Els animals  han deixat de tenir la consideració de “coses” per passa a ser “éssers que senten”. Per als amants dels animals és  una obvietat, però calia recollir-ho legalment, i finalment el BOE de dimecres passat ha publicat la Llei 17/2021, de modificació del Codi Civil, la Llei Hipotecària i la llei d’Enjudiciament Civil, sobre el règim jurídic dels animals. A grans trets, aquesta reforma legal implica que en cas de divorci o d’embargament d’un habitatge, el jutge ha de tenir en compte què fer amb els animals que hi hagi en aquella família o domicili per garantir el seu benestar. El Govern també té previst incloure aquesta modificació, més ampliada, aviat en el Codi Civil Català.

La reforma legislativa, força esperada,  recull la norma europea. El Codi Penal  ja va tipificar el 2003 el maltractament d’animals domèstics com a delicte de lesions a animals, que es va ampliar amb la reforma del 2015, i que inclou penes de tres a divuit mesos de presó si mort l’animal. Fa anys que països com Àustria, Alemanya, França i Suïssa van fer aquest canvi.  I ara,  la reforma de  la legislació civil espanyola implica  el compliment de l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea que exigeix que els estats respectin les exigències en matèria de benestar dels animals com “éssers sensibles”.

Així,  la reforma del Codi  Civil, en l’apartat de coses i bens  exposa que els animals són éssers vius dotats de sensibilitat, fet que no exclou que en determinats aspectes se’ls apliqui supletòriament el règim jurídic dels  bens o coses. És a dir, els animals són sotmesos només parcialment al  règim jurídic dels bens o les coses,  si no hi ha normes destinades especialment a regular-ho, tot i que s’indica que el règim jurídic dels bens ha de ser compatible amb la naturalesa d’un ésser viu dotat de sensibilitat  amb  el  conjunt de disposicions destinat a la seva protecció.

Violència de gènere

La norma també exposa que no només es canvia la naturalesa dels animals sinó també la naturalesa de les relacions, particularment les de convivència, que s’estableixen entre aquests i els éssers humans. Per això, s’introdueixen en les normes relatives a les crisis matrimonials preceptes destinats a concretar el règim  de convivència i cura dels animals de companyia, qüestió – s’indica-  que  ja ha estat objecte de “controvèrsia” als tribunals. I, s’inclou el pacte sobre animals domèstics i els criteris que han de prendre els tribunals sobre a qui han d’entregar la cura de l’animal, sempre prevalent el seu benestar. També s’inclouen  disposicions en matèria de successions,  per si mor el propietari, si no ho ha expressat en les seves últimes voluntats.

Finalment, s’exposa que  atès el vincle existent i la concurrència entre els maltractaments a animals i la violència domèstica i de gènere i el maltractament i abús sexual infantil, es recullen limitacions de la guarda i custòdia en casos d’antecedents per maltractament animal  exercit com a forma de violència o maltractament psicològic contra aquells.

Amb el criteri protector que inspira la norma, també es reforma la Llei Hipotecària per tal d’impedir que la hipoteca s’estengui a tots els animals d’una finca o  de l’explotació industrial o d’esbarjo i   als animals de companyia. I  es reforma la llei d’Enjudiciament Civil  per declarar que els animals són “absolutament inembargables”, tot i que sí les rendes que puguin generar.

 

 

“Més que una mascota”

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab),  constituïda el 2002 i pionera a l’Estat espanyol,  ha demanat que l’animal sigui considerat un membre més de la unitat familiar i no “una simple mascota”. Així ho va expressar el novembre passat, en el marc del VI Congrés sobre els drets dels animals, que va analitzar els canvis legislatius, que han entrat en vigor ara. Per la comissió, les reformes legislatives, i l’avantprojecte que prepara el Govern “són una revolució legal que contribuirà a la “descosificació” dels animals, exposava la responsable de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals, Carmen Valenzuela. Des de la comissió s’indica que actualment a les llars espanyoles hi ha més  llars amb mascotes, que amb menors de 15 anys, que suposa  “un canvi de paradigma  del paper de l’animal a la unitat familiar”. També  es va demanar no oblidar als animals quan en una llar hi ha violència masclista.

 

Foto principal: Una família passeja el seu gos / Sergi Alcàzar