El passat 28 d'abril una apagada general d'origen encara incert va deixar tot Catalunya i Espanya desconcertats. Sense Internet i amb telèfons mòbils, ordinadors i qualsevol altre aparell de comunicació digital pràcticament inutilitzat perquè han caigut les xarxes de telecomunicacions, com s'organitza la resposta a una emergència així? Les autoritats de Catalunya compten amb l'anomenada Rescat, la xarxa de Radiocomunicacions d’Emergència i Seguretat. En suma, unes 38.000 emissores que tenen els cossos de seguretat i emergències —Mossos d’Esquadra, Bombers, les policies locals, Protecció Civil, el SEM, Agents Rurals, l’Agència Catalana de l’Aigua i Trànsit— i els alcaldes de municipis sense policia local.
Les emissores de la xarxa Rescat disposen de canals ja configurats per a la gestió de situacions crítiques, que estan connectats directament amb Protecció Civil i el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). Es tracta, doncs, d'una infraestructura que permet una resposta àgil durant les primeres hores d’una crisi i afavoreix la presa de decisions i la coordinació institucional en directe. "Aquestes eines no funcionen com una telefonia normal, sinó que són una altra xarxa i, per tant, serien una alternativa en el cas que per algun motiu els mòbils no funcionessin", explica la subdirectora general de Coordinació i Gestió d'Emergències, Imma Solé, en declaracions a l'ACN.
58 dispositius per a les principals autoritats de Catalunya
Arran de l'experiència de l'apagada, per sort breu i sense una gran afectació humana, el Govern de la Generalitat ha ampliat ara aquesta xarxa de comunicacions per emergències. Ho ha fet amb 58 dispositius més que s'han entregat a les principals autoritats del país: el president de la Generalitat, ara Salvador Illa; el del Parlament, Josep Rull; els quinze consellers del Govern; i els caps dels vuit grups parlamentaris de la cambra legislativa catalana. També s'han fet arribar a secretaris generals, secretaris sectorials vinculats a la gestió d’emergències i delegats sectorials.
L’objectiu és garantir que l’estructura institucional de Catalunya pugui comunicar-se de manera segura, immediata i independent de les infraestructures convencionals en eventuals contextos crítics i apagades. Així, es vol assegurar que les principals autoritats del país estiguin "plenament operatives" en cas d'emergència i que els serveis públics, com centres sanitaris o educatius, funcionin, segons ha explicat en declaracions a l'ACN el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.
"Vàrem prendre consciència" amb la gran apagada de l'abril
El Govern admet que la gran apagada del 28 d’abril va evidenciar vulnerabilitats, sobretot en les comunicacions. "Com la resta de la societat, també el Govern va tenir dificultats per manca de cobertura de telefonia mòbil. Les vam resoldre al voltant del comitè de crisi, que va facilitar les comunicacions, però vàrem prendre consciència que davant d'una situació d'emergència havíem de poder estar comunicats entre nosaltres", explica Dalmau. Així, una de les conclusions a què van arribar és que l'Executiu català havia de poder accedir a la xarxa de telecomunicacions segura que ja té Catalunya, desplegada en els cossos de seguretat i emergències. També hi tindran accés els grups parlamentaris perquè, afirma Dalmau, puguin "mantenir-se informats en situacions d’emergència" i perquè puguin "exercir la tasca de seguiment i control de l'acció del Govern".