Manel Pardo arriba a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament en un dels pitjors moments del cos de Bombers. Hi ha una manca d'inversions des del 2009 admesa pels responsables de la Conselleria d'Interior i un model en crisi format per bombers funcionaris, voluntaris i una estructura que es va posar en marxa fa 40 anys. Per Pardo és un terreny conegut. Fa anys que treballa en les polítiques de seguretat i emergències. Va ser el director general de Protecció Civil amb Felip Puig i ha estat 5 anys director dels Bombers de Barcelona. Ha treballat a l'administració de la Generalitat des de l’any 1996, en llocs vinculats a l'àmbit de les emergències i la protecció civil. Ha desenvolupat tasques d’anàlisi meteorològica a la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil; ha participat en l’elaboració dels plans Neucat, Inuncat, Sismicat, Infocat, Allaucat i Procicat, i ha dut a terme anàlisi de risc, de vulnerabilitat i perillositat, tant a la indústria química com a altres activitats industrials.
Ara té l'encàrrec de posar en marxa un nou model d'emergències que no podrà tirar endavant si el cos continua en la provisionalitat permanent que provoquen els canvis de govern constants.
Per a vostè el cos dels Bombers no és un desconegut. Quan aterra a la direcció general com se'l troba i què esperava trobar-s'hi?
Sabia més o menys el que em trobaria. Quan hi entres et trobes coses que no havies pensat. Algunes en positiu i d'altres al revés. A partir d'aquí, arremangar-se i posar-se a treballar.
El nou cap dels Bombers va ser molt clar. Va dir que el cos estava en una situació crítica per la manca d'inversions. Ho comparteix?
Ho comparteix tothom des del moment en què s'aprova un pla estratègic que fa una anàlisi de les mancances i del que es necessita. No és un pla director, és un pla de contingència. Hi hagut una mancança evident d'inversió.
Quina és la urgència i la prioritat?
La urgència és saber què fa falta perquè fa molts anys que els bombers es queixen i amb força raó. És com tenir una casa amb tota la teulada plena de forats i et diuen que no pots tirar la teulada. Tu saps que has de fer fer una teulada nova però ho has de fer amb la teulada vella. Com ho fas? Doncs primer decidint quins forats són prioritaris, en aquest cas els elements que manquen perquè la gent pugui treballar. És el més prioritari. Hem de dotar-nos de tots aquells elements perquè el cos de bombers pugui treballar amb normalitat. I aquest és el primer objectiu.
Quins elements?
Vestuari, equipació, guants i reparació de vehicles. Aquesta és la prioritat número u. Quan arribem aquí podrem plantejar-nos més coses de model. Però això no es pot plantejar durant la campanya forestal.
Quin és el model que han de tenir els Bombers de la Generalitat?
El model dels anys 80, quan va néixer el cos, ja no és viable. S'han de plantejar nous reptes i el tipus de model de parcs no té per què ser igual a tot arreu. Els parcs han d'anar en funció del risc del seu entorn i s'han d'utilitzar les tecnologies que permetin resoldre certes mancances que tenen de distribució. És un tema que portarà un debat intern, que és positiu, però sobretot ha de ser molt tècnic.
Pot haver-hi algun sistema que et permeti anar més ràpid. Amb un parc mòbil. Un parc mòbil, amb gent que no està en un parc fix, sinó que està en un parc mòbil
Això vol dir modificar els parcs o fer-ne de nous?
Això vol dir modificar alguns d'existents i fer-ne algun... (Riu i fa evident que no vol desvetllar com serà la nova estructura de parcs). Per exemple, com assegures una cobertura al Pirineu en funció del temps de resposta? Saps que amb camions no pots donar aquesta cobertura però no vol dir que no els hagis de tenir. Però pot haver-hi algun sistema que et permeti anar més ràpid. Amb un parc mòbil. Un parc mòbil, amb gent que no està en un parc fix, sinó que està en un parc mòbil. Pot ser un helicòpter o un camió que va rodant contínuament. Hi ha diversos sistemes que t'has de plantejar.
Quan va entrar com a director no només va nomenar un nou cap operatiu dels bombers, sinó que va presentar tot un equip compacte. Per què ells?
Vam fer una reflexió conjunta amb el convenciment que s'ha de treballar amb tothom que hi hagi de la casa. Això vol dir un procés d'intercanvi d'opinions amb molta gent. Es va fer un procés de presentar projectes i es va mirar si encaixaven els objectius tècnics i polítics. I tots som capaços de defensar el mateix projecte. Tots remem en el mateix sentit, perquè la situació no és fàcil, és força crítica i ens obliga a actuar d'una manera molt clara. Primer hem de normalitzar. Quants bombers hem de tenir? No hi ha una ràtio.
