El govern espanyol i català volen consolidar el teletreball. De fet, Catalunya és una de les comunitats amb menys incidència en aquesta pràctica i en l'àmbit europeu és a la cua de la resta d'estats membre. Durant el confinament, aquesta pràctica es va arribar a disparar fins al 88%; venia del 4% abans de la pandèmia, però amb el final de l'estat d'alarma, les dades han tornat a baixar. Des de fa mesos, el govern de Pedro Sánchez treballa amb una futura llei que reguli les condicions dels qui teletreballen. A principis d'estiu es va obrir una consulta virtual per saber les inquietuds i necessitats de la població. Ara comencen a tenir-ne el primer esborrany.

Segons ha avançat la Ser, la futura llei vol que, com a mínim, es treballi un cop a la setmana des de casa. Això sí, volen evitar que els treballadors s'agafin el divendres com a norma general per evitar l'efecte "cap de setmana". D'altra banda, també s'estudia com calcular i fer assumir a les empreses el cost de la despesa energètica: llum, aigua, internet, entre d'altres. En total es vol que el 20% de la jornada laboral durant tres mesos es faci des de casa. També hi ha d'altres característiques que es volen tenir en compte, com l'inventari i vida útil dels mitjans que requereixi el treballador, limitar la disponibilitat i l'horari de treball, un justificant explícit de les despeses i repartir els dies que es fan dins i fora de casa.

La nova llei també vol regular els drets i deures de les dues parts: la del treballador i l'empresa. A aquesta se li reconeixerà el dret a "controlar la jornada amb mesures de vigilància que vegi més oportunes per verificar el compliment de les obligacions i deures laborals". I afegeix que "es guardarà la consideració a la dignitat de la persona". D'altra banda, als treballadors se'ls atorga el dret a la desconnexió i no utilitzar els seus propis ordinadors, telèfons mòbils i d'altres aparells electrònics. Així doncs, s'explicita: "L'empresa no podrà exigir instal·lar programes o aplicacions en dispositius propietat de la persona treballadora". Tot plegat s'haurà de notificar a l'oficina de treball, com a molt tard, deu dies posteriors als acords pactats.

L'altre repte serà que el sector privat i públic s'acullin a les mateixes normes o grau d'exigència i drets per una banda i altra. Així doncs, el govern espanyol no preveu totes aquestes mesures per als treballadors de l'administració. I els empresaris demanen que els treballadors públics tinguin les mateixes condicions que els de la privada per equivaldre el grau de "competitivitat" i drets. La norma es preveu que sigui d'aplicació íntegra un cop hagin passat tres anys d'haver-se publicat al BOE.