El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha participat aquest matí de divendres en un dels tradicionals esmorzars col·loqui que organitza Nueva Economía Fórum i ha aprofitat per fer valoració dels dos anys de mandat i què va portar ERC, el partit on milita, a assumir aquesta conselleria, una de les més complicades de tots els executius.

Elena ha desgranat diverses de les seves propostes que ha tirat endavant des de la direcció d’Interior, com pot ser una de les seves obsessions amb la feminització dels cossos operatius com els Mossos, Bombers i Agents Rurals, amb l’aplicació de reserves de places per a dones del 40%. Amb tot, però, també ha aprofitat la seva intervenció per reclamar un enduriment de la legislació contra el conreu i tràfic de marihuana, un dels reptes més perillosos que la policia catalana té, ara mateix, sobre la taula. De fons, en tota la seva intervenció, ressonava una màxima que el conseller ha anat explicant en diverses ocasions durant aquests dos anys, d’ençà que Esquerra, per primer cop des de després de la dictadura, assumia Interior: que l’ordre, mantenir l’ordre i oferir seguretat als barris i carrers de Catalunya, és d’esquerres; per donar resposta a tothom, també als qui més necessiten seguretat.

 

Marihuana, problema de primer ordre

El conseller Elena ha destacat que si bé el conreu i tràfic de marihuana a Catalunya —i a la resta d’Espanya, on hi ha la mateixa legislació— està emboirat d’un cert “romanticisme”, si fa anys la toxicitat de les plantes de marihuana que es conreaven a casa nostra era del 4%, ara els Mossos han trobat plantes molt més perilloses amb nivells de toxicitat del 25, del 30 i, fins i tot, del 40% de toxicitat. “La marihuana ja no és només una planta”, ha assegurat el conseller. 

Elena NEF 2
El conseller Elena davant del públic que ha assistit en aquest acte a Barcelona / Cedida

Elena no amaga que el tràfic internacional d’aquest tipus de droga genera “beneficis bestials” a les màfies que hi ha darrere. En una habitació de 50 metres quadrats, en un any, i segons si la marihuana és venuda al detall o a l’engròs, poden generar 600.000 euros i 300.000 euros; uns beneficis que es fan gairebé incalculables si es multipliquen per tots els metres de totes les plantacions d’interior que hi ha amagades per tot Catalunya. “Es mouen milionades”, assegura el conseller. I quan es generen tants diners, Elena apunta que això es converteix en refugi de màfies que, sabent tots els diners que s’hi juguen, cada cop es mostren més hostils i més armats. Les darreres setmanes s’han detectat pistoles en com a mínim cinc plantacions de marihuana i a Darnius, a l’Empordà, un equip del GRS de la Guàrdia Civil va ser rebut a trets en l’entrada judicial en un magatzem d’aquest tipus de droga.

Un alt percentatge dels crims amb persones mortes que s'han registrat a Catalunya aquest 2023 -com també va passar l'any 2022- estan relacionats, directament o de manera secundària, amb el tràfic de drogues i les màfies, la majoria estrangeres amb origen a l'Est d'Europa, que es dediquen al conreu i tràfic de marihuana.

Elena reclama endurir la punibilitat contra els narcotraficants

Però com es pot revertir aquesta situació abans que sigui massa tard i que Catalunya es converteixi en un narcoestat amb la marihuana com a pedra de toc? Elena ha contraposat la legislació vigent a l’Estat espanyol, que castiga amb tres anys de presó el tràfic de marihuana, quan a França, el país veí, la situació canvia molt i les penes de presó, segons el conseller, són de deu anys. “Aquí hi podem tenir una explicació”, ha recordat Elena, reclamant un enduriment de la legislació per fer front a aquesta il·legalitat, sense entrar al debat sobre la possible legalització, o no, del consum de marihuana.

Una de les coses que el conseller Elena vincula amb les ocupacions delinqüencials, ocupacions de pisos per convertir-los en plantacions de marihuana. Un fet, que, a més, tenint en compte que alguns cops són pisos de protecció oficial, encara tenen més impacte. El conseller d’Interior ha reflexionat si el Codi Penal ha de castigar igual una persona que punxa la llum per falta recursos que una persona que la punxa per conrear marihuana i també si ha de ser la mateixa pena ocupar un pis quan no es té on viure o si s’ocupa per convertir els pisos en plantacions de marihuana.