Vint homes. Zero dones. Aquesta era la composició inicial que havia de tenir la comissió a la qual el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha encarregat un estudi sobre la tipificació en el Codi Penal dels delictes d'agressió sexual i abús, després de la sentència de La Manada.
Aquesta informació ha despertat una gran polèmica aquest divendres, a la que s'han sumat diversos col·lectius feministes per reclamar la incorporació de dones expertes a la comissió. Després d'unes hores, el Ministeri de Justícia s'ha vist forçat a emetre una nota per informar que, finalment, sí que hi haurà representació femenina a la secció quarta de Dret Penal de la Comissió General de Codificació.
Asseguren que, a banda dels 20 vocals permanents -tots homes-, "s'ha optat per incorporar a vocals adscrites, dones juristes de reconegut prestigi que per la seva especial competència en la matèria". La seva col·laboració en aquesta secció, però, serà "temporal" i destaquen que "tindran veu i vot".
En concret, els vocals d'aquesta secció presidida per Esteban Mestre són Luis Arroyo, Javier Boix, Manuel Cancio, Juan Carlos Carbonel, Juan Córdoba, Carlos García, Enrique Gimbernat, José Luis González, Francisco Hernández, Gustavo Lescure, Borja Mapelli, Javier Moscoso, Francisco Muñoz, Ricardo Pellón, Enrique Peñaranda, Miguel Polaino, Gonzalo Quintero, Gonzalo Rodríguez i Jesús María Silva.
Es dona la circumstància que a la resta de seccions de la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia —Dret Civil, Mercantil, Públic i Processal— sí que hi ha dones com a vocals permanents, encara que en menor proporció al nombre d'homes.
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va anunciar divendres passat 27 d'abril que el Ministeri de Justícia ja s'havia posat en contacte amb aquesta comissió per valorar si la tipificació d'aquests delictes d'abusos i agressió sexual que daten del Codi Penal de l'època de Felipe González, 1995, està convenientment reflectida en l'ordenació jurídica o és necessària una actualització.