Els catalans suspenen Rodalies per segon any consecutiu en l'enquesta anual de valoració del Govern i de les polítiques públiques que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). En l'edició d'enguany, publicada aquest dijous, la ciutadania atorga un 4,2 sobre 10 al servei ferroviari operat per Renfe, la qual cosa suposa una caiguda de tres dècimes pel que fa al curs anterior i se situa també per sota dels cincs que va obtenir ara fa un parell anys. Cal recordar, però, que l'enquesta es va realitzar entre l'octubre i el desembre de l'any passat, per la qual cosa aquesta opinió no inclou una valoració de la crisi del servei durant aquestes setmanes.
Rodalies registra la nota més baixa entre els mitjans de transport i el conjunt de tots els serveis públics inclosos en l'enquesta. És l'únic transport que no arriba a l'aprovat, en un rànquing que encapçala amb un notable Ferrocarrils de la Generalitat (7,6), seguit dels AVE, Avant i Llarga Distància, i el metro (tots dos amb un 7,4). Els autobusos urbans (6,9) i interurbans (6,6) aproven amb solvència, mentre que els regionals de Renfe se situen en l'aprovat just amb un 5,5. Rodalies s'endú un suspens entre totes les franges d'edat i entre els simpatitzants de la majoria dels partits, excepte els del PP (6,2) i el PSC (5,2). FGC li més que dobla la nota entre els passatgers que el fan servir per al dia a dia per motius laborals o d'estudi, arribant al 8 sobre 10, mentre que Rodalies es queda en un 3,3 entre els treballadors i estudiants.
Segons l'enquesta, la majoria dels catalans creuen que la Generalitat és qui té la responsabilitat per millorar la gestió dels trens de Rodalies: el 55% dels enquestats ho pensa. Mentre que quatre de cada deu creu que hauria de recaure en el govern espanyol. Aquestes proporcions es mantenen entre els simpatitzants de tots els partits excepte entre els de Junts i la CUP, que s'inclinen més per assenyalar a Madrid.
El Govern salva l'aprovat, però suspèn en lluita contra la pobresa i seguretat
Pel que fa a la valoració del Govern, rep una puntuació en general de 5,1 sobre 10, essent la primera vegada que supera el 5 des de l'inici d'aquest format d'enquesta anual, el 2022. L'executiu encapçalat per Salvador Illa rep l'aprovat dels simpatitzants de tots els partits —en especial, del PSC, amb un 6,5— excepte de Vox, CUP i Aliança. En conjunt, el 64% de la gent n'aprova la gestió, amb uns percentatges que voregen el 80% entre els propers a comuns, PSC i ERC, i el 60% entre els de Junts i PP, amb suspensos per part de la resta.
Entre els diversos temes pels quals pregunta el CEO, el Govern aprova en promoció de la cultura i la llengua catalana (5,5, però amb un retrocés respecte als anys anteriors), en sanitat pública (5,2), ensenyament (5,1), i transport públic i infraestructures (5). Els suspensos més grans són per la lluita contra la pobresa i l'exclusió (4,4) i per les polítiques de seguretat (4,3), si bé també suspèn en la lluita contra el canvi climàtic (4,9), l'impuls de l'economia (4,8) i la gestió de les relacions Catalunya-Espanya (4,6).
El govern de Pedro Sánchez suspèn a ulls dels catalans amb un 4,4
Qui també passa del 5 són els respectius governs municipals (5,3) —de fet, els votants de Vox i Aliança són els únics que suspenen els seus ajuntaments de mitjana—. Per contra, la Comissió Europea (4,4) i el govern espanyol (4,4) suspenen als ulls de la ciutadania de Catalunya. Pel que fa a l'Executiu de Pedro Sánchez, només els votants del PSC i comuns l'aproven de mitjana. Els enquestats també creuen majoritàriament que la situació tant política com econòmica és dolenta, i en especial donen aquest punt de vista els votants de CUP, Vox i Aliança, a banda dels joves, especialment crítics amb la política.
Una majoria dels catalans creu que l'educació i la sanitat funcionen millor si són públiques i aposta per mantenir els impostos
D'altra banda, la mostra anual sobre polítiques públiques reflecteix que més catalans creuen que l'educació i la sanitat funcionen millors si són públiques (40 i 49%, respectivament), que aquells qui aposten per la privada (26 i 29%). En el cas de l'ensenyament, les opinions són transversals en totes les franges d'edat i només entre els votants més ancorats a la dreta s'aposta per la privada. En el cas de la sanitat, però, com més jove és la persona, més creu que el sistema funciona millor si és de gestió privada. Entre els majors de seixanta-quatre anys ho creu el 21% de la població, però entre els de 16 a 24 anys, ho creu el 47%.
Pel que fa als impostos, el 53% de la ciutadania aposta per a mantenir-los, mentre que el 27% per incrementar-los i el 16%, per abaixar-los —malgrat ser un percentatge baix, ha crescut tímidament respecte al 12% del 202—. Els joves d'entre 16 i 24 anys són l'única franja que prefereix abaixar-los abans que augmentar-los, així com els votants del PP, Vox i Aliança. L'impost de societats és l'únic que reuneix més gent entre els adeptes de pujar-los que no de baixar-los, mentre que el 56% de la població reduiria el de successions. Un percentatge similar creu que paga més del que després rep en serveis provinents de l'administració.