El projecte 'Almoloya-Bastida: poder, gènere i parentiu en una civilització oblidada de l'Edat del Bronze', la cultura de l'Argar, ha guanyat el III Premi Nacional d'Arqueologia i Paleontologia Fundació Palarq. Aquest projecte té paper protagonista en el coneixement de la Prehistòria recent a Espanya, i és considerada una de les cultures més rellevants de l'Edat del Bronze a Europa. L'Argar no és una cultura arqueològica més. La seva principal característica va ser la instauració d'agudes desigualtats polítiques i econòmiques, amb gran rellevància patrimonial, cultural i econòmica.

El jurat ha resolt, de forma unànime, a favor d'aquest projecte, segons va anunciar el portaveu del jurat constituït per a aquesta tercera edició del Premi, Luis Monreal, durant la gala celebrada aquest dijous al Museu Arqueològic Nacional (MAN) a Madrid, seu de l'esdeveniment des de la seva fundació. La gala va ser presidida pel ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, i va comptar amb la presència del president de la Fundació Palarq, entitat convocant del premi, Antonio Gallardo Ballart.

Durant la seva intervenció, el portaveu del jurat va voler posar de relleu la dificultat que ha suposat per al jurat prendre la decisió final davant de la gran qualitat i originalitat dels projectes presentats. En aquest sentit, Luis Monreal va destacar que el projecte premiat reuneix tots els criteris que persegueix el guardó: "La qualitat de la investigació, la rellevància del tema, el potencial de desenvolupament, l'aportació per cobrir una llacuna en el coneixement i la capacitat de difusió".

El portaveu del jurat va destacar el caràcter innovador d'un projecte "que pretén desentranyar aspectes immaterials d'una mil·lenària civilització que va existir a Espanya, en una àrea comparable a la superfície de Bèlgica, i d'una cultura en la qual es desentranyen les desigualtats i relacions, parentius i la formació d'una societat que va desaparèixer."

El jurat de la tercera edició del Premi estava format per Luis Monreal, director general de la Fundació Agakan, Ginebra; el professor Tim D. White, director del Centre d'Investigació de l'Evolució Humana de la Universitat de Berkeley; María de Corral López-Dóriga, comissària independent, crítica d'art i assessora artística; Gregorio Marañón i Bertrán de Lis, jurista, empresari i acadèmic; Margarita Orfila, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat de Granada; Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); i Jesús García Calero, director cultural del diari 'ABC'.

En les seves paraules de benvinguda, el president de la Fundació Palarq, Antonio Gallardo Ballart, va destacar que el projecte guanyador "respon a un feina excel·lent de molts anys que ha posat de relleu una cultura molt rellevant de l'Edat de Bronze que no es coneixia, la cultura de l'Argar, dins de l'àmbit geogràfic de diverses províncies, principalment la de Múrcia. Es tracta d'un projecte d'abast: amb molts anys d'investigació en el passat, en el present i amb molts aspectes de la cultura de l'Argar que es podran anar descobrint i divulgant en un futur".

En representació de l'equip d'investigació, Cristina Rihuete va agrair el premi i el que aquest significa per a la continuïtat del projecte: "Bàsicament, el premi ens permetrà concentrar-nos en la investigació bàsica i en la seva divulgació". Sobre els resultats de la investigació realitzada fins ara, es va referir un altre dels investigadors principals de l'ampli equip que integra el projecte, el doctor Rafael Micó: "Els principals resultats tenen a veure amb el coneixement cada vegada més detallat de l'organització política, de les relacions econòmiques fins i tot de les normes de parentiu d'una comunitat prehistòrica de fa 4.000 anys."

En aquest sentit, Micó va afegir que "aquest tipus de camp d'estudi ens permet contribuir d'una manera molt interessant a debats d'enorme interès que no passen de moda com l'origen de les civilitzacions o l'origen de les societats amb desigualtats, l'origen de la violència i quins efectes pot tenir en la vida quotidiana".

L'investigador més veterà de l'equip, Vicente Llull, va elogiar la tasca de Fundació Palarq, "des d'on s'està valorant el treball d'equip i aquesta aposta en un context de competència com l'actual és molt meritori". Llull va posar en el centre de la seva intervenció una crítica directa a la política investigadora en els camps de l'arqueologia i la paleontologia per part de la Unió Europea, referint-se especialment als informes d'impacte, que va qualificar de superficials, i als criteris d'avaluació dels seus programes en aquest camp.

L'equip en la seva totalitat va recollir el premi de mans del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, que va elogiar la tasca de la Fundació Palarq: "Necessitem que hi hagi experts que en el camp ens descobreixin la riquesa de la nostra història i fundacions privades que posin de relleu i ajudin aquests projectes", va afirmar, alhora que va animar els professionals a continuar investigant.

"Investigar sobre el passat remot poc conegut potser no té rendibilitat econòmica però sí que té un valor immens de conèixer-nos millor. Conèixer el passat és una bona eina per entendre el present i conèixer la relació entre les coses", va concloure el ministre.