Nit del 20 al 21 de juliol del 1969, hora catalana. "Va ser un petit pas per a l'home, però un de gran per a la humanitat". Així es recorda una de les sentències de l'astronauta Neil Armstrong, quan fa 50 anys es va convertir en el primer humà a trepitjar la lluna.

Quan fa mig segle de l'efemèride, no només el món de la ciència celebra que l'home va arribar a la Lluna a bord de la nau Apollo 11 de la NASA. Arreu del món s'han organitzat exhibicions, sopars de gala, concursos de coets i conferències per recordar on érem aquell dia i per mirar de convèncer, un cop més, tots els escèptics que encara no s'ho creuen. 

Va ser un viatge ple de riscos, com ara que el mateix coet Apollo 11 esclatés durant el trajecte, encara que els enginyers que van treballar en el programa intentessin minimitzar tots els aspectes que podien sortir malament. 


La missió Apollo 11 va permetre caminar per primera vegada sobre la Lluna. Foto: NASA

Tres tripulants, una missió històrica

El 16 de juliol del 1969 la nau Apollo 11 va enlairar-se des del Centre Espacial Kennedy al cap Canaveral, a Florida. La tripulació la componien el comandant de la missió, Neil A. Armstrong, de 38 anys; Edwin I. Aldrin Jr., de 39 anys i pilot del mòdul lunar, conegut com a Buzz; i Michael Collins, de 38 anys i pilot del mòdul de comandament. 

Tots tres estaven decidits a fer història en una missió complicada per a la qual s'havien estat preparant durant més d'una dècada: ser els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Després de quatre dies de viatge van deixar l'òrbita terrestre, la nau va entrar al mòdul lunar y van baixar fins a la superfície de la Lluna, una zona anomenada Mar de Tranquil·litat. Van trepitjar la superfície sis hores i mitja després d'haver aterrat i es va retransmetre a tot el planeta des de les instal·lacions de l'Observatori Parkes, a Austràlia.

Però només van posar els peus al satèl·lit dos dels tres tripulants, Armstrong i Aldrin. De fet, com a curiositat, a les fotografies històriques del moment, Collins és l'únic que no somriu. 


Imatge oficial de la tripulació Apollo 11. D'esquerra a dreta: Neil A. Armstrong, comandant; Michael Collins, pilor modular, i Edwin E. "Buzz" Aldrin, pilot del mòdul lunar. Foto: NASA

Va ser llavors quan Armstrong va dir la frase que ha fet història, i uns minuts després, Aldrin va afegir-hi la primera descripció que es va fer de la Lluna: "Magnífica desolació". 

Sobre la base lunar van fer fotografies, van plantar-hi una bandera dels Estats Units i una placa metàl·lica on hi deia: "Els homes del planeta Terra han posat els peus sobre la Lluna per primera vegada. Juliol del 1969. Hem vingut en pau en nom de tota la humanitat". Per acabar, els astronautes van recollir sorra i fragments de roques lunars que van transportar de tornada a la Terra per poder-ne fer anàlisis científiques. 

El viatge va concloure quan el mòdul de comandament va caure a l'oceà Pacífic el 24 de juliol, prop de l'illa de Hawaii. Ja de tornada, els astronautes es van sotmetre a una quarantena per descartar que duguessin algun germen desconegut de la Lluna. 


El president dels Estats Units, Richard Nixon, saluda els astronautes dins d'un vehicle en quarentena. Foto: NASA

L'ésser humà havia aconseguit el seu objectiu, caminar sobre la Lluna, però la carrera espacial només havia començat.

Debat obert: de debò van arribar a la Lluna?

Per moltes persones, l'arribada de l'home a la lluna va ser increïble i, per tant, directament qüestionable. Des de llavors han proliferat les teories, alimentades per documentals i sèries de televisió, que tot va ser un muntatge del govern dels Estats Units per la carrera espacial contra l'URSS.

La majoria d'aquestes teories es fonamenten amb els detalls de les fotografies que els astronautes van fer a la Lluna, que fan pensar que no es van fer al satèl·lit. N'hem recollides unes quantes, com també el contraargument dels que defensen el fet històric aconseguit per l'expedició de l'Apollo 11.

  • La bandera que clava Armstrong a la Lluna sembla que onegi, cosa que és impossible, ja que l'absència d'atmosfera al satèl·lit no permet que hi hagi vent. Segons han explicat els científics, el buit no fa que la tela es torni rígida. L'efecte del moviment es deu al fet que la inèrcia es manté durant un període més llarg de temps al buit.

 
Neil Armstrong clava la bandera dels Estats Units a la Lluna. Foto: NASA

  • La petjada que va deixar Armstrong, per alguns, és un muntatge que no es justifica a causa de l'aridesa del sòl de la Lluna. El contraargument és que el que hi ha al terra de la Lluna no és sorra ni pols, sinó regòlit, una suma de materials amb una consistència semblant a la cendra volcànica. Es comprimeix fàcilment i manté la forma. 


Petjada de Neil Armstrong sobre la superfície lunar. Foto: NASA

  • Un altre dels aspectes que apunten a una conspiració, és que en cap de les fotos s'hi veuen estrelles. Alguns astrònoms han manifestat sobre aquesta qüestió que la llum que el Sol reflecteix al terra de la Lluna fa l'efecte que les estrelles desapareixin. Les fotografies es van fer amb una exposició molt baixa perquè no es cremessin les zones il·luminades i per això les estrelles no es perceben.


Buzz Aldrin, en una missió espacial el 1966. No es veuen estrelles a la imatge. Foto: NASA

  • Una teoria menys popular evidencia que durant el descens de la nau a la superfície lunar, no es veu cap cràter. Michael Rich, professor d'astronomia de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, va explicar a la BBC que no es va formar cap cràter perquè el mòdul va aterrar a una velocitat tan lenta que només va aixecar pols.


Vista de la Terra des de la superfície lunar abans de l'enlairament de l'Apollo 11. Foto: NASA

  • A les imatges, les ombres sembla que vagin en diferents direccions tot i que només hi ha un sol focus de llum, i es veuen massa nítides, com si estiguéssin editades amb Photoshop. Sobre la nitidesa de les fotos, el fet que no hi hagi aire fa que no s'alterin els tons, com passa a la Terra. En altres missions espacials, les fotos que es fan des dels satèl·lits es veuen amb la mateixa qualitat. Sobre les ombres, la mateixa tipografia de la Lluna fa que la llum es projecti en diverses perspectives, depenent de la distància de la font de llum. 


Les ombres projectades no segueixen la mateixa direcció - NASA

  • Qui va gravar Neil Armstrong, si va ser el primer que va trepitjar la Lluna? La resposta la van donar els mateixos astronautes. La gravació es va fer des d'una càmera instal·lada al mateix mòdul lunar. Abans de baixar, el mateix Armstrong va desplegar un braç amb uns quants sensors i una càmera que va ser la que va gravar les famoses imatges.

Més de 400.000 científics, enginyers i tècnics d'arreu del món van treballar en el projecte Apollo durant més d'una dècada. Sembla impossible d'imaginar que tots ells van ser enganyats per una suposada conspiració de la NASA.