La meitat de la població mundial té o experimentarà la menstruació. Els tampons s'utilitzen habitualment per controlar el sagnat menstrual i, concretament, s'estima que entre el 43-46% de les dones menstruants a Espanya i França i el 52 i el 86% als Estats Units utilitza tampons. Els tampons són taps de cotó i/o raió/viscosa que s'introdueixen per via vaginal per absorbir i retenir la sang menstrual. Aquests, inclouen un nucli absorbent, una coberta exterior no teixida, una corda de retirada i també poden incloure un aplicador (cartró o plàstic) per a la inserció. Aquest objecte tant quotidià i, aparentment, inofensiu, podria ser perjudicial per la salut.
Un estudi de la Universitat de Califòrnia (EUA) ha trobat arsènic, plom i altres metalls tòxics en diverses marques de tampons que es comercialitzen als Estats Units i alguns països d'Europa. Els investigadors han analitzat 18 línies de productes de fins a 14 marques i han trobat "concentracions de diversos metalls tòxics", segons la investigació publicada a Environment International. L'estudi va buscar específicament arsènic, bari, calci, cadmi, cobalt, crom, coure, ferro, manganès, mercuri, níquel, plom, seleni, estronci, vanadi i zinc - i va trobar "concentracions mesurables dels 16 metalls avaluats", assenyala CBS News.
L'estudi no cita cap marca
"Els resultats sobre els nivells de metall variaven en funció de si els tampons es venien als EUA, el Regne Unit o la UE, de si eren ecològics o no i de si eren de marca o de supermercat", detalla per part seva el mitjà Sky News. Les dones menstruants poden utilitzar més de 7.400 tampons al llarg de la seva vida (4 tampons/dia). Segons l'estudi, els tampons orgànics tenien nivells més alts d'arsènic, mentre que els no orgànics contenien més plom. L'estudi no cita cap marca concreta i, per tant, no és possible saber quins tampons són els perillosos.
Els metalls són substàncies inorgàniques presents de forma natural i no biodegradables al medi ambient. Hi ha diversos riscos per a la salut associats a la toxicitat per metalls pesants. La presència plausible de metalls en tampons és preocupant no només donats els efectes adversos coneguts de l'exposició als metalls sobre la salut, sinó també les característiques de l'epiteli vaginal que permeten una eficàcia química.
Les substàncies químiques absorbides per via vaginal no pateixen un metabolisme i desintoxicació de primer pas a través del fetge i entren directament a la circulació sistèmica. Els investigadors, dirigits per la doctora Jenni Shearston, assenyalen que calen més estudis per determinar si els metalls es filtren a través dels tampons, cosa que seria especialment preocupant atès que la pell de la vagina és més permeable que la d'altres parts del cos.