La Fiscalia ha reclamat una llista dels ajuntaments que hagin aprovat mocions de suport a la resolució parlamentària d'inici del procés d'independència que va anul·lar el Tribunal Constitucional. També vol saber quins partits hi han donat suport i, si els secretaris i interventors dels consistoris han fet informes favorables. El Ministeri Públic creu que tot apunta a una estratègia concertada per incomplir la llei.

Entre els ajuntaments investigats hi ha el de Deltebre (Tarragona) i el de Vic, que el 9 de desembre va aprovar la moció. El Ministeri Públic ha demanat una gravació del ple i les intervencions de cada un dels regidors que es van posicionar sobre la urgència de la proposició.

L'Audiència Nacional investiga ja l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i L'Associació Catalana de Municipis (ACM) per possibles delictes de sedició i rebel·lió. El jutge Ismael Moreno ha demanat als tres cossos policials que actuen a Catalunya (Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil) informes sobre els estatuts, el finançament i les activitats de les tres entitats. Vol saber si han estat les impulsores i promotores de la tramitació de les mocions que donen suport a la resolució independentista del Parlament.

Rebel·lió i sedició

A finals d'any, l'Audiència Nacional va arxivar la denuncia de la Fiscalia contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) per delictes de rebel·lió i sedició per haver aprovat una moció de suport a la resolució independentista del Parlament, anul·lada pel Tribunal Constitucional. Dies després, però, la Fiscalia va recórrer i ara amplia la investigació. El Ministeri Públic va fer un informe el 22 de gener en què defensava la competència de l'Audiència Nacional per investigar els possibles "delictes de rebel·lió i sedició quan la finalitat dels actes sigui canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat Espanyol i declarar la independència d'una part del territori, en aquest cas Catalunya".

El delicte de rebel·lió tipifica l'alçament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional. Està penat amb entre 25 i 30 anys de presó. El delicte de sedició persegueix l'alçament públic, tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials. Aquest delicte està castigat amb entre 10 i 15 anys de presó.