Antonio Povill, Tomàs Salaet i Joaquín Cid ja tenen des d’aquest dissabte una llamborda Stolpersteine als carrers del seu poble natal, Benifallet, en homenatge al seu pas pels camps de concentració nazis. L’acte també ha acollit la figura de Francisco Margalef, que ja disposava d’una llamborda des del 2018 a Olesa de Montserrat. Les històries dels quatre veïns víctimes de la dictadura d’Adolf Hitler han ocupat un espai central al municipi del Baix Ebre. En concret, els seus veïns han recordat el pas de Joaquín Cid pel camp de concentració d’Aurigny, així com la deportació d’Antonio Povill, Tomàs Salaet i Francisco Margalef a Mauthausen.
L’homenatge ha comptat amb la presència de familiars dels deportats i ha servit també per reivindicar els valors democràtics que van marcar la trajectòria vital d’aquests veïns abans de patir la repressió nazi. Per a moltes famílies, l’acte ha tingut un fort component de memòria i reparació després de dècades de silenci i dol. És el cas de Rocío Margalef, neboda de Francisco Margalef, assassinat el juliol del 1942. “Crec que és un acte de justícia, sobretot perquè les generacions futures vegin què va passar i no es repeteixi”, ha afirmat. Margalef també ha advertit que el context actual li genera preocupació: “Desgraciadament, estem en un moment històric terrible, on moltes coses s’estan repetint”.
La col·locació de les llambordes Stolpersteine culmina una iniciativa impulsada fa quatre anys en el marc de les jornades de memòria democràtica de Benifallet. El projecte va néixer arran del treball de recerca de Mireia Margalef Castillo sobre els veïns del municipi deportats als camps nazis, una investigació que posteriorment es va publicar en format de llibre. Durant l’acte, l’alcaldessa, Mercè Pedret, ha reivindicat la necessitat de preservar la memòria democràtica davant l’auge de discursos extremistes. “Sobretot ara, en aquests moments, que sembla que proliferi el feixisme, que sembla que sigui un llop disfressat de corder, donem valor a la memòria democràtica”, ha defensat. En la mateixa línia, el conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, ha qualificat “d’imprescindibles” iniciatives com aquesta per recuperar els noms i les històries de persones marcades per la repressió feixista.
Les llambordes Stolpersteine —que en alemany significa “pedra que fa ensopegar”— van ser creades el 1996 per l’artista alemany Gunter Demnig amb l’objectiu de mantenir viva la memòria de les víctimes deportades pel règim nazi. Aquestes peces commemoratives, col·locades habitualment davant dels domicilis o llocs vinculats als deportats, s’han convertit amb els anys en la iniciativa de memòria descentralitzada més extensa del món, amb més de 117.500 llambordes repartides en 31 països europeus. A Catalunya ja se n’han instal·lat 762 en 126 municipis diferents, una xifra que el Govern català preveu ampliar fins a les 872 al llarg d’aquest any.