L'Audiència Nacional i la Fiscalia s'han perdut en el setge judicial als Ajuntaments que han aprovat mocions a favor de la resolució rupturista que va rebre el vistiplau el Parlament el novembre passat. En aquests moments, desconeixen exactament a quins municipis s'ha demanat informació i quins Ajuntaments l'han facilitada i quins no. 

Pràcticament tots els Ajuntaments que han aprovat una moció de suport a la resolució del Parlament de Catalunya a favor de la desconnexió ja han rebut la visita dels Mossos d'Esquadra. La policia els demana la confirmació que la moció va ser aprovada i la data, la forma d'inclusió de la proposta en l'ordre del dia del ple, la còpia de l'acta i, en cas que existeixi, la gravació de la sessió. També reclamen que s'especifiqui si l'alcalde o alcaldessa ha estat facultats per dur-la a terme, així com una còpia dels informes emesos sobre la moció per l'interventor del consistori. En el cas que el secretari de l'Ajuntament hagués fet un informe sobre la moció, també s'ha de lliurar.

L'Audiència Nacional investiga si els Ajuntaments han comès els delictes de rebel·lió o sedició, prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics i usurpació de funcions.

Ara mateix el jutjat número 2 de l'Audiència Nacional, que és qui va donar l'ordre als Mossos, no sap exactament ni quants requeriments s'han fet, ni si s'han respost tots. "Cada cop hi ha més mocions", és l'únic que poden assegurar a El Nacional fonts judicials. Això, i que encara no tenen constància de quanta documentació estan recollint els jutjats catalans i els Mossos d'Esquadra. La Fiscalia General de l'Estat tampoc en sap res tot i que va ser el Ministeri Públic qui va instar la investigació. Només li consta la imputació del regidor de Capgirem Vic, Joan Coma. Una imputació que va anar per un altre camí, perquè va ser Josep Anglada qui el va denunciar a la Guàrdia Civil. 

A Catalunya ningú centralitza els requeriments. L'ordre que reben els Mossos de l'Audiència Nacional, a instàncies de la Fiscalia, és que demanin la documentació als Ajuntaments que els requereixi qualsevol organisme judicial. Per tant, en el moment que un jutjat d'instrucció té coneixement que un Ajuntament ha aprovat una moció, demana als Mossos que vagin a buscar la documentació pertinent. Els Mossos enviaran al jutjat la informació, si és que el consistori la facilita, i després cada jutge la farà arribar a l'Audiència Nacional. Ara mateix a Madrid no tenen cap control sobre què s'està demanant i recollint Ajuntament per Ajuntament. 

De l'únic que tenen constància contrastada és de l'arxiu de les tres primeres investigacions als Ajuntaments de Premià de Dalt, Igualada i Sant Cugat del Vallès. Cap dels tres ajuntaments estava sent investigat pel mateix jutjat de l'Audiència Nacional que ha promogut la petició que estan fent els Mossos d'Esquadra a tots els municipis que aproven la moció. En el cas de Premià de Dalt, Igualada i Sant Cugat del Vallès, són els jutjats 3, 4 i 5, els que han investigat i posteriorment han arxivat.

280 mocions en el punt de mira 

Des que el Parlament va aprovar el decret de ruptura fins ara, 280 ajuntaments de tot Catalunya li han donat suport amb mocions aprovades als plens. En principi els Mossos han de requerir la informació als 280 ajuntaments, a petició de l'Audiència Nacional.

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) té constància de 5 Ajuntaments investigats per un delicte de sedició. Són la Seu d'Urgell, Deltebre, Celrà, Girona i Vic.

La resta han rebut pràcticament tots la visita dels Mossos d'Esquadra demanant la documentació, però això no vol dir que ja s'hagi començat la investigació, ni que estiguin en tràmit imputacions a regidors o alcaldes i alcaldesses. De fet, l'Audiència Nacional no té constància de quanta documentació ha pogut arribar ja al jutge d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno.

Des de l'AMI es recomana als Ajuntaments que facilitin les actes dels plens, que d'altra banda, estan penjades a la web de la institució. 

L'Audiència Nacional investiga l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per possibles delictes de sedició i rebel·lió. El jutge Ismael Moreno ha demanat als tres cossos policials que actuen a Catalunya (Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil) informes sobre els estatuts, el finançament i les activitats de les tres entitats. Vol saber si han estat les impulsores i promotores de la tramitació de les mocions que donen suport a la resolució independentista del Parlament.

L'ANC assegura que tota la investigació és molt rutinària i que tot el que els han demanat es pot trobar a la seva web.