Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a Catalunya van néixer el 2017 66.344 infants, 2.564 menys que l'any anterior i 4.106 menys que fa dos anys. Per tant, aquest últim any, la natalitat ha caigut un 3,7%, 8 dècimes menys que la mitjana espanyola. És una tendència totalment contrària a la mortalitat, que ha experimentat un augment del 4,2%, un punt per sobre de la mitjana espanyola, i que s'ha fixat en 65.931 defuncions, deixant una taxa bruta de 9,1 morts per cada 1.000 habitants, lleugerament per sobre del 8,8 de mitjana estatal.
Tot i aquestes dades, el saldo vegetatiu a Catalunya, és a dir, la diferència entre naixements i defuncions, és positiu en 413, situant-se en la primera posició de les 8 comunitats autònomes que gaudeixen d'aquesta situació.
I és que fins a 11 comunitats autònomes tenen un saldo vegetatiu negatiu, és a dir, amb més defuncions que naixements. Encapçalen la llista Galícia, amb una saldo de -13.522 i Castella i Lleó, amb un saldo de -13.446. En l'àmbit global, les dades de l'INE recullen que el saldo vegetatiu ha estat de -37.713 a tot l'estat.
Pel que fa a la taxa de fertilitat, a Catalunya és d'1,38 fills per dona, lleugerament superior a la mitjana espanyola d'1,31. Per sobre, només té Navarra, Murcia, Ceuta i Melilla. L'esperança de vida a Catalunya també és més alta que la mitjana espanyola de 83,1 anys, i se situa en 83,4. Madrid, amb 84,5 anys, encapçala aquesta classificació que tanca Ceuta per sota dels 79, 4.