L'amiant és un enemic invisible que continua present a milers de teulades, naus industrials, canonades i edificis de Catalunya, malgrat que fa gairebé un quart de segle que està prohibit. Aquest dimecres, el Parlament aprova una llei pionera que vol posar fi a aquest llegat tòxic amb un objectiu clar: identificar, controlar i eliminar progressivament un material que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) relaciona amb més de 100.000 morts cada any al món. La nova norma és considerada pionera a escala internacional perquè, per primera vegada, integra en un mateix text la reparació de les víctimes, la prevenció dels riscos i l'erradicació progressiva de l'amiant. És el resultat de més de dues dècades de pressió de col·lectius d'afectats, entitats veïnals i professionals sanitaris que han denunciat els efectes devastadors d'una substància que molts consideren una de les pitjors crisis de salut pública del segle XX. Segons les dades actualitzades del cens de cobertes amb fibrociment de la Generalitat, consultat per l’ACN, Catalunya encara conserva 121.982 teulades amb amiant, que acumulen més de 683.000 tones d'aquest material cancerigen. Si s'estenguessin una al costat de l'altra, ocuparien una superfície de 38,6 quilòmetres quadrats, l'equivalent a tota la ciutat de Sabadell. El cens, presentat fa dos anys com una eina perquè els ajuntaments planifiquessin la retirada de l'amiant, registra actualment uns 500 teulats menys que en la primera versió. Tot i això, fonts de Presidència adverteixen que les dades no són del tot comparables, ja que la metodologia utilitzada per elaborar el recompte ha estat revisada.
Què és l'amiant i per què continua sent un problema?
Durant dècades, l'amiant va ser un material estrella de la construcció. Era barat, resistent al foc, un excel·lent aïllant i es feia servir massivament en teulades d'uralita, dipòsits, canonades, façanes i instal·lacions industrials. El problema és que les seves fibres microscòpiques són altament cancerígenes. Quan el material es deteriora, allibera partícules invisibles que poden ser inhalades i provocar malalties greus com l'asbestosi, el càncer de pulmó o el mesotelioma, un tumor especialment agressiu.
L'OMS va catalogar l'amiant com a cancerigen de primer nivell el 1977, però Espanya no en va prohibir completament l'ús fins al 2001. A més, les malalties associades poden trigar entre 10 i 50 anys a manifestar-se, de manera que encara avui es continuen diagnosticant nous casos. "És una pandèmia silenciosa que ha fet molt més mal del que la gent comprèn", adverteix en declaracions a 3Cat el pneumòleg Josep Tarrés, una de les principals veus expertes en aquest àmbit. Perquè el gran problema de l'amiant és que el seu perill no pertany al passat. Segons els experts, les fibres que es van alliberar fa dècades continuen passant factura avui, i el deteriorament de moltes instal·lacions fa que l'exposició ambiental sigui, en alguns casos, més elevada que mai.
Què canviarà amb la nova llei?
La norma que aprovarà el Parlament crea per primera vegada un marc legal específic per combatre la presència de l'amiant a Catalunya. Entre les principals mesures hi ha l'obligació d'identificar i retirar progressivament l'amiant present en edificis i instal·lacions, la creació d'un Cens Català de Materials amb Amiant, l'elaboració de censos municipals, la posada en marxa d'un Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant, la creació de la Comissió Catalana d'Erradicació de l'Amiant per coordinar les actuacions i la consideració de l'amiant com a residu perillós. La llei també estableix obligacions per als propietaris d'immobles, que hauran de mantenir els edificis lliures d'aquest material i informar de la seva presència quan sigui detectada.
Multes de fins a 100.000 euros
Un dels aspectes més destacats és el règim sancionador. Les infraccions molt greus podran comportar multes de fins a 100.000 euros. A més, les administracions podran imposar multes coercitives de fins a 3.000 euros per obligar al compliment de les ordres de retirada. Els diners recaptats alimentaran un nou Fons per a l'Erradicació de l'Amiant, destinat a finançar actuacions de retirada, gestió i sensibilització ciutadana.
Quant amiant queda a Catalunya?
