L'Associació Cultural Castell de Gardeny vol que la Paeria de Lleida reconverteixi l'antic edifici de Capitania d'Infanteria en un centre d'interpretació de la Guerra Civil. La intenció de l'entitat és que serveixi de memorial de les víctimes de la repressió franquista.

Des de l'associació cultural creuen que la caserna, construïda durant els anys quaranta, és l'espai ideal per fer pedagogia sobre aquest període històric, i demana que l'edifici es rehabiliti conservant la façana original, és a dir, mantenint l'escut franquista situat a la part superior. No obstant això, la Paeria ja ha anunciat múltiples vegades que té intenció de retirar-lo. En aquest sentit, defensen que l'element s'ha de "contextualitzar", "donar-li la volta", per revertir el seu simbolisme antidemocràtic.

L'associació remarca que la ciutat necessita tenir un centre d'interpretació de la Guerra Civil i argumenta que és el lloc idoni per ubicar-lo és a l'antic edifici de comandament de la caserna d'Infanteria, molt a prop del castell de Gardeny. Així doncs, a parer seu, seria una manera de retre homenatge als republicans i víctimes del franquisme que van ser obligats a construir l'edifici després de la guerra, i que també representaria la "victòria de la democràcia sobre l'opressió". "Seria una manera, des d'un estat democràtic, de girar la truita a un edifici que va néixer amb una idea franquista", explica el membre de l'entitat Joan Ramon González.


Amb tot, afirmen que preservar l'escut franquista de l'antic edifici de Capitania d'Infanteria ajudarà a explicar el context històric, però defensen que cal preservar-lo tal com es va construir. Fer-ho suposaria mantenir l'escut franquista que presideix la façana, el darrer que queda a la ciutat. Tot i reconèixer que es tracta d'un debat polèmic, es mostren partidaris de conservar-lo per poder entendre la "força simbòlica" de tot el que suposava l'autoritarisme. "Si es treu l'escut això es perd, ja que és l'única decoració que hi ha a la façana", explica González.

L'entitat, però, també defensa el seu valor "plàstic". "Està ben elaborat i complementa la idea que l'edifici es va construir per demostrar qui havia guanyat la guerra i qui era l'autoritat". Una altra raó per mantenir l'escut, expressa González, és el risc que es pugui trencar durant els treballs per retirar-lo.

Amb tot, González assevera que cal "mantenir els testimonis de la història" i evitar fer "revengisme històric". "Si no ja podem començar a eliminar restes del passat que no ens agraden fins a l'època prehistòrica", apunta amb to irònic.

Finalment, demanen que la Paeria de Lleida reconsideri la seva intenció de retirar i traslladar l'escut a l'Arxiu Arqueològic Municipal en els mesos vinents. Fins al moment, l'associació ja ha demanat poder reunir-se amb l'alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, per transmetre-li el seu punt de vista.

 

 

Imatge principal: Fotografia de l'escut franquista que llueix a la façana de l'edifici de Capitania d'Infanteria de Lleida/ ACN