El debat al Congrés sobre una proposició per prohibir el burca i el nicab als espais públics ha tornat a situar en primer pla els diferents tipus de vel islàmic. Burca, nicab, hijab i xador són les peces més conegudes que utilitzen dones musulmanes arreu del món, ja sigui de manera voluntària o per imposició legal o social. Totes comparteixen la funció de cobrir el cos en l’espai públic, però amb graus molt diferents. Contràriament a una creença estesa, l’Alcorà no estableix que les dones hagin d’anar cobertes amb burca o nicab. El text sagrat no esmenta cap d’aquestes peces.
Els dos versets que s’acostumen a citar quan es parla del vel són el 24:31, que demana a les dones creients que abaixin la mirada, guardin la castedat i es cobreixin el pit amb el vel que ja portaven, i el 33:59, que insta les dones a portar una peça exterior ampla quan surtin perquè siguin reconegudes i no molestades. En cap cas no s’hi ordena cobrir la cara.
Diversos estudis acadèmics sobre l’islam situen l’origen del burca i el nicab en interpretacions posteriors del text sagrat i en determinats contextos culturals i jurídics. En aquest sentit, aquestes peces no deriven d’un mandat explícit de l’Alcorà, sinó de lectures més estrictes que han anat prenent pes en alguns territoris. Alguns especialistes també han advertit que certes traduccions han contribuït a reforçar visions més restrictives d’un llibre que, en la pràctica, ha generat formes molt diverses d’entendre la modèstia dins del món musulmà.
Què cobreix cada peça?
Burca: És la versió més extrema. Cobreix completament el cos i la cara, amb una reixeta a l’altura dels ulls que dificulta la visió. És la peça més polèmica i també la menys habitual. Els talibans en van imposar l’ús obligatori a l’Afganistan el 2022 per a totes les dones i nenes en espais públics.
Nicab: És un vel, sovint negre, que es lliga al cap i cobreix tota la cara excepte els ulls, així com els cabells i el pit, habitualment fins a la cintura. Es combina amb una peça que cobreix el cos. És freqüent en països del Golf Pèrsic i en algunes zones d’Àsia i Àfrica, i es va estendre sota la influència del wahhabisme, un corrent rigorista de l’islam.
Hijab: És un mocador que cobreix els cabells i el coll i deixa la cara descoberta. És el vel menys invasiu i el més utilitzat en països occidentals. En àrab, el terme hijab fa referència a l’acte de cobrir-se en general, tot i que habitualment designa el mocador que tapa el cap.
Xador: És una capa negra semicircular que cobreix tot el cos i deixa visible només la cara. No està tancada i se subjecta amb les mans, sovint amb un mocador més petit a sota. El porten moltes dones iranianes quan surten de casa. A l’Iran no és obligatori el xador, però sí cobrir-se els cabells amb hijab des dels anys vuitanta, després de la Revolució Islàmica, una norma que ha generat protestes els darrers anys.
Malgrat la diversitat de peces, el consens acadèmic majoritari assenyala que l’Alcorà no imposa el burca ni el nicab. L’obligatorietat d’aquestes peces respon a interpretacions posteriors, a determinades escoles jurídiques o a contextos culturals i polítics concrets, més que no pas a un mandat explícit del text sagrat.