Si és dels que té salmó fumat envasat a la nevera, faria bé de comprovar que no sigui un dels lots afectats per l’alerta sanitària causada per la presència de Listeria monocytogenes en diversos lots de salmó fumat de les marques Skandia, Carrefour i Gourmet, procedent d’Espanya. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), l’organisme que ha llançat l’alerta, dependent del Ministeri de Sanitat, n'ha informat les autoritats competents de les comunitats autònomes a través del Sistema de Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI), amb l’objectiu que es verifiqui la retirada dels productes afectats dels canals de comercialització. L’AESAN ha advertit que els lots de salmó fumat afectats estan presents en diferents supermercats de l’Estat espanyol. En un principi, l’alerta va afectar el salmó de la marca Skandia i van ser les autoritats sanitàries d’Andalusia les que van avisar de la presència de Listeria monocytogenes en alguns lots d’aquesta marca, però aquest 1 d’abril, l’AESAN ha ampliat l’alerta, i ha informat que el lot afectat s’ha comercialitzat amb altres marques i presentacions, en concret, de Carrefour i Gourmet.

El producte amb el nom Salmó noruec fumat, de la marca Skandia, envasat en blíster de plàstic té el lot afectat amb el número 361214 i dates de caducitat 10/04/2026 i 13/04/2026. A més, està afectat el producte amb el nom Salmó noruec fumat, de la marca Carrefour, envasat en blíster de plàstic i que té el número de lot 361214 i data de caducitat 09/04/2026. També està afectat el producte Salmó noruec fumat, de la marca Gourmet, envasat en blíster de plàstic i que té el número de lot 361214 i dates de caducitat 10/04/2026 i 13/04/2026.

L’AESAN recomana a les persones que tinguin a casa productes afectats per aquesta alerta que no els consumeixin. En cas d’haver consumit algun dels lots afectats i presentar símptomes compatibles amb la listeriosi —com vòmits, diarrea o febre—, es recomana acudir a un centre de salut. A més, en el cas de les dones embarassades, l’agència aconsella seguir les recomanacions específiques sobre alimentació durant l’embaràs, que inclouen mesures d’higiene alimentària i una llista d’aliments que cal evitar pel risc de contaminants biològics, com ara la Listeria monocytogenes. Finalment, l’AESAN recorda la importància d’extremar les mesures d’higiene per evitar la contaminació creuada amb altres aliments.

Què és la listeriosi?

L’AESAN assenyala al seu web que la listeriosi és una malaltia de transmissió alimentària causada pel bacteri Listeria monocytogenes, capaç de formar biopel·lícules o biofilms en una gran varietat de superfícies utilitzades en la indústria alimentària. Aquest biofilm confereix al bacteri una resistència més gran en l’eliminació, de manera que pot persistir fins i tot després dels processos de neteja i desinfecció.

Així mateix, la principal via de transmissió a les persones és el consum d’aliments contaminats, especialment productes refrigerats llestos per al consum amb una vida útil relativament llarga, com ara productes de la pesca fumats, derivats carnis tractats tèrmicament o formatges de pasta tova. Els aliments més sovint associats a la listeriosi són, precisament, els refrigerats llestos per consumir amb una conservació prolongada. Entre aquests hi ha salsitxes cuites o patés, peixos fumats, productes lactis (com formatges de pasta tova, llet crua o gelats elaborats amb llet crua), així com amanides preparades, verdures i fruita fresca.

Pel que fa als símptomes, en persones sanes la infecció acostuma a ser asimptomàtica o es manifesta amb una simptomatologia gastrointestinal lleu, febre i dolors musculars. Tanmateix, en grups de risc —com persones immunodeprimides, gent gran, infants i dones embarassades— poden aparèixer quadres greus, com meningitis, septicèmia, avortament espontani, mort fetal o part prematur, entre d’altres. Tot i ser poc freqüent, la listeriosi presenta una taxa de mortalitat elevada en els casos greus (al voltant del 30%), segons destaca l’Agència. Finalment, l’AESAN indica que el període d’incubació sol ser d’una o dues setmanes, tot i que pot variar des de pocs dies fins a tres mesos, cosa que dificulta en alguns casos identificar l’aliment responsable de la infecció.