La magnitud del problema és enorme. Segons les dades actualitzades de la Generalitat, Catalunya conserva encara prop de 122.460 cobertes amb fibrociment que contenen amiant. Aquestes teulades sumen una superfície de 38,6 quilòmetres quadrats, una extensió equivalent a tota la ciutat de Sabadell. En conjunt, representen més de 683.000 tones de material. Però les entitats que han impulsat la llei alerten que la xifra real és encara més elevada si es tenen en compte altres elements constructius i industrials. Calculen que a Catalunya hi podria haver prop de tres milions de tones d'amiant disperses en edificis, fàbriques i infraestructures. La vida útil de la uralita, emprada sobretot en teulades i canonades, és d'uns 30 anys. Després es deteriora i es desintegra, i deixa anar a l'aire les fibres tòxiques, invisibles i inodores.
On es concentra més l'amiant?
El mapa català de l'amiant no és uniforme. Barcelona encapçala la classificació en termes absoluts, amb més de 2.000 cobertes afectades i unes 17.000 tones de material identificades. També destaquen municipis com Terrassa, Sabadell, Lleida, Manresa, Vic, Reus, Tortosa i Manlleu, que són a la llista dels 10 municipis amb més amiant, i se situen per davant de ciutats més grans o més densament poblades com l’Hospitalet o Badalona. Molts d'aquests municipis comparteixen una important tradició industrial, fet que explica la gran presència d'amiant en naus i polígons. En concret, aproximadament el 30% de tot l’amiant en cobertes de Catalunya es troba en aquests nuclis d’activitat econòmica, segons les dades del 2025 de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant. Les àrees més afectades es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona, la plana de Lleida, El Delta de l'Ebre i les zones industrials d'Osona i el Bages.
Les diferències entre municipis també són molt marcades. Si es mesura la quantitat de fibrociment per habitant, els valors més elevats es registren en poblacions petites amb una important presència industrial. És el cas d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), que supera els 3.200 quilos de material per resident, seguida de Gurb (Osona), amb 1.579 quilos, i Bellcaire d'Urgell (Noguera), amb 1.450. El pes dels polígons industrials i la baixa densitat de població expliquen aquestes xifres tan elevades. A l'altre extrem, només hi ha dos municipis catalans on no s'ha detectat cap coberta amb amiant: Renau, al Tarragonès, i Caldes d'Estrac, al Maresme.
Manlleu i Sitges, en els dos extrems
Entre les ciutats de més de 20.000 habitants, el panorama és diferent. Tot i que els nivells són molt inferiors, Manlleu encapçala la classificació amb 241 quilos de fibrociment per habitant, seguida de Valls (179 quilos), Tortosa (176), Sant Quirze del Vallès (168), Vic (145) i Amposta (140). Aquestes dades reflecteixen el pes que encara tenen les antigues instal·lacions industrials i agrícoles en alguns municipis.
A l'altra banda de la balança hi ha localitats com Sitges, que s'ha convertit en l'exemple d'una baixa presència d'aquest material. Amb prop de 33.000 habitants, només hi consten una vintena llarga de cobertes amb amiant, una proporció molt inferior a la mitjana catalana. Això la situa com una de les grans ciutats menys afectades pel llegat de la uralita.
Cerdanyola i Ripollet, la "zona zero"
Si hi ha un territori que simbolitza l'impacte de l'amiant a Catalunya és el Vallès Occidental. Cerdanyola del Vallès va acollir durant dècades la fàbrica d'Uralita i encara avui és una de les zones amb més incidència de malalties relacionades amb aquest material. En alguns punts, fins i tot es va utilitzar amiant en l'asfaltatge de carrers. Ripollet i Cerdanyola s'han convertit en un símbol de les conseqüències sanitàries d'una exposició que no només va afectar treballadors, sinó també familiars i veïns.
Una victòria dels afectats
La llei és també el resultat d'una llarga lluita social. Els extreballadors de Macosa-Alstom, a Barcelona, van ser dels primers a organitzar-se per denunciar els efectes de l'amiant. Una quarantena d'antics empleats han mort després d'haver estat exposats al material. El 2017 van impulsar una campanya que va recollir més de 10.000 signatures per exigir una legislació específica. La primera gran empenta institucional va arribar amb la creació de la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant de Catalunya, impulsada pel Parlament. Posteriorment, durant el govern de Pere Aragonès es va començar a tramitar una llei específica, però el projecte va decaure amb la convocatòria anticipada d'eleccions del 2024.
Nou anys després, aquella reivindicació arriba finalment al Parlament. Malgrat això, les entitats impulsores insisteixen que l'aprovació de la llei és només el primer pas. Ara reclamen inversions milionàries per retirar de manera segura un material que, tot i estar prohibit des de fa 25 anys, continua present en milers d'edificis i continua provocant noves víctimes.