Es fa estrany veure al conseller de Coneixement i Empresa, Jordi Baiget, posant la cara i donant veu del Govern en l’enfrontament amb Gas Natural pel cas de la mort en un incendi de Rosa, de 81 anys, en situació de pobresa energètica. L’Ajuntament de Reus, on vivia, parla per boca de la seva regidora de Serveis Socials, Montserrat Vilella, i la lògica popular deia que pel Govern apareixeria el departament de Benestar que encapçala Dolors Bassa (els dos a la foto).

L’explicació no és la casualitat ni aquesta és l’única peculiaritat en la gestió de les polítiques socials del Govern. Els grups que componen Junts pel Sí (bàsicament ERC i el que ara és el PDECat) es van partir les polítiques socials —políticament tan llamineres— en acordar els pactes de legislatura, a la tardor del 2015.

Per fer-ho curt: que a ningú li falti un plat a taula és responsabilitat de Benestar (en mans d’ERC); que a ningú li manqui sostre és responsabilitat de Governació, el departament de Meritxell Borràs (PDECat), que és el que es relaciona amb els ajuntaments. Els ajuntaments són les primeres administracions a què recorren els ciutadans en estat de necessitat i són les que gestionen gran part de les polítiques socials que toquen tant a Governació com a Benestar.

Coneixement i Empresa, doncs, què hi pinta?

El departament de Baiget s’ocupa de la pobresa energètica, que és part de les polítiques socials arran de l’aprovació de la Llei 24/2015 (pdf), anomenada “de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica”. La part d’habitatge (recorreguda pel govern espanyol i suspesa pel Tribunal Constitucional) ja se sabia que recauria en Governació.

La relacionada amb la pobresa energètica, però, es va assignar a Empresa “perquè és el departament que interlocuta habitualment amb les subministradores”, explica un dels participants en aquelles negociacions de JxSí. Els tècnics de Governació o de Benestar no coneixen tan bé el sector ni estan avesats a la regulació sancionadora com la que s’establia en aquella llei, afegeix. “No és l’àmbit principal d’actuació del departament d’Empresa… però ara és el que li toca”, rebla una altra font del Govern.

El moll de l’os de la Llei 24/2015 pel que fa al cas de Reus és l’article 6é (“Mesures per a evitar la pobresa energètica”). Al paràgraf 4t diu: “Quan l’empresa subministradora hagi de fer un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d'exclusió residencial”. Aquest és un punt que Gas Natural discuteix i que Empresa, per estrany que es faci, defensa.

No han de tenir problemes de coordinació. Baiget i Bassa seuen l'un al costat de l'altre al banc del Govern del Parlament.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat