La crisi sanitària desencadenada pel coronavirus, tres mesos de confinament en petits pisos de ciutat, així com el teletreball ha portat a moltes persones a replantejar-se el seu model de vida. Això ha propiciat que més d’una persona vegi en l’entorn natural i la tranquil·litat dels pobles, un lloc idíl·lic on començar aquesta nova etapa lluny de la contaminació, dels vehicles, el ciment, l'estrès i el frenesí de les ciutats.

L’alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, assegura a El Nacional que en la darrera setmana ha respost una desena de correus de persones interessades en anar a viure en aquest municipi situat a la Conca del Barberà on hi resideixen una cinquantena de persones.

senan

Una imatge de Senan / Wikipedia

Una tendència a l'alça arreu del territori

“La Covid-19 ha despertat a la gent per fer aquest pas”, ha assenyalat Ferrer, que també és vicepresidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya (ACM). Precisament, exposa Ferrer, la situació de Senan també s’ha donat en el si de l’entitat on s’han incrementat exponencialment el nombre de mails que rep de persones interessades en obrir nous projectes en el món rural.

Això, però, també s’està traduint en fets en el territori. Per exemple a Riner, una població d’uns 200 habitants del Solsonès, s’han empadronat una trentena de persones. “És un cas extrem”, ha matisat Ferrer, que precisa que la tendència és que una o dues famílies es censin en un municipi.

En el cas de Guardiola del Berguedà no s’han registrat nous empadronaments, però sí que en els darrers mesos s’ha notat un increment de la població, relata el seu alcalde Josep Lara, que també és president del Consell Comarcal del Berguedà. En aquest sentit, ha apuntat que en els darrers tres mesos, coincidint amb l’estiu i amb el post-confinament, s’ha duplicat els serveis com el consum d’aigua o la recollida de brossa a l’Alt Berguedà.

A més, tot i que desconeix el nombre exacte, a Gósol han tingut un increment considerable de nous nens que s’han inscrit a l’escola per l’inici del nou curs.

No obstant això, tant per Ferrer com per Lara, la setmana clau serà just la que ara s’enceta aquest dilluns amb l’inici del curs escolar perquè es veurà el volum de gent que, realment, es queden a viure a les segones residències o bé tornen a la seva vida quotidiana a la ciutat.

Així doncs, tal com precisa Ferrer, es podria donar el cas que l’increment d’empadronaments fos “fictici” i, per tant, que les persones es censin en els municipis, però en realitat no s’hi quedessin a viure. “La situació de confinament ha fet que les persones s’empadronin a les segones residències i, així, si torna a passar una situació igual poden quedar-se a viure allà o bé poden al·legar que treballen a la ciutat i viuen en el poble”, ha puntualitzat.

En l’esfera digital

L’interès d’iniciar una vida fora de les ciutats també ha arribat a l’esfera digital de la mà de Ton Lloret, que ha obert el compte de Twitter @Repoblem, que posa en contacte projectes d’ajuntaments que necessiten habitants amb persones que volen començar una nova vida lluny dels gratacels. La iniciativa ha estat tot un èxit. El 26 d’agost es va obrir el compte i en poc més de 15 dies ja té més de 7.000 seguidors. “La gent s’està replantejant fer el canvi”, observa Lloret.

Una experiència que coneix de ben a prop, ja que fa tretze anys va començar una nova etapa lluny del ciment. Va abandonar la capital de l’Anoia, Igualada, per traslladar-se a Argensola, un poble de la mateixa comarca on hi ha censades poc més de 200 persones. La població del municipi, però, ha anat disminuint i, actualment, assegura només hi ha tres cases habitades tot l’any. “Molta gent ha marxat”, relata.

Aquesta pèrdua de població es tradueix en què molts pobles tinguin menys serveis com per exemple no disposar d’una escola o un centre mèdic. Per això, Lloret va veure en la pandèmia una possibilitat perquè els municipis poguessin tenir nous habitants de persones desmotivades amb el dia a dia de les ciutats i, així, recuperar serveis que han perdut amb el temps i el despoblament.

