És diumenge, i els lectors d’aquesta secció de les portades ja saben que els diumenges és dia d’enquestes i entrevistes en les principals capçaleres de l’estat espanyol. En aquesta ocasió trobem dos sondejos sobre l’estimació de vot d’unes hipotètiques eleccions generals i cadascuna té un enfocament editorial ben diferent. Començarem pel panell de Sigma Dos que publica el diari El Mundo, que ha posat el focus en els joves, exactament en els votants de la franja d’edat d’entre els 18 i els 29 anys, que segons el rotatiu madrileny “abandonen Sánchez i es refugien en Vox”, i segons els números, el PSOE retrocedeix “8,5 punts entre els joves en només tres mesos”. Els socialistes, afirma El Mundo, han baixat fins al 19,3% entre els que tenen de 18 a 29 anys i els d’Abascal donen el sorpasso amb el discurs de què la nova generació viurà pitjor que els seus pares”. Aquests auguris electorals suposen un cop a la línia de flotació del partit de Pedro Sánchez, que en les eleccions de juliol del 2023 va aconseguir aguantar el pols del PP gràcies, en bona part, “al suport que va aglutinar en dos grups socials: les dones i els joves”. Però si es convoquessin avui les eleccions, segons el sondeig de El Mundo, cap de les dues circumstàncies es repetiria i tant en el cas de les dones com en els joves, el PSOE ha deixat de ser el partit més votat. Males notícies, doncs, per Pedro Sánchez, que és, d’altra banda, l’objectiu de l’enquesta.
Sagnia de vots entre els electors d’entre 18 i 29 anys
La sagnia és més evident en el vot més jove, que ha passat del 27,8% al juliol a caure fins al 19,3% a l’octubre, i d’aquesta manera, el PSOE passa de ser el campió d’aquest grup social a caure fins a la tercera posició, superat per Vox. Sánchez s’ha deixat 8,5 punts percentuals en aquesta franja d’edat en els darrers tres mesos, poc més d’un terç l’absorbeix Sumar. “El 30,3% dels qui tenen entre 18 i 29 anys agafaria avui la papereta del PP si hi hagués eleccions, i el 22,7% apostaria per la formació més a la dreta del ventall polític. A 11 punts de distància de Feijóo i a 3,4 d’Abascal queda Sánchez, amb el 19,3% dels vots en aquest grup. Al darrere se situa Sumar que, amb el 14,4% del suport, creix 3,3 punts des del juliol i aglutina una part del vot jove que perd el PSOE”, explica el diari. La resta, se la reparteixen majoritàriament Vox, que guanya sis punts, i el PP, que creix 4 punts. “També resten molt de vot jove a Podem i a les formacions nacionalistes i independentistes, que perden en conjunt 4,8 punts”.
Recuperació del PSOE i retrocés del PP
L’altra enquesta del dia és la que publica El Periódico, aquesta a escala general, i és la que no agradarà a Alberto Núñez Feijóo. El sondeig del GESOP reflecteix una lleugera recuperació del PSOE després de diversos mesos de caiguda, un important retrocés del PP i un nou rècord de Vox, “que deixa a populars i socialistes en un empat tècnic. “L’avantatge de Feijóo sobre Sánchez ha passat de 3,5 a només 1,2 punts en els últims quatre mesos, tot i que el bloc de la dreta manté una clara hegemonia impulsada pel creixement de Santiago Abascal, que ja superaria el 18% dels vots i duplicaria la seva representació al Congrés”. Així, segons aquest sondeig d’octubre, el PP aconseguiria entre 117 i 121 escons (137 va obtenir a les darreres eleccions), Vox entre 68 i 72 (ara en té 33), el PSOE entre 112 i 117 (ara són 121), mentre que ERC entre 8 i 10 (7), Junts entre 4 i 5 (7), Podemos entre 3 i 4 i Sumar entre 14 i 16 (Sumar i Podemos ara sumen ara 31). Així, el PP obtindria el 29% dels vots i hauria perdut 1,5 punts des de juny i 3,7% des del juliol del 2023, la pitjor dada dels últims tres anys en els sondejos del GESOP. El PSOE, per la seva banda, obtindria el 27,8% dels sufragis, vuit dècimes més que al juny, però 3,6 punts menys que a les urnes. “En realitat, respecte a l’enquesta anterior, Sánchez es mou en una forquilla d’escons molt similar, però el fet que Feijóo perdi una quinzena de diputats fa que tots dos quedin gairebé empatats”, argumenta. La conclusió és que "el PP va arribar a les vacances impulsat davant d’un PSOE noquejat pels escàndols de corrupció. Amb la tardor, s'ha girat la truita i, malgrat la seva fragilitat parlamentària, Pedro Sánchez ha sabut treure profit de diverses qüestions espinoses per a Alberto Núñez Feijóo com Israel, la immigració i l’avortament. El que no ha canviat és que el gran beneficiari de l’estratègia de la polarització continua sent Vox”.
La finestra d’oportunitat que busca Sánchez
L’ABC, per la seva part, obre la seva portada amb la teoria de què Sánchez convocarà les eleccions quan Vox estigui més fort i que explotarà el moment de major debilitat de Feijóo i la manca d’alternativa per l’esquerra per avançar els comicis”. El degà de la premsa conservadora es basa en “fonts governamentals” per assegurar que, tot i que Sánchez repeteix com un mantra que esgotarà la legislatura fins al 2027, el president espanyol podria avançar les eleccions si trobés “una finestra d’oportunitat” que dibuixés un horitzó propici per a la convocatòria en el 2026. “Per a això, des del Govern s’ha desplegat una campanya que consisteix a forçar o alimentar debats divisoris —Gaza, avortament, Franco...— de manera que es polaritzi al màxim la conversa pública, desgastant Feijóo i impulsant Vox fins a percentatges de vot que podrien fregar el 20 %”, sosté el rotatiu madrileny.
Pel que fa a les entrevistes, La Vanguardia publica una amb Albert Batet, president del grup de Junts al Parlament, en la que denuncia que “el PSC ho complica tot bloquejant el pacte de Brussel·les”, i El Periódico entrevista Oriol Junqueras, president d’ERC, que titula amb una declaració d’intencions: “Volem negociar pressupostos, però és imprescindible el nou finançament i l’IRPF”.
I una notícia que pràcticament destaquen tots els diaris en la seva portada, a banda de reportatges sobre l’alto el foc a Gaza amb testimonis dels gazians que es troben les seves cases en runes (que és l’obertura de El País), és la mort de l’actriu Diane Keaton, “la inoblidable Annie Hall” com la defineix aquest diari, “estrella de Hollywood i icona de la independència” (El Mundo) i “musa de Woody Allen i un referent d’estil” (La Razón).
