Les anècdotes sobre el primer viatge a la Lluna sempre desperten curiositat. El 20 de juliol de 1969 Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins van trepitjar per primera vegada la Lluna. Van aconseguir el seu objectiu, un dels més transcendentals que ha assolit la humanitat. Ara bé, hi ha detalls que encara no s'han explicat prou. Aquestes són 12 curiositats sobre l'arribada de l'home a la lluna que potser no sabies

  • Retransmissió històrica

Fins a 600 milions de persones van seguir en directe per televisió el primer viatge a la Lluna. A Catalunya eren les 3.56 hores de la matinada del dilluns 21 de juliol quan la nau va tocar la superfície lunar. El periodista Jesús Hermida, que aleshores era corresponsal de TVE a Nova York, va retransmetre el viatge de l'Apollo 11 des del Centre Espacial de Houston. 

  • Perill d'explosió

En el moment de l'enlairament, hi havia la possibilitat que l'Apollo 11 explotés. Per aquest motiu, els espectadors VIP que van presenciar el llançament des del Cap de Canaveral, a Florida, es van situar a gairebé 6 quilòmetres. Segons els experts, era la distància màxima on podien arribar els estralls i metralla de l'explosió.

 Enlairament Apollo 11, observadors   NASA​​ Els observadors dins del Centre de Control de l'Enlairament de l'Apollo 11. Foto: NASA

  • Moon 2

La primera nau a arribar a la Lluna no va ser l'Apollo 11, sinó la sonda no tripulada Lluna 2, d'origen soviètic, que va allunar el 14 de setembre de 1959.

  • Sense assegurança

Cap dels tres astronautes de la tripulació de l'Apollo 11, abans de fer-se famosos, tenia prou pressupost per fer-se una assegurança de vida. Un mes abans de marxar, aprofitant el focus mediàtic, tots tres van signar centenars d'autògrafs i els van enviar a un amic perquè els subhastés. Els diners recaptats els van enviar a les seves famílies per si la missió no es complia.

Buzz Aldrin Asseguança de vida   Viquipèdia
Assegurança de l'astronauta Buzz Aldrin per a l'Apollo 11 Insurance Cover, segellada el 20 de juliol del 1969 i firmada per Neil Armstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin. Font: Viquipèdia

  • Maneta inexistent

La porta de la nau, una vegada aterrats a la Lluna, no es podria tancar. Quan Buzz Aldrin va atrapar Armstrong a la superfície, es va haver d'assegurar de no tancar la porta del mòdul lunar Eagle, ja que no hi havia maneta des de fora. 

Aldrin baixa a la lluna NASA
L'astronauta Buzz Aldrin surt del mòdul lunar per trepitjar la Lluna. Foto: NASA

  • Dubtes lingüístics

La famosa frase d'Armstrong, "un petit pas per a l'home, però un gran pas per la humanitat", va ser criticada durament, ja que els lingüistes asseguraven que el més correcte hauria estat: "Un petit pas per a un home, però un gran pas per la humanitat". Però un anàlisi el 2006 va revelar que Armstrong havia dit la frase correctament i que l'error havia estat de transmissió.

Aldrin transmissió Apollo 11 NASA
L'astronauta Edwin E. Aldrin Jr. fa proves de transmissió per a la missió Apollo 11 des de dins del mòdul lunar. Foto: NASA

  • Una càmera imprescindible

El mòdul lunar Eagle, d'on va baixar Armstrong, incorporava una càmera exterior i mòbil que va ser la que va fer les fotos i el vídeo de l'astronauta trepitjant per primera vegada la Lluna.

Frame de la càmera de mòdul lunar Eagle arribada a la lluna   NASA
Frame de la càmera de mòdul lunar Eagle de l'Apollo 11, ja aterrats a la Lluna. Foto: NASA 

  • Nixon volia ser prudent

El president dels Estats Units Richard Nixon tenia preparat un discurs oficial per si la missió no fructificava i els astronautes no haguessin tornat mai. 

Discurs Nixon al Hickham Air Force Base NASA
El president dels Estats Units Richard Nixon en un dels seus discursos a l'Air Force Base de Hickham. Foto: NASA

  • Sorpresa d'última hora

El mes difícil de l'arribada a la Lluna va ser clavar la bandera dels Estats Units. Els estudis de la NASA suggerien que la superfície lunar seria modelable i suau, però Amstrong i Aldrin van trobar-hi roca sòlida coberta de pols. Per això van poder perforar la superfície tan sols uns centímetres per tal que la bandera s'aguantés durant l'enregistrament de vídeo.

Armstrong Lluna Bandera NASA  L'astronauta Neil Armstrong clava la bandera a la superfície de la Lluna. Foto: NASA

  • Olor de pólvora

Quan els astronautes es van treure el casc dins el mòdul lunar després d'haver trepitjat el satèl·lit, van sentir que els vestits els feien una olor molt intensa que recordava la pólvora. La composició de la pols de la Lluna dista molt de la de la pólvora, de manera que aquesta qüestió continua essent un misteri. 

 Embarcament Apollo 11   NASA
Els vestits dels astronautes que van arribar a la Lluna, desenvolupats per l'empresa ILC Dover, pesaven 127 quilograms. Foto: NASA

  • Els objectes que es van quedar a la Lluna

De la Lluna, els astronautes van portar fragments de roca lunar. En canvi, van deixar-hi més de 100 objectes, entre els quals la famosa bandera, una placa commemorativa, una càmera, un branquilló d'olivera, botes i també contenidors d'orina. 

Roca Lunar   NASA
Mostra de roca lunar del programa Apollo. Foto: NASA 

  • La primera comunió

L'atronauta Buzz Aldrin va fer la primera comunió a la Lluna. Prèviament havia demanat permís a l'església per fer-ho quan allunés. Aldrin duia a bord un petit kit amb una sagrada forma i va comulgar poc després d'aterrar. És l'única persona que ha celebrat un ofici religiós i ha begut alcohol a la Lluna.

Buzz Aldrin NASA

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat