L’exconsellera de Salut Alba Vergés (ERC) va ser l’única responsable d’aturar parcialment la vacunació de la covid-19 als agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya el març de 2021. Així ho ha declarat la llavors subdirectora general de Promoció de Salut, Carmen Cabezas, aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona, en una nova sessió del judici contra els exconsellers Vergés i Josep Maria Argimon (Junts) i tres excaps de Salut pel delicte de prevaricació. Cabezas ha exculpat totalment el que era el seu superior, Argimon, llavors secretari de Salut Pública, i que, posteriorment, va substituir Vergés com a conseller de Salut. Cabezas ha explicat el context “difícil” d’aquell moment en plena pandèmia, que sobretot morien persones majors de 60 anys i que no tenien vacunes per cobrir les 500.000 persones d’aquest col·lectiu a Catalunya. Ha recordat que la immunització es va aturar el 15 de març per ordre del ministerial quan la vacuna AstraZeneca va donar problemes de salut, com ara trombosi. Quan es va permetre tornar a vacunar, es va canviar l’estratègia per edats i es va prioritzar la immunització de majors de 60 anys. Llavors, el 24 de març, la consellera Vergés va ordenar vacunar només els majors de 60 anys, inclosos els dels cossos policials espanyols. “Calia continuar la vacunació dels col·lectius essencials”, ha assegurat Cabezas en el judici, que va contestar a Salut perquè ja estaven programats, incloïa policies i mestres.
La prova d’assenyalar Vergés són tres WhatsApp que Judit Viñals, cap del gabinet de l’exconsellera, va enviar entre el 22 i 24 de març de 2021 a Cabezas, que va estar investigada per aquest cas i la seva defensa va aportar aquests missatges al jutjat per aclarir que no era una decisió de Salut Pública, com va dir un dels investigats. Finalment, es va arxivar la causa contra Cabezas, a més de fixar la imputació de la llavors consellera republicana. Els tres dels missatges deien: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65”, referint-se a Honorable Consellera (HC) i Secretari General (SG), i "altre cop la consellera em demana parar la Guardia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.
Cap intencionalitat de Vergés
En el judici, Viñals ha explicat que s’havia celebrat una interterritorial de Salut i que s’havia canviat el criteri de vacunació a un per edat, i quan va dir “no podem argumentar-ho” era que si continuaven vacunant als policies espanyols joves, els altres essencials es podrien queixar perquè també se'ls havia aturat. L’advocat de Vergés, Mariano Bergés, ha preguntat a Viñals si l’exconsellera va donar una ordre de “relegar” la vacunació als cossos policials espanyol i de la Guàrdia Civil, i la resposta ha estat: “No”. També ha aclarit que la vacunació d’aquests col·lectius tenia “una operativa diferent” perquè els agents no anaven als centres de Salut a vacunar-se, sinó als centres policials.
La cap de gabinet de Vergés ha contestat que “no ho recorda”, quan la penalista Olga Tubau li ha preguntat si en aquest “hem acordat” incloïa a Argimon. Això no obstant, ha admès que quan parlava amb Cabezas, si Argimon, que era el seu superior, sabés l'acord de Salut, li ho hauria comunicat o li hauria dit “parla amb Argimon”, li ha indicat l'advocada.
“Eren mers executors materials”
En el judici, també ha declarat Sara Manjón, directora d'Organitzacions i Professionals del CatSalut, que també va estar investigada, i ha exculpat a Adrià Comella, exdirector del CatSalut, en assegurar que executaven el que resolia el Departament de Salut. En el seu interrogatori, el president del tribunal, el magistrat José Manuel del Amo, li ha afirmat: “Entenem que eren mers executors materials”. Una afirmació clarament exculpatòria, tot i que el president ha indicat que no avançava cap decisió del tribunal. Els altres dos investigats són: Marc Ramentol, exsecretari general del Departament de Salut, i Xavier Rodríguez, director de Serveis del Departament de Salut, que es coordinava amb els responsables policials per fer les vacunacions.
L’exdelegada del govern espanyol defensa Salut
Per la seva part, l’exdelegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha tret ferro a la polèmica de l’endarreriment de vacunació d’agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil destinats al país el 2021, en el judici. “El meu objectiu era que es vacunessin els agents de la policia i de la Guàrdia Civil, no les comparatives, que sortien a la premsa”, ha declarat Cunillera en ser preguntada si va exigir explicacions de per què el Departament de Salut va ordenar aturar la vacunació dels cossos estatals si no eren majors de 60 anys. “Hi havia desajustos, però voluntat de vacunar”, ha contestat l’exdelegada quan els sindicats policials, com acusació popular, i la fiscal li han insistit a preguntar si rebia queixes dels policies davant l’endarreriment i el reduït percentatge de vacunació dels cossos policials estatals respecte als dels Mossos d'Esquadra.
Els sindicats policials van presentar una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el 27 d’abril de 2021 va ordenar fer una vacunació massiva als 3.000 agents policials espanyols pendents (n'hi havia un miler ja immunitzat), que es va complir i, pocs dies després, es va completar a tots els agents espanyols destinats a Catalunya. La resposta de Cunillera coincideix amb la dels dos coordinadors de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que en el judici van assegurar que hi havia bona voluntat de Salut per vacunar els agents, i que van entregar-los els censos dels agents entre març i abril de 2021. El judici continua aquest dimarts amb les pericials i divendres, la declaració dels cinc acusats.