. En garanteixen l'alimentació i la hidratació, així com un mínim de confortabilitat amb roba i higiene. I després, n'analitzen la vulnerabilitat.
Somàlia i la ruta algeriana
La responsable recorda que la seva institució fa un seguiment dels casos més vulnerables, un cop queden en llibertat. No es refereix als menors, que són competència dels consells insulars —i que són ara el focus de les queixes del Govern del PP—, sinó a dones, gent gran, persones amb discapacitats... La responsable destaca que aquesta mena de perfils vulnerables han augmentat en l'últim any, coincidint amb els canvis de tendència en la ruta migratòria. Tant Avellà com Maleno resumeixen aquests canvis: fins al 2023, principalment arribaven persones procedents d'Algèria; aleshores la situació evoluciona i la majoria (un 80%) provenen de l'Àfrica subsahariana —de països com Mali, Guinea i Benín—; ara, de la Banya d'Àfrica —és a dir, de països com Somàlia i Sudan del Sud.
Cal tenir en compte que Somàlia és un dels països més pobres del planeta, amb una economia devastada després d'una guerra civil de més de tres dècades. Quan surten d'allà, poden transitar el continent durant mesos fins a arribar a les Illes. L'activista recorda que "la major part del flux migratori és entre països africans" de persones que "fugen", i arriben a països on les coses poden estar pitjor. Destaca el cas de Tunísia, per exemple, on el president, Kaïs Saïed, ha arribat a fer una crida per a "la neteja de la negritud". D'aquí que molts dels migrants abandonessin el país cap a Algèria, on tampoc no tenen les coses pas fàcils. Tot plegat fa allargar els periples, fins al punt que la responsable de la Creu Roja afirma que s'han trobat persones que feia més de dos anys que havien abandonat casa seva.
Quan en negues l'existència, no calen mitjans
Com que fan periples tan llargs, és habitual que arribin malament. Avellà relata que els algerians encara "arriben bé", però que la situació de la resta de migrants és "molt heterogènia". El pitjor dels casos és quan s'han perdut, ja que "estan preparats només per a dos o tres dies". Així, sovint arriben deshidratats, famolencs, amb cremades solars, de benzina, del plàstic de l'embarcació... Per això la tasca de la Creu Roja en la primera atenció és tan important, tot i que sovint triguen un sol dia a marxar. L'organització els ajuda a arribar a la Península, des d'on solen reprendre la migració, ara cap al nord d'Europa. Val a dir que les persones vulnerables sí que són traslladades a centres de la resta de l'Estat, tot i que el govern espanyol ja ha iniciat els tràmits per habilitar infraestructures als ports de Palma, Eivissa i Formentera per brindar-los atenció temporal. Formentera és, justament, l'illa amb més pressió —gairebé la meitat de les arribades—, per la seva proximitat a Algèria.
Cal tenir en compte que entre les persones que arriben "hi ha potencials refugiats", segons l'activista, que assegura que no reben prou informació per part de les autoritats quan són rescatades: "Se'ls informa del dret d'asil? O el que importa és que surtin de les Balears?". "No se'ls aplica un protocol de drets humans", lamenta. El que queda clar és que calen més mitjans —com ha demanat Prohens en diverses ocasions—, però és complicat que el govern espanyol en destini més si no es reconeix el problema: "No es reconeix la ruta, és una desprotecció del dret a la vida. Quan en negues l'existència, no calen mitjans". I tot es complica en un ambient d'odi i de deshumanització, com demostren les paraules de Santiago Abascal sobre Open Arms. Per a Maleno, la situació d'aquest agost no ha tingut sentit, i la sensació és d'unes Canàries 2.0.