El govern balear se suma via judicial que ja va iniciar la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso i interposarà també de manera immediata un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem contra el decret del govern espanyol per repartir i acollir els prop de 3.000 menors immigrants no acompanyats que esperen a les Canàries, un repartiment que l'Executiu de Marga Prohens (PP) considera opac i arbitrari. Així ho ha anunciat aquest la consellera de Presidència, Antònia Estarellas, que ha justificat en roda de premsa el recurs perquè l'Executiu de Pedro Sánchez "reflexioni".
"No podem continuar acollint més de menors perquè els consells insulars estan col·lapsats", ha afegit el portaveu del govern balear, Antoni Costa, que ha resumit que a les Illes hi ha 72 places d'acollida de menors autoritzades, que segons el govern espanyol la capacitat ordinària per població hauria de ser de 406 places i "en el dia d'avui, els consells atenen 682 menors". "Al govern de Sánchez això li sembla insuficient i que fins a arribar a 1.218 menors no ha de fer res", ha remarcat Costa.
El govern balear considera que la regulació establerta al decret que ara recorre vulnera els principis constitucionals d'autonomia i solidaritat entre les comunitats autònomes, perquè algunes queden excloses del repartiment, el que denuncien com una "arbitrarietat". Així mateix, l'Executiu de Prohens al·lega que el repartiment afecta greument l'autonomia financera de les Balears, posant en perill el sistema de protecció de menors i dificultant la gestió dels recursos destinats a aquesta finalitat, segons ha argumentat la consellera Estarellas.
El de les Balears ha estat un dels governs autonòmics més bel·ligerants contra el repartiment de menors immigrants sols per part del govern espanyol. L'Executiu de Prohens, de fet, ha enviat aquest dijous una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la qual reclama més mitjans i coordinació davant la crisi migratòria, així com una reunió urgent per abordar la "greu" situació que travessen les illes. En la missiva, Estarellas, ha advertit que la comunitat afronta una emergència humanitària "inèdita" pel fort increment d'arribades en pastera des d'Algèria en les últimes setmanes. Des de començament d'any han arribat més de 4.797 immigrants en pastera a les Balears, unes 1.500 d'elles només aquest agost.
Els Consells insulars tutelen ja 682 menors migrants, més de 300 d'arribats només aquest any. Per això, l'administració balear ha denunciat que, malgrat aquesta situació, el Reial decret 743/2025 fixa la capacitat ordinària de les Balears a 406 places i que el govern espanyol "encara pretén que les Balears assumeixi la tutela de mig centenar més de menors no acompanyats procedents d'altres comunitats".
El sistema per derivar menors no acompanyats des de les Canàries, Ceuta o Melilla a la resta de comunitats ha entrat en vigor aquest dijous, en una nova jornada d'enfrontament polític entre el PP i el govern espanyol, ara per l'avís que les autonomies estan obligades per llei a assumir l'acollida. Canàries i Ceuta i Melilla —les dues ciutats autònomes governades pel PP— han demanat ja formalment la contingència migratòria extraordinària, que ja ha estat concedida pel govern espanyol aquest divendres.
El PP i els seus executius autonòmics planten cara al govern espanyol
A aquest mecanisme, pel qual es derivarà 3.000 menors migrants i als que arribin a partir de setembre, s'oposa el PP, que va votar en contra de la reforma legislativa, i deu comunitats gestionades per aquest partit, que van recórrer al Tribunal Constitucional la modificació de la llei d'estrangeria que permetia el repartiment. El govern espanyol demana que no posin excuses, mentre que els populars consideren una "amenaça" l'avís del ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, sobre que si les comunitats no compleixen l'acollida "haurien d'intervenir les forces i cossos de seguretat i fer que es compleixi la legislació".
Malgrat les crítiques, el PP ha afirmat que les seves comunitats autònomes compliran la llei, mentre ha retret al govern de Pedro Sánchez que estigui complint amb comptagotes l'acollida d'un miler de menors sol·licitants d'asil que li va ordenar el Tribunal Suprem. Els populars continuen denunciant a més que el sistema no és equitatiu perquè no es derivaran menors a País Basc ni Catalunya, un retret a què s'ha afegit Melilla. Tanmateix, els criteris són iguals per a totes les comunitats, i aquestes dues autonomies han quedat fora d'aquesta reubicació perquè el seu esforç previ és més gran al d'altres territoris, com ha recordat el govern espanyol.
La Junta d'Andalusia, que governa Juanma Moreno (PP), també ha avisat ja que estudiarà jurídicament si recorre el Reial decret llei aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres. La consellera andalusa d'Inclusió Social, Joventut, Famílies i Igualtat, Loles López, ha afirmat aquest dimecres en un comunicat que l'esmentat decret ha estat aprovat "pel govern de Pedro Sánchez tal com ens té acostumats: per imposició, sense diàleg i amb una absoluta falta de transparència."
El president de les Canàries, Fernando Clavijo, ha demanat "humanitat" a la resta de presidents autonòmics i ha assenyalat que en un país de 49 milions d'habitants acollir 3.000 nens no pot suposar cap problema. "Cal aprendre a gestionar la qüestió migratòria amb dignitat i no utilitzar-la com una eina per a la política xenòfoba i feixista que en moltes ocasions té a veure amb el color de pell -dels migrants-. Hem gestionat l'arribada de centenars de milers d'ucraïnesos sense aquesta contestació per part del populisme de dretes xenòfob i feixista que estem veient", ha declarat Clavijo.