Rakus és un orangutan mascle de Sumatra que va patir una ferida sota d'un ull i sobre la qual es va aplicar una planta de conegudes propietats medicinals, un comportament que és la primera vegada que s'observa en un animal salvatge. L'orangutan que viu a la zona d'investigació Suaq Balimbing, al parc nacional de Gunung Leuser (Indonèsia), va menjar i es va aplicar repetidament saba d'una planta enfiladissa, l'Akar Kuning (Fibraurea tictoria), a la ferida, que a més va cobrir amb fulles mastegades, segons un estudi que publica avui Scientific Reports.

L'Akar Kuning és una espècie de liana coneguda pels seus efectes analgèsics i antipirètics. En la medicina tradicional s'utilitza per tractar ferides i afeccions com la disenteria, la diabetis i la malària. El comportament de Rakus va ser observat i seguit, el juny de 2022, per investigadors de l'Institut Max Planck de Comportament Animal (Alemanya) i de la Universitat Nacional (Indonèsia).

Un comportament que sembla intencionat

“El comportament de Rakus semblava ser intencionat”, ja que va tractar selectivament amb el suc de la planta només la ferida facial, a més es va repetir diverses vegades, diu Isabelle Laumer, de l'Institut Max Planck i una de les signants de l'estudi. Això suggereix que el tractament mèdic de les ferides pot haver sorgit en un avantpassat comú compartit per humans i orangutans, indica, en un comunicat, l'Institut Max Planck.

Abans d'aquest estudi, s'havien observat espècies de primats salvatges empassant-se, mastegant o fregant plantes amb propietats medicinals, però no aplicant-les a ferides recents. “Durant les observacions diàries dels orangutans, observem que un mascle anomenat Rakus s'havia fet una ferida a la cara, probablement durant una baralla amb un mascle veí”, explica Isabelle Laumer.

La ferida es va tancar passats uns dies

Tres dies després de la lesió, Rakus va arrencar selectivament fulles Akar Kuning, les va mastegar i el suc resultant el va aplicar amb precisió durant set minuts sobre la ferida. A continuació, va untar la ferida amb les fulles mastegades fins a cobrir-la per complet i va continuar alimentant-se de la planta durant més de 30 minuts.

Les fulles mastegades poden haver ajudat a reduir el dolor i la inflamació causats per la ferida i afavorit la seva cicatrització, ja que es va tancar en cinc dies i es va curar per complet en un mes. Com tot comportament d'automedicació en animals no humans, el cas descrit planteja interrogants sobre la intencionalitat d'aquests comportaments i com sorgeixen.

La innovació individual

“És possible que el tractament de les ferides amb Fibraurea tinctoria per part dels orangutans de Suaq sorgeixi de la innovació individual”, afirma Caroline Schuppli, autora principal de l'estudi. Els orangutans del lloc rares vegades mengen la planta. Tanmateix, poden tocar-se accidentalment les ferides mentre s'alimenten d'ella i així aplicar-se sense voler el suc a les ferides. En tenir potents efectes analgèsics, poden sentir un alliberament immediat del dolor, la qual cosa els porta a repetir el comportament diverses vegades, va suggerir Schuppli.

Atès que aquest comportament no s'havia observat abans, pot ser que el tractament de ferides amb Fibraurea tinctoria hagi estat absent fins ara en el repertori conductual de la població d'orangutans de Suaq, ja que com tots els mascles adults de la zona, Rakus no va néixer allà i es desconeix el seu origen. Per tant, “és possible que el comportament el mostrin més individus de la seva població natal fora de l'àrea d'investigació de Suaq”, considera.

Aquest comportament, possiblement innovador, presenta el primer informe de tractament actiu de ferides amb una substància biològica en una espècie de gran simi i proporciona noves perspectives sobre l'existència de l'automedicació en els nostres parents més propers i en els orígens evolutius de la medicació de ferides de forma més àmplia.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!