L'Espanya que acull aquests dies la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic -COP25- és un país on el carbó com a font de generació elèctrica s'està convertint en una cosa pràcticament testimonial i que té traçat un full de ruta perquè les nuclears no funcionin més enllà de 2035.
El febrer passat, el govern espanyol va donar a conèixer el seu Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (Pniec), en el qual fixava els objectius fins a 2030, alguns d'ells per sobre dels vinculants establerts per la Unió Europea (UE). Espanya, en concret, s'ha fixat que les renovables tinguin un pes del 42 % en el consum final en aquesta data, per sobre del 32 % establert per la UE, i que la millora de l'eficiència energètica sigui del 39,6 %, davant el 32,5 % d'Europa.
A més, el pla espanyol preveu que les renovables proporcionin el 74% de l'energia que es generi el 2030, amb l'objectiu d'arribar al cent per cent el 2050. Per aconseguir l'objectiu de nova capacitat renovable se celebraran subhastes d'almenys 3.000 MW a l'any.
Es preveu que la potència eòlica es dupliqui en el període 2015-2030 -de 22.925 megawatts (MW) a 50.528 MW-, i que la solar fotovoltaica es multipliqui per nou -de 4.854 MW el 2015 a 36.882 MW el 2030. Altres fonts tradicionals de producció elèctrica aniran perdent presència.
És el cas de l'energia nuclear, que no emet CO2 però és fortament contestada per la perillositat dels seus residus i accidents com els Txernòbil i Fukushima. Segons el Pla d'Energia i Clima, en potència nuclear passarà Espanya de 7.300 MW el 2015 a 3.181 MW el 2030, menys de la meitat.
Les empreses propietàries de nuclears (Iberdrola, Endesa i Naturgy, i en menor mesura EDP) han acordat anar deixant de sol·licitar la renovació dels permisos per continuar operant les seves plantes (cinc en l'actualitat), amb el que aniran tancant entre 2027 i 2035.
Espanya s'enfronta a aquests tancaments sense tenir encara solucionat el problema de l'emmagatzemament dels residus després de la paralització del magatzem temporal centralitzat (ATC) en Villar de Cañas (Conca). A més, les plantes de carbó van desapareixent i les principals empreses estan sol·licitant a l'Administració el seu tancament o estan advertint que ho faran.
Amb els tancaments sol·licitats i previstos només quedaran actives tres centrals de grups energètics espanyols a la Península: les d'Aboño i Arbreda de la Ribera, a Astúries, propietat d'EDP, i la de Los Barrios, a Cadis, de Viesgo. A les illes, dos grups de la central d'Es Murterar, a Alcudia, tenen autoritzat el seu tancament a partir de l'1 de gener de 2020, i els altres dos es tancaran quan funcioni el segon cable elèctric que connectarà Mallorca amb la Península.
Reducció de l'ús de combustibles fòssils
Les inversions per adaptar les centrals de carbó a la nova normativa ambiental i els alts preus dels drets d'emissió de CO2 les està expulsant del mercat a l'engròs. D'aquesta manera, el Pniec preveu que la generació amb carbó passi dels 11.311 MW de potència que tenia el 2015 zero o, a tot estirar, 1.300 MW, el 2030. S'espera que la generació amb cicles combinats de gas i amb plantes hidràuliques es mantingui pràcticament igual que ara.
Segons les previsions, el sistema elèctric espanyol tindria el 2030 una potència total de 157 gigawatts (GW), dels quals 50 GW seran energia eòlica; 37 GW, de solar fotovoltaica; 27 GW, de cicles combinats de gas; 16 gigawatts, d'hidràulica; 8 GW, de bombatge; 7 GW, de solar termoelèctrica, i 3 GW, de nuclear, a més d'una potència addicional d'emmagatzemament de 6 GW.
La reducció de l'ús de combustibles fòssils és un altre dels objectius del pla, que preveu que no més tard de 2040 tots els vehicles lleugers nous que circulin a Espanya siguin d'emissions zero de CO2.
A més, es preveu una penetració de les renovables en la mobilitat del 22% el 2030, amb la incorporació d'uns cinc milions de vehicles elèctrics (cotxes, furgonetes, motocicletes), aproximadament el 16 % del parc mòbil en aquesta data.