La Comissió Europea obligarà a instal·lar panells solars a la part superior dels edificis nous, segons ha indicat la presidenta de la institució, Ursula von der Leyen, citada pel diari econòmic Handelsblatt. La Comissió destinarà 300.000 milions d'euros a aquest objectiu fins a l'any 2030, incloent-hi l'ajuda a les energies renovables. Von der Leyen ha relacionat aquesta política amb la necessitat d'independitzar-se de l'energia russa del gas i el petroli. "Avui posem el nostre objectiu més enllà", ha resumit. Segons la Comissió, gran part dels diners haurien de venir dels fons destinats a la reactivació després de la covid.

La instal·lació de panells solars en els primers habitatges a l'Estat espanyol permetria estalviar més 115.000 milions d'euros en els pròxims 25 anys, segons un estudi del portal immobiliari Idealista. En l'estudi es reconeix que la instal·lació inicial suposaria un cost bastant elevat, aproximadament 78.504 milions d'euros. Tot i això l'empresa calcula que la inversió es podria amortitzar en els primers 10 anys aproximadament, gràcies a l'estalvi en energia que proporciona la instal·lació. 

Els càlculs s'han fet tenint en compte totes les teulades, la seva orientació, gradient i hores de sol rebudes, per tal de saber amb la màxima precisió possible la capacitat de generar energia de cada immoble. Gràcies a aquests paràmetres han pogut estimar el cost energètic anual i el temps que es trigaria a amortitzar la inversió. Varia segons la comunitat per l'heterogeneïtat del territori, però sempre oscil·la entre els 11 i els 9 anys, amb una mitjana general d'una dècada per recuperar la inversió inicial.

L'aplicació d'aquesta mesura tindria un impacte econòmic i mediambiental. Segons calcula la immobiliària, l'estalvi energètic seria l'equivalent a deixar de cremar 25 milions de tones de carbó, no recórrer 147 milions de quilòmetres en cotxe o deixar de volar 500 hores amb un avió. Els espais amb grans concentracions de població són els que surten més beneficiats per la inversió en l'energia solar. Barcelona i Madrid lideren el rànquing de demarcacions que aconseguirien un major estalvi, i arribarien als 18.979 i 15.234 milions d'euros respectivament. A continuació trobaríem les demarcacions de València, Alacant, i Madrid. Al capdavant de la llista de més beneficiats per aquesta inversió s'hi trobaria Catalunya, que teòricament podria arribar a estalviar fins a 20.000 milions d'euros en 25 anys.