L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha alertat que si no plou de manera important durant les properes setmanes, les àrees de Barcelona i Girona podrien entrar en fase d'emergència en sis setmanes, fet que implicaria talls en el subministrament d'aigua de boca. En concret, Jordi Molist, director de l'àrea d'abastiment de l'ACA, va fer aquestes declaracions a RAC1 aquest cap de setmana. No obstant, això entra en contradicció amb el que va anunciar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la darrera reunió del Consell Executiu just abans de l'estiu, quan va descartar adoptar noves restriccions al consum d'aigua "amb caràcter general" a curt termini.

Els últims episodis de pluges que hi ha hagut, tot i que han provocat forts aiguats i inundacions a la zona de l'Ebre, no han resolt l'episodi de sequera sense precedents que viu Catalunya des que existeixen registres i el nivell dels embassaments a les conques internes no supera el 23%. Davant d'aquesta situació, Molist ha explicat que l'emergència per sequera pot afectar la majoria de la població abans d'acabar l'any. A més a més, el director de l'àrea d'abastiment de l'ACA sosté que la situació encara empitjoraria si no es disposés de l'aigua que s'obté de dessalinitzadores i estacions de regeneració.

Aquest nou estat d'emergència representa que s'han d'aplicar talls en el subministrament d'aigua de boca als domicilis i modificacions de la pressió a les canonades, amb la qual cosa els pisos més alts poden veure reduïda la quantitat d'aigua que reben. Fins ara, la situació s'ha pogut sortejar a l'àrea metropolitana de Barcelona gràcies especialment a l'ús de l'aigua regenerada i al manteniment en la responsabilitat del consum d'aigua.

Molist, condemnat per l'Audiència 

Es dona la circumstància, a més a més, que l'actual director de l'àrea d'abastiment de l'ACA, Jordi Molist, va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona el juny del 2022 a dos anys de presó i 12 anys d'inhabilitació per a càrrec públic pel delictes d'inducció a la prevaricació i revelació i ús d'informació reservada en benefici d'un tercer. Si bé la sentència no era ferma i ha estat recorreguda davant el Tribunal Suprem, ningú de l'administració ni cap partit polític n'ha reclamat el seu cessament. De fet, segueix exercint les seves responsabilitats a l'ACA, amb un paper no menor degut a l'actual context de sequera que pateix tot Catalunya.

Cinc ex directius més de l'ACA també condemnats en la mateixa causa són Manuel Hernández, director de l'ACA entre el 2007 i 2008; Josep Bou Termes; Joan Lluís Quer -ex president d'infraestructures de la Generalitat; i Antoni Munné i Gabriel Borràs, en qualitat d'inductors. En concret, se'ls acusa de l'adjudicació a dit de contractes per part de l'ACA, durant els anys 2007 i 2008, a favor d'una Unió Temporal d'Empreses (UTE), per valor de 7,6 milions d'euros. La UTE en qüestió estava controlada per Joan Lluís Quer, ex gerent de l'ACA i en aquell moment president d'infraestructures de la Generalitat i els contractes -declarats il·legals per l'Audiència de Barcelona- eren per realitzar treballs d'adequació d'una directiva europea per a la millora de la qualitat de l'aigua.