Argensola2

Una imatge d'Argensola / Ton Lloret

Un desencant amb les grans urbes que estava en el l’esperit de l’Albert Barrabés, que en ple confinament se’n va anar a viure amb la seva parella l’Andrea Jahnke a Tuixent (Alt Urgell). Tot i això, la decisió de deixar Gavà per anar-se a viure a una zona de muntanya no té relació amb la crisi sanitària, sinó que és un projecte premeditat, que ve de lluny. 

Tant a Barrabés com a Jahnke els hi agrada la muntanya i, per això, van començar a buscar localitats on poguessin començar aquesta nova etapa. Així és com van arribar a l’agost de l'any passat fins a Tuixent, un lloc que abans era desconegut per ells.  “Ens va quadrar la casa i la població amb el que buscàvem”, relata Barrabés, que és originari de Gavà i la seva dona del barri barcelonès d’Horta. Reconeix que des que han arribat al municipi tot els hi ha "sortit rodat” i que les persones els han “acollit molt bé”.

L’agost del 2019 van agafar la casa i van començar a anar els cap de setmana per arreglar-la. Ara, en ple confinament han fet el canvi. De fet, els dos primers mesos els van passar a Gavà i el maig es van traslladar definitivament a la nova llar. “Vam notar el canvi. Aquí tot és més relaxat. Hi havia mesures com a la ciutat, però tens més espai, naturalesa i l’aire fresc de la muntanya”, assenyala.

El teletreball

Tots els entrevistats coincideixen que el teletreball és un avantatge que pot propiciar que la gent acabi fent el pas de la ciutat als pobles. De fet, aquest és el cas de Barrabés que era empleat en una empresa com a dissenyador gràfic. La seva parella és infermera i en seguida va trobar feina a la Seu d’Urgell. Ara bé, en el seu cas la companyia no el va deixar teletreballar, però això no va frenar el seu somni. Finalment, va trobar una feina en una empresa d'Andorra amb la qual treballa a distància des de la seva casa de Tuixent. 

Tuixent / Albert Barrabés

Unes vistes de l'espai natural que envolta Tuixent / Albert Barrabés

Malgrat això, els alcaldes dels micropobles també són conscients de les seves limitacions. “El teletreball pot ajudar molt els nostres municipis, però les nostres connexions realment són precàries”, exposa Ferrer. En aquest sentit, relata que a Senan no va arribar Internet fins al 2012 i, llavors, només podien oferir una mega a cada un dels habitants. Ara, en un principi, cada habitant disposa 15 megas, però reconeix que no sempre és així i, sovint, reben menys. 

Aquest, però, no són els únics inconvenients que es poden trobar en els petits municipis on, sovint, no disposen d’escoles, centres sanitaris o botigues, per la qual cosa els seus habitants han d’anar a poblacions properes per poder gaudir d’aquests serveis. “El que no poden esperar és que trobin aquí els mateixos serveis que la ciutat perquè llavors deixarien de ser pobles”, assenyala Ferrer.

En aquest sentit Barrabés explica que ho han de "planificar tot”, ja que han d’anar a la Seu d’Urgell per a qualsevol cosa. “No fas com a Barcelona que baixes a comprar dues coses, sinó que fas una compra gran”, indica.

Tuixent / Albert Barrabés

Una casa a Tuixent a l'Alt Urgell / Albert Barrabés

Malgrat aquestes dificultats, tots coincideixen en els avantatges que comporta residir en poble petit: la tranquil·litat, l’espai natural, el viure en comunitat o la seguretat de poder anar a qualsevol hora pel carrer. “M’agrada veure els meus fills jugar en un carrer sense cotxes”, apunta Lloret.

“Aquí em relaciono amb menys persones al cap del dia, però les relacions són més intenses”, defensa Barrabés. De moment, no dubten que volen establir la seva vida a Tuixent. “L’Andrea s’acaba de quedar embarassada”, diu emocionat des de l’altre costat del telèfon.