La crisi migratòria a les Balears s'ha agreujat després que aquest dimecres hagi mort una persona i n'hagin desaparegut tres en un naufragi a Mallorca, que també ha deixat dinou ferits. Segons ha informat la delegació del govern espanyol, ha estat cap a dos quarts d'onze del matí quan una embarcació particular ha rescatat un migrant d'origen subsaharià, que ha alertat que viatjava amb altres 23 persones a bord d'una pastera que feia uns sis dies que era a la deriva. Mentre que la persona rescatada ha estat traslladada a Porto Petro per rebre atenció mèdica, mitjans aeris i marítims s'han activat per buscar la resta dels naufragats.

Quan faltaven cinc minuts per a les dues, la pastera ha estat localitzada a tres milles al sud de Mallorca, amb onze persones amb vida a bord i un cadàver. Altres set persones han estat rescatades del mar a prop del lloc del naufragi. Els serveis d'emergències han confirmat la mort i han atès les 19 persones ferides: un home de 30 anys ha estat traslladat en estat greu a l'Hospital Universitari de Son Espases i tres persones més han estat ingressades en estat menys greu a l'Hospital de Manacor —un home de 21 anys i dues dones de 28 i 19 anys. Els quinze migrants restants han estat assistits en el lloc dels fets i, després, han estat traslladats a Palma i posats a disposició de la policia espanyola. Les persones rescatades han assegurat que, almenys, hi havia tres persones desaparegudes, que la Guàrdia Civil busca per mar i aire.

Gairebé el doble de migrants irregulars

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha fet una crida per "combatre amb tots els mitjans les màfies que juguen amb la seva desesperació i actuar en els països d'origen i de pas", consternada per la tragèdia d'aquest dimecres. "Molt dur llegir aquest episodi. Aquest és el drama humanitari de la immigració il·legal que arriba a les nostres illes", ha escrit a les xarxes socials, on també ha considerat que no es pot permetre que les persones migrants "continuïn jugant-se la vida en el mar". Així doncs, ha conclòs que la política migratòria "no es pot limitar a habilitar espais pels qui arriben", en referència a l'obertura d'infraestructures portuàries per part del govern espanyol per atendre els migrants abans de ser derivats a la Península: "No es pot seguir mirant cap a una altra banda".

D'acord amb les últimes dades, des del primer d'agost fins a aquest dimecres han arribat a les Illes en pastera 1.243 persones. I l'últim balanç del Ministeri de l'Interior apunta al fet que la xifra de migrants arribats de forma irregular a les Balears s'ha disparat en un 77% des que va començar l'any: entre el primer de gener i el 15 d'agost, hi han desembarcat 4.323 persones, quan l'any passat només van ser 2.443 en el mateix període. En aquest context, el govern espanyol ha assegurat que s'han augmentat els recursos de primera atenció a les persones migrants en trànsit cap a la Península, allotjades a les estacions marítimes dels ports de les Balears.

Concretament, aquest "reforç" consisteix en més àpats al dia —concretament, tres, mitjançant la Creu Roja— a les persones que hagin de pernoctar més d'una nit a les estacions marítimes; i en la contractació dels serveis de l'empresa Tragsa, que s'encarregarà de la neteja i la seguretat. L'augment de recursos respon a "la punta registrada" en el flux migratori irregular per via marítima fins a les illes, provinent principalment de la ruta algeriana. El delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez Badal, ha presidit aquest dimecres reunions de coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat, Capitania Marítima i Salvament Marítim, que fan la intervenció d'emergència i rescat de migrants arribats en pastera. També s'ha reunit amb representants de la Creu Roja, l'entitat contractada per a la primera assistència. 

En les reunions s'ha fet balanç de l'últim episodi migratori registrat durant aquest mes d'agost, i han coordinat la posada en marxa de nous recursos d'atenció als migrants, abans del seu trasllat a la Península per incorporar-se a la xarxa d'atenció humanitària. El fet és que la creixent presència de perfils vulnerables entre aquestes persones ha obligat a redimensionar els recursos de primera atenció i assistència, en especial els destinats a les persones en trànsit. Rodríguez Badal ha advertit el Govern balear que "encara són a temps de decidir si volen formar part d'aquesta acció coordinada i efectiva, o continuar en solitari pel camí improductiu de la confrontació política davant de qualsevol situació d'emergència".

Crispació entre els serveis de rescat i atenció

Però no ha estat només el Govern qui ha carregat contra l'executiu estatal. En un comunicat d'aquest dimecres, el Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha demanat al delegat del govern espanyol que reclami al Ministeri de l'Interior més mitjans humans i materials perquè els agents de la policia espanyola puguin atendre en millors condicions els migrants que arriben en pasteres. Així, ha reclamat que es reconegui la consolidació de la ruta d'Algèria i que es desplegui el personal especialitzat en fluxos migratoris de Frontex, ja que "la seva simple presència seria preventiva perquè les màfies dedicades a la immigració descartessin les Balears".

El SUP ha lamentat que les persones que arriben a les Pitiüses són ateses sota el sol al port d'Eivissa, fet que posa en perill la seva integritat —pateixen deshidratació i diverses malalties— i la seguretat dels policies —que els han d'identificar i tramitar els seus expedients "en temps rècord". Segons el sindicat, en el port es pot observar el contrast entre una illa "dedicada al turisme de luxe" i el "drama dels migrants", ja que els passatgers dels creuers desembarquen creuant just per davant de la carpa. A més, Eivissa manca d'un Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATE), una instal·lació que sí que té Mallorca. Tanmateix, la major de les illes "tampoc no es lliura" d'uns recursos policials "limitats" per cobrir un servei "que se segueix considerant com alguna cosa puntual a escala institucional, però que és regular, sorgint torns forçosos en dies de descans per manca de personal".

Xoc entre la Guàrdia Civil i Salvament Marítim

D'altra banda, Comissions Obreres ha reclamat més mitjans perquè Salvament marítim pugui fer front als rescats. En un altre comunicat, el sindicat ha considerat que cal renovar la flota i modernitzar els equips de moltes de les unitats, ja que és la manca de mitjans el motiu subjacent en la polèmica generada per l'encreuament de declaracions entre l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) i Salvament Marítim. Els primers van acusar els segons de sotmetre els migrants a "esperes inhumanes" i de donar preferència al rescat de "turistes", unes acusacions que van ser rebutjades rotundament.

Cal tenir en compte que la major part de les persones que arriben en pastera a les Balears, tant els que són destinats a un centre d'acollida a la Península com aquells que continuen el viatge pel seu compte, abandonen les Illes en un termini màxim d'un dia. Sovint es dirigeixen cap al nord d'Europa.
 

Imatge principal: imatge d'arxiu d'una pastera prop de Líbia / Europa Press
 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!