Quants n'hi ha ara?
De funcionaris no arriben als 2.500 i de voluntaris n'hi ha una xifra semblant. Més els 600 de Barcelona.
No són pocs 5.000 bombers per a tot el país?
És un tema de model. No considero que siguin pocs. Els bombers han d'estar dimensionats en funció de la càrrega de feina. També necessitem coordinar certs efectius. Treballem molt en xarxa i s'ha de potenciar a l'àrea metropolitana l'atac directe sense xarxa i hem d'apostar pels parcs urbans. Hem de diferenciar el parc urbà del parc rural. Però aquí hi arribarem quan tinguem la situació més normalitzada.
S'ha reunit amb els sindicats?
Sí. Diversos cops.
I s'ha arribat a algun punt d'entesa?
Ens hem explicat. Els sindicats han posat sobre la taula les seves reivindicacions i l'administració ha explicat quina és la situació i de quina manera estem. No se'ls demana paciència, perquè hi ha gent a qui difícilment pots demanar paciència en una situació com aquesta, però sí que els hem demanat temps.
Hi ha un element que no ha ajudat a la gestió diària, que és el fet que hi hagi legislatures tan curtes
No hi ha inversions des del 2009. Per què? Es poden entendre els anys de crisi, però els Bombers són un cos d'emergències que haurien d'estar per sobre.
Hi ha un element que no ha ajudat a la gestió diària, que és el fet que hi hagi legislatures tan curtes. Des del 2012 hem tingut legislatures curtes. Felip Puig va ser-hi 2 anys, Ramon Espadaler va ser-hi 3 anys, Jordi Jané, 3 anys més... Aquests processos no han fet que la gestió de l'àrea de bombers hagi tingut repercussió, perquè no hi hagut pressupostos, hi ha hagut pròrrogues de pressupostos, un conjunt de temes financers que no han quedat ben resolts per poder fer les inversions. Hem de ser conscients que el cos de Bombers necessita una inversió anual continuada. Això ha de ser cada any, no ha de ser fins el 2025, sinó que ha de ser cada any, si volem tenir un cos de professionals.
Aquestes legislatures curtes venen derivades del procés independentista que ha frenat polítiques de país? Estem parlant de crear estructures d'estat i paradoxalment la situació política els ha afectat?
També ha afectat TV3. Hi hagut més model d'altres coses de país que no pas de Bombers. El model de televisió és molt clar, el de Mossos és molt clar i molt desenvolupat i en el model de Bombers li ha faltat reflexió des del Parlament mateix. Quan es parla de Bombers a les comissions es parla molt de tòpics. Fem un esforç més gran o, si no, tindrem un problema. No hi ha una reflexió global de com volem el cos de Bombers d'aquí 10 o 15 anys. Què volem ser de grans? S'ha fet amb altres serveis però amb els Bombers no s'ha fet i ja tocaria. És complex i s'ha d'endreçar. En el tema d'emergències s'han d'endreçar moltes coses. Ja no estem com fa 40 anys ni tenim els mateixos riscos. Érem un cos reactiu, hem de ser molt més proactius. El nivell de responsabilitat ens obliga a estar molt més preparats. I n'hem de ser conscients. Ha faltat una visió des de l'àmbit polític i des del propi cos.
Ara es començarà a treballar en aquest model encara que tinguem una legislatura curta?
Espero que no sigui curta. Espero que tinguem els 4 anys. Bombers necessita estabilitat, ja prou inestable és la seva activitat habitual. També pot ser que la legislatura sigui curta però que els responsables siguem els mateixos.
Els últims anys Interior i els Bombers han estat en mans de consellers de l'antiga Convergència tots ells. Per què no hi ha polítiques de partit que s'apliquin al govern amb aquests temes tant tècnics i que haurien d'estar tant clars?
Perquè moltes polítiques depenen de la persona que les aplica. És molt difícil canviar-ho. Això depèn de les persones i les persones són les que apliquen la política.
Protecció civil com a conjunt forma part de la seguretat pública
Fa uns anys es va separar Protecció Civil dels Bombers. S'havia parlat molt de tornar a unir aquestes dues direccions generals. S'ho planteja ara?
Es parla de gestió integral de les emergències. L'altra cosa és que aquesta gestió es pot fer amb una, dues o tres subdireccions: acaba sent una decisió política. La realitat és la que tenim i amb aquesta realitat és amb la que organitzem el sistema. La resposta li hem de donar al ciutadà. Ara l'estructura és aquesta i ens hem d'adaptar a aquesta per donar la millor resposta al ciutadà. Ningú situa els Bombers dins la seguretat pública, col·loques només la policia. Protecció Civil com a conjunt forma part de la seguretat pública. Per a mi és bàsic.