Les ciutats flotants sempre han semblat una cosa molt llunyana i utòpica. Ara però, el concepte podria ser una realitat a través d’una associació que té el suport explícit de la ONU. UN-Habitat, que treballa amb el desenvolupament urbà i sostenible, s’unirà a la firma privada Oceanix, l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i The Explorers Club, una societat professional que promou l’exploració científica a tot el món, per tal de promoure la idea.
“El canvi climàtic avança a una velocitat alarmant i un gran nombre de persones es concentren en els barris més marginals de les ciutats”, ressaltava el director executiu d’ONU-Habitat, Maimunah Mohd Sharif en una intervenció. D’aquesta manera, la idea d’Oceanix és crear la primera ciutat flotant del món. Es tracta essencialment de grups de plataformes hexagonals, ancorades al fons marí que podrien suportar fins a 300 persones, amb la idea de construir una comunitat per a 10.000 residents.
“Necessitem però entre 3 i 4 anys per crear una ciutat d’aquestes característiques”, explica el CEO de la companyia i exministre de la Polinèsia Francesa, Marc Collins Chen, a ElNacional.cat. Tot i això, encara no tenen país per centrar la prova pilot. “Estem contemplant les ciutats amb 5 milions d’habitants” i assegura que el concepte és de “cases assequibles”, res a veure amb els preus dels lloguers actuals a les grans ciutats.
Una ciutat autosuficient
“Es tracta d’una ciutat autosuficient, en aigua, calor i en menjar”, detalla. L’alimentació, això sí, serà basada en plantes perquè les ciutats no tindran tant d’espai per poder criar animals. De fet, segons expliquen hi hauria granges aquàtiques sota les plataformes, que servirien pel conreu.
Malgrat que sempre s’ha fantasiat amb la idea de viure en una casa flotant, per què ara? Des d’Oceanix expliquen que estan plenament conscienciats amb el canvi climàtic: “El nivell del mar puja, hi ha moltes ciutats que ja tenen problemes. Hi ha temporals que abans ni existien”.
Imaginar-se una casa flotant no és una tasca fàcil. Fer-ho amb una ciutat encara menys. “Estem treballant amb el MIT per tal de dissenyar una infraestructura que pugui flotar”, comenta CollinsChen. “Les ciutats no estaran en ple mar obert. Se situaran en badies. Cal veure, dissenyar i preveure les marees”.
El següent dubte plantejable és com seran les cases. La idea és que no siguin gaire altes, de fet, es preveu que es limitin a set pisos d’alçada. Oceanix té l’objectiu de sobreviure als desastres naturals. Sense anar més lluny, els seus responsables exposen que podrà suportar des de l’impacte d’un huracà de categoria 5 fins a tsunamis.
“Les ciutats no poden assumir el gruix de població, que va des de les viles o pobles fins als nuclis urbans. No hi ha habitacions per a tantíssima gent”, detalla. “Tampoc hi ha tanta aigua ni menjar” i afegeix que “si mengem com menja Nova York o com ho fa Barcelona, necessitem un continent sencer de la mida de l’Amèrica Llatina”.
Què passa si fa mal temps? Són fiables aquestes cases? I si puja la marea? A Oceanix volen tenir una resposta per a cada pregunta. “Podrien ser mòbils”, assegura Collins Chen. “La idea és que la ciutat estigui prop de la costa”. I per què és important que puguin desplaçar-se? La idea és que si “en 20 o 30 anys ja no hi plou perquè ha canviat el clima, existeixi la possibilitat de moure's” i perquè probablement “es necessitaran altres recursos”, conclou.