La Santa Seu es prepara per a l’inici del conclave, que a partir del pròxim 7 de maig tindrà la missió d'escollir el nou papa després de la mort de Francesc el 21 d'abril passat amb 88 anys. L’escenari de la reunió del Col·legi Cardenalici no podria ser més cèlebre, ja que els cardenals deliberaran sobre el següent pontífex a l’interior de la Capella Sixtina, la gran joia del Vaticà amb els frescos més cèlebres de Miquel Àngel. Aquest majestuós espai, que també compta amb els frescos de Pietro Perugino, Sandro Botticelli i Domenico Ghirlandaio, deixarà de ser durant uns dies el destí de milers de turistes, desitjosos d'admirar el seu art, per convertir-se en la seu d'un dels ritus més solemnes i reservats de l'Església catòlica.
La Capella Sixtina ha sigut testimoni de totes les eleccions papals des del 1492, amb només cinc excepcions. L’escenari mundialment conegut albergarà els 133 cardenals que, reunits a porta tancada, procediran la setmana que ve a l'elecció del substitut de Francesc i nou bisbe de Roma. A l’espera d’una altra elecció històrica, el recinte, que deu el seu nom al papa Sixt IV, roman tancat des de dilluns mentre se celebren les congregacions generals dels cardenals per conèixer-se millor i teixir aliances abans del conclave. Tot i ser part del recorregut habitual dels Museus Vaticans i una de les principals atraccions de l'Estat pontifici, cal algun temps per adaptar-la a les estrictes normes que regeixen el conclave i garantir les condicions d'aïllament necessàries per al procés.
D’aquesta manera, la decisió dels 133 cardenals es produirà sota la imponent mirada del Judici Final, l'obra mestra de Miquel Àngel que cobreix la paret de l'altar i presideix l'espai on es col·locarà l'urna de votació i el faristol amb l'Evangeli, sobre el qual els cardenals prestaran jurament a l'inici del conclave. El sostre de la Capella Sixtina, que Miquel Àngel va pintar entre els anys 1508 i 1512 per encàrrec del papa Juli II, serà també testimoni silenciós d’un dels rituals més transcendentals de l’Església catòlica. Amb escenes extretes de l’Antic i del Nou Testament, la gran obra inclou imatges tan reconeixibles com La creació d’Adam, en què Déu estira la mà per tocar el dit del primer home, símbol de la connexió divina amb la humanitat.
Però darrere la majestuositat artística i la solemnitat religiosa hi ha també una preparació logística minuciosa. En les darreres setmanes, un equip molt reduït de persones de màxima confiança ha treballat discretament per adaptar la capella a les exigències del conclave. Aquest grup es troba sota una vigilància estricta i constant, per impedir qualsevol mena de filtració o enregistrament il·legal d’imatges o converses.
133 cadires a la capella
L’interior de la capella, de 40 metres de llarg, 13 d’amplada i 21 d’altura, s’organitza amb dues llargues fileres de taules de fusta col·locades en paral·lel, una mica elevades per garantir que tots els cardenals es puguin veure mútuament durant les deliberacions. A l’anterior conclave, el del 2013, es van col·locar dotze taules recobertes amb draps de setí beix i bordeus, i cadires de fusta de cirerer amb el nom dels 115 cardenals assistents. Enguany, amb 133 cardenals convocats, caldrà adaptar-ne l’espai amb algunes taules addicionals.
Durant el conclave, el secretisme és total. Els cardenals no poden utilitzar telèfons, enviar missatges ni tenir cap contacte amb l’exterior. Les càmeres de seguretat habituals del Vaticà, que vigilen cada racó dels Museus Vaticans, han de quedar desconnectades durant tot el procés per garantir la confidencialitat absoluta. A més, per facilitar l’accés al recinte i evitar escales, s’instal·la una plataforma elevada que iguala el nivell del paviment amb el de l’altar, creant un accés recte i còmode al cor del conclave. Tot queda a punt, doncs, perquè sota els ulls de Déu —i de Miquel Àngel— es decideixi el futur de l’Església catòlica.