Els advocats de la família Pujol estudien presentar una querella a l'Audiència Nacional contra els dos policies que suposadament haurien amenaçat els propietaris de la Banca Privada d'Andorra perquè els filtressin informació de la fortuna dels Pujol, segons han informat fonts judicials a El Nacional. Aquestes amenaces haurien desencadenat la confessió de Jordi Pujol i Soley fa dos estius sobre la fortuna familiar i la posterior imputació de pràcticament tots els seus fills, ell i la seva dona. 

Andorra sí que ha obert ja una investigació per les amenaces que van denunciar els principals accionistes del BPA, els germans Cierco, la setmana passada durant la seva declaració als jutjats per un altre cas. Els propietaris de la Banca Privada d'Andorra acusats d'un cas de blanqueig de capitals i cobrament de comissions han quedat exculpats finalment per manca de proves, però encara hi ha 24 directius del banc processats i camí del judici. Quan la jutgessa d'Andorra va escoltar la declaració dels germans Cierco va obrir una nova peça per investigar les amenaces. Els advocats dels Pujol a Andorra ja han decidit presentar una querella demanant la imputació dels dos policies. Ara, els lletrats de la família a Catalunya estudien fer el mateix però a l'Audiencia Nacional i obrir el procés a l'estat Espanyol. 

La informació que la Banca Privada d'Andorra –amb qui la família Pujol havia treballat durant anys– que va acabar en mans de la policia espanyola, va ser determinant perquè el juliol del 2014 Jordi Pujol confessés que no tenia la seva fortuna familiar regularitzada. Segons el mateix grup Cierco, accionista majoritari de la banca "el resultat de les dades que es faciliten és la publicació d'una informació en un rotatiu espanyol que obliga l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol a admetre l'existència d'una herència dipositada a l'estranger". En la seva declaració, els germans Cierco també remarquen que BPA no va tenir mai més de 5 milions d'euros de la família Pujol.

La policia espanyola va pressionar els Cierco demanant-los informació sobre els Pujol a canvi d'un suposat tracte de favor en la causa oberta sobre el presumpte blanqueig de capitals d'organitzacions mafioses i terroristes. Ara que s'està encarrilant el procés, s'han processat 24 directius i gestors del BPA per cobrar comissions. Però no s'ha trobat cap prova per portar al banc dels acusats els germans Cierco, els accionistes majoritaris.  

A Madrid, l'Audiència Nacional no ha mogut fitxa. Tot i que és el tribunal que investiga el cas de la fortuna dels Pujol, no ha obert d'ofici cap investigació per aclarir si realment la policia espanyola va amenaçar la banca andorrana per obtenir informació de Jordi Pujol i forçar-lo a fer públic i a regularitzar la fortuna familiar desencadenant, també, un altre escàndol de corrupció política en mig del procés independentista.

Ara, segons ha pogut saber El Nacional, els advocats de la família Pujol estudien presentar una querella que es basaria en l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial que jutja presumptes delictes de ciutadans espanyols comesos a l'estranger. Els lletrats diuen que "la decisió encara no està presa". Com tampoc ho està si fan un canvi d'estratègia en tot el cas després de les darreres informacions que arriben d'Andorra. Els lletrats ja van presentar una querella per revelació de secrets dels directius de la Banca Privada d'Andorra després que el diari El Mundo publiqués una captura de pantalla d'un ordinador amb els saldos i moviments dels comptes dels Pujol. Però a partir de la declaració de la setmana passada dels banquers a Andorra, els lletrats "exploraran" una altra línia de defensa. 

Justament, en declaracions a El Nacional el govern de la Generalitat qüestionava el fet que sigui la justícia andorrana i no l'espanyola la que investigui les amenaces. Fonts del Govern "lamenta que hagi de ser la justícia andorrana i no l'espanyola la que investigui aquest tema, ja que precisament danya la credibilitat de la política i les institucions de l'Estat". Fonts de Presidència explicaven a aquest diari que "aquesta guerra bruta de l'Estat contra el procés polític català és una sospita general i pública de fa molt temps."

L'article 23       

Tot i que el suposat delicte d'amenaces per part de la policia espanyola s'hagi fet en territori andorrà, la llei preveu uns supòsits per poder obrir una investigació a Espanya. 

La querella que estudien els advocats de Jordi Pujol Soley està basada en l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial que preveu que es poden obrir causes per "delictes que s'hagin comès fora del territori nacional, sempre que els criminalment responsables siguin espanyols o estrangers que haguessin adquirit la nacionalitat espanyola amb posterioritat a la comissió del fet". En aquest cas els denunciats serien els dos policies espanyols. 

Segons l'article 23 de la llei, per obrir el procediment només cal que els perjudicats o la fiscalia els denunciïn. En aquest cas la querella seria dels perjudicats: la família Pujol.

La Llei també preveu investigar presumptes delictes de ciutadans espanyols a l'estranger quan es tracti de fets "perpetrats en l'exercici de les seves funcions per funcionaris públics espanyols residents a l'estranger i els delictes contra l'Administració Pública espanyola". Aquest punt donaria llum verda a investigar el policia espanyol agent de l'ambaixada que podria acollir-se a la immunitat diplomàtica.

Els banquers, a l'expectativa

Si la investigació a Andorra prospera i finalment els advocats de Pujol presenten la querella, les defenses dels directius de la Banca Privada Andorrana que encara estan immersos en el procés judicial es podrien plantejar afegir-se al cas.

"Si va endavant, ens afecta", diu a El Nacional un dels advocats de la defensa. El cas de les comissions i el blanqueig de capitals té una doble via judicial. Un dels directius, a més, està a la presó pràcticament des de fa un any pel procés obert a Andorra, i en fan responsables les filtracions que hi va haver sobre les dades dels Pujol arran de les amenaces. Per això "ens interessa molt si volen investigar o no", diuen els advocats, que veuen un fil per estirar i per replantejar la seva estratègia de defensa. 

El cas de la Banca Privada d'Andorra té un doble camí judicial. Hi ha un procés obert a Andorra i un altre a l'Audiència Nacional. Als advocats els "interessa" que es faci el mateix a Espanya que a Andorra. Hi ha un procés paral·lel i volen fer els mateixos passos als dos tribunals per simplificar i per ser conseqüents amb la defensa.

Admeten que el que està fent l'Audiència Nacional "no és massa normal", i es mantenen a l'expectativa dels moviments que facin els Pujol, ja que això els dóna una sortida cap a l'absolució.