La llengua catalana torna a ser menystinguda i arraconada en els jutjats i tribunals de Catalunya. Així es constata en l’informe sobre els indicadors lingüístics de 2024 del Departament de Justícia, al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Una dada alarmant i, que es pot qualificar d’incompliment massiu, és la resposta de l’òrgan judicial davant de la sol·licitud de l’intervinent sobre la llengua en què vol rebre la documentació: en un 79,32% de resolucions no es respecta l’opció lingüística del català triada pel ciutadà, malgrat que el sistema informàtic judicial actual (e-justicia.cat) ho permet, i de forma ben fàcil des del 2021. Per contra, l’incompliment en l’opció de la llengua castellana és d’un escàs 1,70%. És un resultat similar al de l’exercici anterior (8 de cada 10 casos no es va respectar el català), malgrat el compromís i esforç del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, juntament amb els operadors jurídics, de revertir aquesta realitat.
Una altra xifra que va reculant any rere any és la de les sentències en català: han baixat a un 6,56% (19.385 resolucions en català enfront de les 295.480 en castellà), menys que el 6,8% de l’any 2023. Per demarcacions, els jutjats i tribunals de Girona van redactar un 11,98% de sentències en català; seguits pels de Lleida (un 9,06 %); Terres de l'Ebre (6,50%) Barcelona, Ciutat de la Justícia i l'Hospitalet (6,01%), Barcelona Comarques (5,90%), i Tarragona (3,28%).
“La no obligatorietat de conèixer el català per ocupar una plaça a Catalunya, la necessitat de traducció al castellà quan la documentació ha de sortir fora del territori o quan una part al·lega indefensió i la poca demanda del català entre els professionals que es relacionen amb l’Administració de justícia són alguns dels elements que expliquen aquest baix ús del català a les sentències”, s’afirma en l’informe de Justícia.
L’any 2019 es van registrar un total de 20.750 sentències redactades en català, el 8,46%, el màxim percentatge en els darrers cinc anys i lluny del 20% del 2004, quan s’incentivava econòmicament als jutges.
No es garanteixen els drets
El Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial duu a terme diferents actuacions per garantir els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb l’Administració de Justícia. Se centren en tres eixos: Formació en català i llenguatge jurídic; difusió dels drets lingüístics; prestació del servei d’assessorament lingüístic, traducció i correcció als jutjats, i incorporació de normativa estatal en català en el Portal Jurídic de Catalunya (ara hi ha 396 normes de l’Estat en català), en coordinació amb l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions. Amb tot, davant els negatius resultats s’afirma: “Totes aquestes actuacions, com també l’aprofundiment en les noves línies endegades, són totalment necessàries, tenint en compte que de les dades d’ús no es desprèn una evolució positiva ni per garantir els drets ni per normalitzar l’ús del català.”
Català, arraconat
En concret, els jutjats i tribunals van fer 4.168.907 resolucions de les quals, en un 8,6% (367.903) el ciutadà va demanar una resposta en català. L’opció lingüística en català, només es va respectar en 76.086 (20,6%), mentre que en 291.817 resolucions (el 79,32%), que es va escollir la llengua pròpia, el jutjat no ho va respectar i la va comunicar en castellà. Per contra, els jutjats no van respectar l’opció lingüística del castellà en 72.025 resolucions, l’1,70% del total. El context desfavorable per al català en els jutjats és evident. S'indica que és el lletrat de l'Administració de Justícia de cada jutjat (l'antic secretari judicial), en les seves ampliades competències, qui hauria de revisar i fer complir l'opció lingüística triada.
Tampoc s'amaga que hi ha un descens en l'opció de demanar documentació en català: el 2021 es va demanar en un 14,71 % de les sol·licituds, el 2022 en un 9,91 %, el 2023 en un 8,08 %, l’any 2024 aquesta dada ha passat a ser del 7,42 %.
Traduccions de castellà a l’alça
Els professionals del Servei Lingüístic també alerten que s’ha incrementat, i força, la demanda de traduccions d’escrits al castellà, bàsicament perquè el procediment ha de sortir fora de l’àmbit de Catalunya. Amb tot, s’indica que “des del Departament de Justícia s’ha desplegat una important actuació de resposta i informació als òrgans judicials que sol·liciten traduccions al castellà, a fi d’assegurar que la traducció és realment necessària per atendre una situació d’indefensió efectiva de la part i no producte del desconeixement del català per part de la defensa lletrada”. L’any 2024 es va atendre un total de 1.263 sol·licituds de traducció del castellà al català i 776 del català al castellà.
Prop d’un miler de professionals als cursos
D’alta banda, s’indica que l’any 2024 es van inscriure a cursos de formació de llengua catalana i llenguatge jurídic 657 persones que treballen a l’Administració de justícia (jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de justícia, metges forenses i resta de personal de les oficines judicials), com també alumnes de l’Escola Judicial, que està situada a Collserola.
En aquest sentit, les persones que superen l’oposició als cossos de gestió, tramitació processal i administrativa o auxili judicial, pel procés de torn lliure o de promoció interna, poden al·legar el coneixement de la llengua catalana com a mèrit, que els servirà per obtenir una puntuació més alta en el moment de triar la plaça. L’any passat ho van demanar prop de 60 professionals.
L’informe també detalla que l’any passat es van fer 162 interpretacions en llengua de signes catalana en els jutjats de Catalunya.
Advocats del torn d’ofici
A banda dels funcionaris, gairebé un de cada quatre advocats i advocades del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TOAD) –el 24,37%- van participar l’any passat en el programa de foment del català a la justícia, que s’impulsa des de la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana. Segons les dades fetes públiques per l’Advocacia, es van presentar un total 15.348 actuacions del torn d’ofici en llengua catalana, que representa un 21,4% més que l’any anterior. Aquest pla retribueix amb 25 euros les actuacions del TOAD que es fan en català. El Departament de Justícia va destinar més de 400.000 euros a aquest programa de l’any passat, la qual cosa significa un increment superior al 35% respecte de l’exercici anterior.
En aquest sentit, David Casellas, degà del Col·legi de l’Advocacia de Manresa i president de la Comissió de la Llengua del Consell de l'Advocacia Catalana, fa un balanç positiu del programa per incentivar la presentació dels escrits en català, i reclama que "s’implantin mesures" per fer respectar el dret de l’opció lingüística del ciutadà, especialment de la llengua catalana, que és la més perjudicada, “i si calen -afegeix- mesures disciplinàries”.
Casellas espera que s’implanti aviat la proposta d’ampliar el programa del català més enllà del torn d’ofici; és a dir, que sigui obert a tots els advocats i escrits judicials. Recorda que fa temps l’Advocacia Catalana també va proposar que es retribueixi les “opcions orals en català” en judicis o declaracions, tot i que continua la dificultat per fer-ne una certificació àgil.
L’Advocacia Catalana i Plataforma per la Llengua van iniciar una campanya el maig passat, amb reconeguts lletrats, per fer respectar la llengua pròpia del país, entre els professionals. Segons les dades extretes del sistema de tramitació processal e-justícia.cat, l’any 2024 es van presentar un total de 45.099 (5,65 %) demandes en català en els jutjats dels àmbits civil, mercantil, contenciós administratiu i social.
Incentius als funcionaris
Els incentius es fomenten a tots els col·lectius. El Departament de Justícia va anunciar aquest divendres que ha arribat a un acord qualificat d’”històric” amb les organitzacions sindicals STAJ, CSIF, CCOO i UGT, que estableix per primera vegada el cobrament d’un complement de productivitat per part dels funcionaris de l’Administració de Justícia a Catalunya. La percepció d’aquest complement, que s’aplicarà a partir de l’exercici 2025 i es començarà a abonar el 2026, queda vinculada a l’assoliment d’objectius definits per la Secretaria per a l’Administració de Justícia, entre els quals destaca el foment de l’ús del català en els documents tramitats i la participació activa en la implantació de la nova Oficina Judicial derivada de la Llei Orgànica 1/2025, de mesures d’eficiència del servei públic de justícia, que actualment està en marxa.