Els incendis que assolen Espanya des de la setmana passada i que segueixen cremant a molts punts de l’estat, especialment a les províncies del nord-oest peninsular, segueixen calcinant rècords. Segons dades provisionals del Servei d'Informació d'Incendis Forestals Europeus (EFFIS), una eina del programa satel·lital Copernicus de la Unió Europea, a l’estat espanyol ja s’haurien cremat prop de 350.000 hectàrees de terreny durant aquest any. Les 344.417 hectàrees calcinades són un rècord des de l'inici de la sèrie, el 2006, i corresponen a un 0,7% de la superfície total de l'estat espanyol. A més, segons la mateixa font, se supera amb escreix la mitjana d'unes 80.000 hectàrees afectades anualment arreu de l'Estat per focs. La superfície cremada equival a uns 63.000 cops la superfície del Camp Nou, el que equival d’igual manera a un 10% de la superfície de Catalunya. Espanya encapçala així la Unió Europea en àrea assolada el 2025 per davant de Portugal (216.214 ha), i els satèl·lits comunitaris només havien captat un any amb tant territori cremat en un únic estat: el país lusità el 2017, amb més de mig milió d'hectàrees, i que aquest any és el país europeu on ha cremat un percentatge més alt del seu territori, amb un 2,35% de la superfície del país assolada pel foc.
La ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha assenyalat aquest dimarts en declaracions als mitjans que el seu ministeri ha quantificat 138.000 hectàrees cremades fins al 10 d'agost amb la informació de les comunitats autònomes, i que fins d'aquí a uns dies no es disposarà de les dades dels focs de l'ona d'incendis que es va declarar al començament de la setmana passada, a partir de l'11 d'agost. La ministra ha visitat aquest dilluns el Centre de Coordinació de la Informació Nacional sobre Incendis Forestals, on ha dit que les dades sobre superfície cremada són “preocupants”, i ha advertit que la dada de la qual disposa el Ministeri “ni tan sols té en compte els incendis que estan actius actualment per moltes parts del territori” i que “segurament les dades de la pròxima setmana seran encara pitjors”, per la qual cosa ha “apel·lat a la precaució” de la població per tal d’evitar més incendis forestals que puguin complicar la situació. El risc d’alerta per incendis és extrem o molt alt a gran part del territori estatal, i a Catalunya, Protecció Civil manté activat el pla alfa en nivell 4 a 116 municipis de 13 comarques pel risc molt alt d’incendis.
Castella i Lleó no dona estimacions del terreny cremat
Una de les regions més afectades pels incendis aquests dies, com el que va cremar a inicis de la setmana passada el paratge de Las Médulas, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, Castella i Lleó, no avançarà dades provisionals de la superfície cremada pel foc en considerar que “encara és aviat” per fer-ho. Així hi ha comunicat el portaveu de la Junta de Castella i Lleó, Carlos Fernández Carriedo, que ha rebutjat aquest dilluns plantejar una estimació inicial de la superfície de territori cremat a les últimes setmanes. "És aviat per a fer valoracions definitives", ha respost el portaveu davant les reiterades preguntes dels mitjans de comunicació, que han recordat que fa uns dies la Junta sí que va aportar una estimació inicial de les dades corresponents a l'incendi de Molezuelas de la Carballeda (Zamora), que posteriorment va saltar a la província de Lleó i que ha cremat fins a 31.500 hectàrees, segons l'estimació preliminar. Carriedo ha insistit que de moment no tornaran a donar dades de superfície cremada, ja que prefereix no haver de corregir posteriorment a la baixa o a l'alça, i ha recordat que la perimetració pot no ser vàlida per a realitzar aquests càlculs, en permetre que part del seu interior no hagi cremat del tot.
Per la seva banda, el secretari general del PSOE de la regió i alcalde de la ciutat de Sòria, Carlos Martínez, ha criticat la gestió del president de la Junta, el popular Alfonso Fernández Mañueco, i ha dit que fa falta de manera immediata un pla de recuperació econòmica, social i mediambiental per a les zones afectades i que garanteixi serveis públics en aquestes zones, així com un pla de prevenció d'incendis adaptat al segle XXI, perquè es treballa "amb mitjans dels anys 80 i 90", en declaracions al programa ‘Espejo Público’. Així mateix, ha remarcat que "alguna cosa ha de fallar en la planificació de la prevenció de l'extinció d'incendis perquè això no és nou" i ha incidit en l'impacte econòmic, social, ecològic i humà dels focs a nivell estatal, però especialment a Castella i Lleó, que "en els últims deu anys està patint els quatre incendis més grans que ha tingut aquest país".