La seu de la Casa del Llibre de Sevilla va acollir la presentació d''Art, Diners i Poder' (Editorial Combat), un llibre en el qual el periodista sevillà José María Rondón relata la història de dotze grans fortunes espanyoles entre els quals trobem guerrers, conqueridors, aristòcrates, polítics, banquers i empresaris, a través de les obres que van representar els seus titulars o que ells mateixos van reunir al llarg de la seva existència.

A través d'aquesta obra, José María Rondón deixa constància de com l'art s'ha consolidat com una eina de gran valor que ha servit per confirmar la posició privilegiada d'un individu o família, com recorda­torio de les seves gestes o com a distintiu del seu estatus social. Al llarg del llibre, l'autor dona compte d'una construcció cultural i simbòlica: la que ha elaborat l'art sobre algunes de les principals figures de la nostra història.

Cada un dels 12 capítols que conformen l'obra aborda la influència de les creacions plàstiques que van marcar la vida dels protagonistes o, arribat el cas, com han arribat a modelar la seva recepció per par­te de les generacions futures. Aquesta mirada ha permès a José María Rodón escorcollar en les biografies d'aquests acabalats personatges, als llums i, també, a les inevitables ombres, perquè el fet artístic conté un anar més enllà de l'evident, una indagació en l'aparença de les coses.

Els protagonistes d''Art, Diners i Porder' són Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid; Alonso Pérez de Guzmán, Guzmán el Bueno; Hernán Cortés; Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità; Francisco Cabarrús Lalanne; Francisco Gómez de Sandoval i Roges, duc de Lerma; Demetrio Carceller Segura; Pedro Masaveu Rovira; Jacobo Fitz-James Stuart i Falcó, duc d'Alba; Mariano Téllez Girón i Beaufort, duc d'Osuna; Rafael del Pino Moreno; i, José de Salamanca i Mayol, marquès de Salamanca, personatges que van ser conscients de la significació de la imatge del seu propi present i del passat. Junts formen una família singular que va acumular poder i riquesa i per a la qual, en algun moment, l'art va passar a través d'ells amb diferents conseqüències.

Així, aquesta obra permet al lector aproximar-se personatges històrics com Alonso Pérez de Guzmán, Guzmán el Bueno, personatge que va lliscar la seva vida real entre 1256 i 1309, fundador de la Casa de Medina Sidonia i evocat com a heroi per la seva defensa de Tarifa al servei de Sancho IV; o el duc de Lerma, immortalitzat amb el seu flamant retrat eqüestre de Rubens o el panegíric de Góngora, a la cúspide del poder de la monarquia de Felip III de 1599 a 1618. Lerma serveix a l'autor per constatar els signes de debilitat del mateix poder a l'hora d'elaborar la seva imatge.

Rondón aborda també la biografia diversos empresaris que li permeten dibuixar la trajectòria de les re­laciones entre poder i imatge. Exemple d'això són Pedro Masaveu Rovira i els seus hereus van saber, qui convertir una botiga de teixits en una banca pròspera, representant magistralment l'èxit de diverses generacions de catalans a Astúries; Demetrio Carceller Segura, un home d'origen humil nascut en Las Parras de Castellote (Terol) que, després del trasllat de la seva família a Terrassa, va poder desenvolupar com a enginyer un imperi econòmic des del qual va brillar la seva capacitat d'hom­bre fet a si mateix; i Rafael del Pino, que va tenir el seu pintor, Ricardo Ma­carrón, i constitueix l'arquetip de l'empresari triomfador polític i mediàtic del segle XX. A cavall d'una capacitat de treballl portentosa i una xarxa de relacions familiars i socials extraordinària, del Pi va saber vehicular el seu èxit econòmic en la seva projecció social a partir de la Fundació Rafael del Pino.

Durant l'acte de presentació, Rondón ha assenyalat com a punt i contrapunt d'aquests personatges Lerma i Carceller Segura. El valgut de Felip IV li va obsessionar la imatge històrica que quedés de la seva persona i va buscar mitjançant la pintura de grans artistes deixar aquesta empremta. A l'empresari no li va interessar res el que opinessin d'ell després de mort, i la seva relació amb l'art -en aquest cas la fotografia- va ser circumstancial i mai interessada per la construcció de la seva imatge.