Arremangar-se pel català. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha entomat el compromís que la llengua catalana sigui més present i respectada en l’àmbit jurídic a Catalunya, després de les decebedores estadístiques dels darrers anys; i no només en els àmbits professionals. L'ús del català ha caigut als mínims més baixos dels darrers vint anys i els ciutadans que empren habitualment la llengua del país són només el 32,6%, segons l'enquesta d'usos lingüístics de població, que elabora cada cinc anys el Govern i que es va publicar l’any passat. L’aposta de l’ICAB és convocar a tots els professionals implicats, des de juristes, acadèmics i polítics, per fer una diagnosi compartida sobre l’esquifit ús de la llengua pròpia del país als jutjats i les facultats, per després proposar accions concretes per revifar el català. Diàlegs sobre el català en el dret, és el nom del cicle impulsat per l’ICAB i la primera sessió serà aquest dimarts, 12 de maig, a dos quarts de set de la tarda, amb el títol La diagnosi de la salut del català en l’àmbit jurídic.
La defensa del català és una prioritat a la junta de govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, amb la degana Cristina Vallejo, que en entrar a la institució amb el seu equip, el juny passat, va crear la Comissió de la Llengua Catalana de l’ICAB. Per això, el primer diàleg serà presentat per diputats d’aquesta comissió, Alexander Salvador i Quim Clavaguera. Hi intervindran el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, el president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, i la vicepresidenta d’Òmnium Cultural i responsable de llengua, Marina Gay. Gay presentarà la diagnosi sobre l’estat actual del català en l’àmbit jurídic. El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, clourà l’acte.
“Parlar amb tots els actors”
En conversa amb ElNacional.cat, Alexander Salvador explica que la voluntat de l'ICAB és “parlar amb tots els actors implicats per tal d’anar a l’arrel i no al final” dels motius del baix ús del català en els escrits jurídics, els judicis i a les classes de Dret. “Volem fer una radiografia global, de 360 graus, i aquesta no és possible sense escoltar tothom del món del dret”, assegura Salvador.
És per això que aquest espai de reflexió i debat al voltant de l’ús i la situació de la llengua catalana en l’àmbit jurídic tindrà diverses sessions. La segona se centrarà a aprofundir l’estat del català a l’àmbit de la Justícia; la tercera, el paper de les facultats de Dret, i la quarta es donarà veu als professionals jurídics, com són els notaris, els lletrats i els procuradors. Al final, l’ICAB proposarà una "bateria d'accions" per a impulsar i normalitzar l'ús del català en aquest sector.
Dades preocupants
En l’àmbit de l’administració de Justícia, fa temps que les xifres evidencien el poc ús que fan del català tots els operadors jurídics, a més del menyspreu dels drets lingüístics dels catalans per part dels jutjats. Així es recull en els darrers informes del Departament de Justícia, com en els de Plataforma per la Llengua.
En la ponència d’aquest dimarts, la vicepresidenta d’Òmnium recordarà aquestes dades oficials i decebedores. Per exemple: 291.817 resolucions que s’haurien d’haver notificat en català i no s’hi han notificat; és a dir, que no es respecta la llengua amb la qual demana ser atès el ciutadà. Segons dades oficials, en un 79,32% de resolucions no es respecta l’opció lingüística del català triada pel ciutadà, malgrat que el sistema informàtic judicial actual (e-justicia.cat) ho permet, i de forma ben fàcil des del 2021. Per contra, l’incompliment en l’opció de la llengua castellana és d’un escàs 1,70%.
S’hi afegeix que en un 75% dels casos, els jutges no responen en català. També és prou conegut per tothom que només un 6,5% de les sentències s'escriuen en català, segons la memòria de Justícia de 2024.
Marina Gay també exposarà que prop d'un 49% dels catalanoparlants creu que utilitzar el català pot perjudicar els seus interessos en un judici, segons el CEO de 2023. En aquest sentit, el president de l’Advocacia Catalana, Rogeli Montoliu, admet, en una entrevista amb aquest diari, que bona part dels advocats catalans canvien de llengua si d’entrada el jutge o a jutgessa els saluda en castellà. L’excusa: no perjudicar el seu client.
I una dada per als governants: més del 70 % dels ciutadans estan d’acord amb exigir un nivell de català als jutges per poder exercir a Catalunya. Actualment, només és un mèrit saber la llengua de la comunitat on els funcionaris estatals van a treballar. A Catalunya, hi ha sectors que fa temps reclamen que sigui “un requisit” saber el català per treballar a l’administració pública a Catalunya, tot i que sigui un cos estatal.
Proves de l’advocacia, un 5%
En l’àmbit de la formació, s’informa que hi ha “grans diferències” del percentatge d’hores de català entre universitats i màsters. La manca de formació i manuals en català pot ser la resposta que només un 5% dels llicenciats faci les proves d’accés a l’advocacia en català. Un examen coordinat pel govern espanyol, que el primer any es va haver de reclamar des de Catalunya que tingués l’opció en català. Amb aquest panorama, hi ha feina per a tothom.