El consumidor continuarà sent el principal perjudicat. Així ho expressa el Consell de l’Advocacia Catalana que sosté que l’acord d'ahir de la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de prorrogar el pla d’especialització de jutjats en matèria de clàusules abusives no resol el “col·lapse” existent. En concret,  per l’any vinent el CGPJ prorroga aquesta mesura en 24 jutjats de l’Estat espanyol, com ara el  jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona.  I, per altra banda, finalitza l’especialització en 20 jutjats, que inclou els de Girona, Tarragona i Lleida, fet  que implicarà que  a partir del 2022 es podran presentar les demandes a qualsevol jutjat de primera instància d’aquestes tres demarcacions.

El Consell de l’Advocacia Catalana sempre ha defensat que les demandes de clàusules sòl i  la resta de modalitats, dictades com abusives per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i assumit pel Tribunal Suprem, havien de ser resoltes en jutjats del territori per garantir el principi de proximitat de la justícia al ciutadà, però des de la seva implantació, l’1 de juny del 2017,  el Poder Judicial  va fixar uns jutjats especialitzats només a les capitals de província, amb l'argument d'unificar criteris.

“El col·lapse provocat amb aquesta concentració és catastròfic”, afirma David Casellas, degà del Col·legi d’Advocats de Manresa i president de la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia del Consell de l’Advocacia Catalana, sobretot precisa, en el jutjat de Primera Instància 50 de Barcelona. “La mitjana de resolució d’una demanda és de tres anys”, assegura Casellas, mesura que castiga al consumidor enfront de les entitats bancàries, que ‑segons indica‑ tampoc s’acullen a arribar a acords, malgrat que la majoria de sentències són a favor de l’usuari.  Casellas també refusa el triomfalisme del CGPJ que, en un comunicat, assegura que es finalitza una part de l’especialització “davant la positiva evolució experimentada pels jutjats, tant pel que fa a assumptes pendents com a la seva capacitat de resolució”. Els jutjats de Girona, Tarragona i Lleida també estan col·lapsats, sosté el portaveu de l’Advocacia Catalana.

“Desprestigi” dels plets 

El CGPJ ha defensat que el pla d’especialització de determinats jutjats ha permès “l’homogeneïtzació de criteris en la matèria, fet que ha beneficiat el principi de seguretat jurídica”. Una afirmació no compartida per l'Advocacia. “El procediment en els  jutjats s’ha mecanitzat en excés, però no són àgils, i s’han catalogat com a plets massa, que desprestigia el procediment i perjudica el consumidor”, manifesta el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa. Casellas detalla que com es considera un plet fàcil “s’han rebaixat en excés les costes”, fet que perjudica el consumidor perquè ‑segons Casellas‑ a més d’esperar tres anys a la resposta judicial, amb les costes imposades en guanyar el procés, no li arriben per pagar els honoraris de l’advocat i el procurador, com passava abans. Habitualment es fixen les costes en uns 1.200 euros, iva inclòs.

El Poder Judicial detalla que manté l’especialització per tot el 2022 del jutjat de Primera Instància 50 de Barcelona, de manera exclusiva i excloent, en matèria civil, i també li manté el coneixement dels assumptes sobre els concursos de persones físiques. Hi precisa que  aquest jutjat té una entrada de demandes per clàusules abusives de 4.286 casos anuals i una pendència, és a dir pendents de resoldre, d'uns 28.426 assumptes. Per Casellas el fet que aquest jutjat també mantingui els processos de Segona oportunitat per a persones que es declaren en fallida, implica que necessiti reforços, de jutges i funcionaris, des del principi que es va adoptar aquest pla el 2017, del qual sosté, que no es va dotar de recursos econòmics.

En el cas del jutjat de Primera Instància número 101 de Madrid, del qual també es manté la seva especialització a la província durant tot el 2022, el CGPJ  indica que té una entrada de 15.139 casos anuals i una pendència de  70.119 casos.

 

Foto principal:  Entrada de la ciutat de la Justícia de Barcelona / Sergi Alcàzar