S'ha mort Marina Vilalta, la pastora en actiu més gran de Catalunya, a 99 anys. Amb el seu traspàs durant la nit d'aquest dilluns a diumenge, el Ripollès perd un autèntic referent del sector primari i d'una manera de viure profundament lligada al medi rural. La Marina deixa enrere una vida de dedicació absoluta a la terra, a la ramaderia i a la preservació de les tradicions del país.
Nascuda a Ogassa i estretament arrelada a Bruguera, dins del terme municipal de Ribes de Freser, la seva relació amb l'ofici va començar des de la infantesa. Amb només 5 anys, la Marina ja acompanyava el seu pare a pasturar, iniciant una trajectòria que la va acompanyar pràcticament fins al final dels seus dies. De fet, a tocar del seu centenari —que hauria celebrat el 14 de juny de l'any vinent—, encara mantenia el costum de treure cada tarda el seu ramat d'ovelles i cabres a pasturar pels entorns del municipi.
Creu de Sant Jordi i la plaça del poble
La perseverança i la fidelitat a l'ofici de la Marina li han valgut nombrosos reconeixements en els últims anys. D'una banda, la pastora va ser la primera persona a rebre el premi Arrelats, en el marc dels premis Ripollès Líders, un reconeixement creat expressament per homenatjar trajectòries vitals fermament vinculades al sector primari de la comarca. I l'any 2022 va ser distingida amb un guardó històric com la Creu de Sant Jordi, una distinció que valorava no només la seva llarga trajectòria en la ramaderia, sinó també la seva contribució a la conservació del patrimoni cultural, la feina amb el bestiar i la transmissió de les tradicions orals del Ripollès. La seva història ha quedat immortalitzada en diverses produccions culturals, com ara el documental La pubilla, de Televisió del Ripollès; i el llibre Una vida a les muntanyes, d'Abraham Orriols. Orriols descobreix la seva vida i fa un retrat d'aquesta dona, que ha trencat estereotips, dedicant-se a un ofici molt masculinitzat —un ofici que, de fet, ella hauria tornat a escollir, perquè realment és el que l'apassionava.
El vincle profund entre la Marina i el seu poble va quedar oficialitzat l'any 2022, quan l'Ajuntament de Ribes de Freser va decidir batejar la plaça de Bruguera amb el seu nom, en un gest que es va interpretar com un reconeixement en vida a la seva figura. L'alcaldessa del municipi, Mònica Sanjaume, ha expressat el dol per la pèrdua i ha destacat especialment el consol d'haver pogut retre-li un homenatge en vida al poble. Un reconeixement tant a la seva figura com al llegat d'una generació irreductible de pastors que han mantingut viva l'activitat de muntanya a Catalunya fins al segle XXI.