Metges de Catalunya ha denunciat aquest dimecres una situació d’“inequitat” en la distribució dels equipaments sanitaris entre les diferents regions de Catalunya. Així ho han explicat en roda de premsa el vicepresident del sindicat i coordinador de l’informe, Josep Maria Serra, i el secretari general, Xavier Lleonart, durant la presentació de l’‘Informe sobre els equipaments sanitaris de Catalunya i la seva distribució territorial’. El document, basat en dades oficials i públiques procedents de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el Ministeri de Sanitat i la Generalitat, ha analitzat 53 equipaments —principalment hospitals d’aguts— repartits entre les deu regions sanitàries del país. Entre els recursos avaluats hi ha llits d’hospitalització i d’unitats de cures intensives, boxes d’urgències, quiròfans, mamògrafs, TACs, ressonàncies magnètiques, fibroscopis i les llistes d’espera per a proves com TAC, ressonàncies, colonoscòpies i endoscòpies, amb dades actualitzades fins al maig del 2025.
L’informe revela una notable disparitat territorial en la dotació d’equipaments sanitaris. Si es mesura el nombre d’unitats per cada 10.000 habitants, la regió de l’Alt Pirineu i Aran lidera clarament en gairebé tots els indicadors analitzats: 24,56 llits d’hospitalització d’aguts; 3,65 boxes d’urgències; 1,306 quiròfans; 0,39 TAC; 0,392 mamògrafs i 1,36 fibroscopis. L’excepció és l’atenció intensiva, ja que aquesta regió no disposa de llits d’UCI; en aquest cas, el millor registre correspon a Barcelona ciutat, amb 2,38 per cada 10.000 habitants. En l’altre extrem, el Penedès registra la pitjor ràtio de llits d’aguts (11,88), Lleida la de boxes d’urgències (0,08), quiròfans (0,346) i fibroscopis (0), Girona en TAC (0,043), les Terres de l’Ebre en ressonàncies magnètiques (0) i el Camp de Tarragona en mamògrafs (0,018).
L’informe posa de manifest desequilibris evidents entre regions amb poblacions molt diferents. La regió sanitària de Lleida, amb 375.000 habitants, només disposa d’un mamògraf i tres boxs d’urgències, i no disposa de cap fibroscopi ni equip de radiodiagnòstic. En canvi, l’Alt Pirineu i Aran, amb només 75.000 habitants, té 28 boxs d'atenció continuada, tres mamògrafs i 10 fibroscopis, tot i que no disposa de llits d’UCI.
Pel que fa a les llistes d’espera, la regió Metropolitana Nord registra els terminis més llargs per a diverses proves: 124 dies de mitjana per a una colonoscòpia, 162 per a una esofagogastrostroscòpia, 87 per a un TAC, 87 per a una ressonància magnètica i 80 per a una mamografia. A l’altre extrem, l’Alt Pirineu i Aran presenta els terminis més curts: 34 dies per a colonoscòpia, 35 per a esofagogastrostroscòpia, 17 per a TAC, 30 per a ressonància i 18 per a mamografia.
Inconsistències a les dades
Davant d’aquest escenari, el secretari general de Metges de Catalunya ha advertit que si les dades analitzades són certes, resulten “altament preocupants” i posen en evidència una “inequitat molt gran” en l’atenció sanitària entre les diferents regions del país. Segons Lleonart, aquestes xifres reforcen les tendències que el sindicat ja havia detectat sobre col·lapses hospitalaris i dèficits d’inversió en determinades zones, i confirmarien una desigualtat territorial en l’accés als serveis sanitaris. Tot i això, Lleonart ha deixat oberta la porta al dubte sobre la fiabilitat de la informació, ja que, en paraules seves, “hi ha centres amb procediments realitzats i pacients en llistes d’espera d’equipaments que no consten al registre”. En aquest sentit, ha posat com a exemple el cas de l’Hospital de Campdevànol, a Girona, que només té registrats dos o tres equipaments menys que l’Hospital Clínic de Barcelona, una dada que qüestiona la consistència dels registres oficials.