Entre 2016 i 2018 el nombre total de dones assassinades per les seves parelles o exparelles va ser de 151, un 11,2% menys que en el trienni anterior. D’aquestes 151, fins a 46 –l’equivalent al 30,5% del total–, havien presentat una denúncia prèvia contra el seu agressor. Així ho ha explicat a través d’un informe l’Observatori contra la Violència Domèstica i Gènere, que recull que el percentatge de dones assassinades que havien denunciat prèviament havia augmentat tres punts respecte a la mitjana dels últims 10 anys.

Les dones que havien presentat denúncia prèvia tenien una edat mitjana de 38,3 anys (en el trienni anterior va ser de 41,7 anys). Però el major gruix de denúncies –un 47% del total– es troba entre les que tenien entre 16 i 25 anys. A més, el percentatge de dones que havien denunciat va ser superior entre les estrangeres (el 31,5% d’elles) que entre les de nacionalitat espanyola (29,9%). Gairebé la meitat de les que van denunciar (47,8%) vivia amb el seu agressor.

Els passos per posar una denúncia

Posar una denúncia no és fàcil. De fet, moltes dones no tenen clar si la millor opció és fer-ho o no. Malgrat tot, l’informe de l’Observatori, demostra que en els últims anys hi ha hagut un augment. Com es fa? Quina és la millor manera de fer-ho? Quines conseqüències hi ha? Segons els experts, el primer pas –per obvi que pugui semblar– és reconèixer l’agressió i, posteriorment, denunciar. “Si elles reconeixen que han estat maltractades, el que han de fer és posar una denuncia”, explica la diputada de la junta de govern del Col·legi d’Advocacia de Barcelona, Carmen Valenzuela, en una entrevista a ElNacional.cat. I remarca que "el més recomanable" és fer-ho amb la presència d'un advocat.

Segons detalla, els mateixos Mossos d’Esquadra ja aconsellen la presència d’un advocat durant la declaració. “Cal posar èmfasis i cal que se sàpiga: han d’anar acompanyades sempre”. Malgrat tot, sense advocat també es pot denunciar. “L’advocat el que fa és ajudar en tot moment". Així, la presència d'un advocat és molt important. D'aquesta manera, si en el primer moment no es dona una informació rellevant perquè s’ha oblidat amb els nervis i l’ansietat, aquesta es pot utilitzar en contra de la mateixa víctima. 

“Escenari de la por”

Per altra banda, des de l’Observatori assenyalen que el silenci de la víctima “és un factor de risc per a la vida de les dones maltractades”, per tant, resulta de vital importància conscienciar-les a elles, però també a la societat, de la necessitat de denunciar. D’aquesta manera, detallen que les víctimes viuen amenaçades pel pànic, que els impedeix denunciar per por a represàlies. “Escenari de la por”. Així ha denominat la jurisprudència del Tribunal Suprem la situació provocada pel maltractament continuat que agreuja el patiment de la víctima al causar-li danys, tant físics com psicològics.

En aquest sentit, des de l’Observatori fan una crida perquè l’entorn de la víctima pugui també denunciar si detecta que una amiga o familiar està passant per aquesta situació. Les dades recorden que l’entorn només va presentar entre el 5% i el 7% total de les denuncies.

Ara bé, per detectar una agressió primer cal saber què està passant. “Moltes vegades no se n’és conscient i el pas previ és ajudar-la a treballar i que sigui conscient de què és el que està passant”, explica la psicòloga d’ARC Marina Vivó en una entrevista a ElNacional.cat. “La violència física és moltes vegades com una línia vermella que es passa”, detalla. “M’he trobat amb dones que pateixen des de fa molt temps una violència psicològica potent però que no la perceben com a tal perquè no hi ha hagut violència física evident”.

El paper de la societat

D’aquesta manera, la societat hi té un paper molt important perquè l’estereotip de qui és víctima de violència masclista i qui no encara està molt marcat. “Ens pensem que cal acabar amb el braç trencat per parlar de violència masclista”. Així, recorda que “una dona no aguanta violència física si durant molt temps no hi ha hagut una violència psicològica molt prolongada”.

Segons l’informe de l’Observatori, els feminicidis en l’àmbit de la parella es van mantenir constants: 50 van ser assassinades l’any 2016, 51 el 2017 i 50 el 2018. La xifra total del període (151) és un 11,2% més baixa que la del trienni anterior, quan els feminicidis van ser 169. Des del 2003, any en que l’Observatori va començar a elaborar estadístiques, les assassinades en l’àmbit de la parella o exparella han estat 978.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat