Espanya no escolta Europa. L’advocacia de Barcelona ha alertat avui que el Projecte de Llei de reforma de la Llei Concursal, que ha de transposar la Directiva UE 1023/2019 sobre Reestructuracions i Segona Oportunitat, no recull el que estableix la directiva europea perquè els empresaris i les persones disposin d'un procediment que pugui finalitzar amb la “plena” exoneració dels deutes. Un dels esculls principals és que no s’accepta exonerar el deute públic i es demana que, ara, en el debat en el Congrés dels Diputats, es modifiqui.

El Butlletí Oficial de les Corts Generals ha publicat avui el projecte de llei i el Col·legi d’Advocats de Barcelona, en un comunicat, sosté que “s'han detectat alguns elements clau que haurien de ser objecte d'esmena”, per tal que la nova norma compleixi el que fixa la directiva europea, que és “la cancel·lació plena dels deutes”. Si no, afirma l’advocacia “s'estarà vulnerant el dret a la Segona Oportunitat tal com s'ha regulat des de la introducció del mecanisme, el 2015”. Des de l’advocacia s'adverteix que amb el text presentat, a la pràctica, molts ciutadans, empresaris i no empresaris “quedaran exclosos del dret a tenir una Segona Oportunitat”. I, per tant, qui hagi tingut un fracàs econòmic o empresarial “assistirà a la seva pròpia mort civil”, passant a “engrossir l'economia submergida” i s'haurà aconseguit posar un sostre de vidre als emprenedors, que "per por de fracassar no s'arriscaran a iniciar aventures empresarials, perquè davant d'un error no hi ha una sortida sostenible".

 

“Inseguretat jurídica”

El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i el Consell de l’Advocacia Catalana van crear un grup de treball, amb jutges i altres operadors jurídics, per impulsar la llei de la Segona Oportunitat a Catalunya. A més, l’Advocacia de Barcelona ha participat de forma activa, des de l’estiu passat, en la redacció de propostes al text de l'avantprojecte. L'Advocacia assegura “per la seva implicació als concursos i per la seva funció social i de garantia dels drets de la ciutadania”, ha posat el focus en la tramitació del text, especialment “en la regulació de la insolvència personal”.

En aquest sentit, l’advocat Martí Batllori, responsable del Grup de Treball de la Llei de Segona Oportunitat ICAB-CICAC,  declara a El Nacional.cat que si el govern espanyol no adapta la nova llei a la directiva europea “es crearà inseguretat jurídica, que perjudicarà les inversions i a les persones”. Batllori detalla que es poden produir criteris dispars entre jutges, i que alguns magistrats ja han avançat que presentaran una qüestió prejudicial al tribunal europeu perquè aclareixi les distintes interpretacions. “L’actual llei funciona, i bé,  i demanem que no es restringeixi el funcionament de la llei actual”, reclama l’expert, que espera que en el debat polític s’aclareixi la normativa a favor d’empresaris i les persones insolvents.

Un canvi positiu del projecte de llei és que finalment inclou que tothom que compleixi els requisits de la justícia gratuïta la pugui sol·licitar. Per contra, no s’accepta l’exoneració del deute amb Hisenda o la Seguretat Social, quan “la directiva europea manté la porta oberta”, declara Batllori. En aquest sentit,  l’Advocacia de Barcelona assegura que “la sobreprotecció del crèdit públic pot suposar una barrera al deutor per accedir a una veritable exoneració i que amb això s'eviti la seva reincorporació al circuit econòmic”, i pugui tornar a assumir totes les obligacions tributàries i les aportacions en el règim de la Seguretat Social.

 

Sancions

L’advocacia també precisa que tot i l'aparent simplicitat amb què el legislador configura aquest tipus de procediment especial per a les microempreses, aquests són processos d'especial complexitat, i cal en tots els casos l'assistència lletrada per a garantir el dret d'igualtat de les parts en el procés judicial. Finalment, s’indica que la restricció que proposa el projecte a l'accés al mecanisme a les empreses i persones que tinguin sancions administratives, infraccions tributàries i derivacions de responsabilitat “s'allunya dels principis de rehabilitació, de reinserció o de reeducació social que han de perseguir les normatives socials modernes”, especialment si es té en compte que en el procediment concursal hi ha la secció de qualificació del concurs, que “és la via legal adequada per evitar l'abús de la norma per aquells deutors que no són mereixedors d'aquesta Segona Oportunitat”.

 Xifres

Les darreres dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) indiquen que el nombre total de concursos presentats en el darrer trimestre de 2021 va ser de 4.101, dels quals 1.905 van ser en els jutjats mercantils i 2.196 a les persones físiques no empresàries que es declaren en fallida en els jutjats de primera instància. S’hi afegeix que aquesta xifra implica un augment del 12, 4% del total de concursos respecte al mateix trimestre de 2020, i del 51% respecte al 2019. A més, Catalunya continua sent el territori on més concursos es presenten als mercantils: 617, que representen un 32,4% del total. La segueixen Madrid, amb 344 concursos i El País Valencià, 245. Catalunya també lidera els concursos de persones que es declaren en fallida en el  tercer trimestre del 2021: 582 casos, que representen el 26,5% del total. La previsió dels experts és que la presentació d’insolvències als jutjats s’elevi a un interval d’entre 12.000 i 14.000 casos el 2021, que suposarà un 41% més que l’any anterior. Tot i aquest increment, l’Estat espanyol encara és lluny dels 81.563 procediments d’insolvència que va registrar Alemanya al llarg del 2020. El Col·legi d'Advocats de Barcelona, amb la seva degana Mª Eugènia Gay,  van organitzar el febrer passat el 1er congrés Europeu de la Segona Oportunitat.