El Tribunal Suprem ha anul·lat la sanció de 862.496 euros que el Tribunal de Comptes havia imposat a Vox pels ingressos obtinguts entre el 2018 i el 2020 amb la venda de productes de marxandatge promocionals, com bolígrafs, gorres o mocadors, en actes del partit i que l’organisme fiscalitzador va considerar que eren donacions irregulars que vulneraven la Llei de Finançament dels Partits Polítics. La Sala del Contenciós Administratiu de l'alt tribunal ha estimat el recurs que va interposar la formació de Santiago Abascal i considera que la multa “no tenia prou base probatòria”, i que els fets no es poden qualificar jurídicament com una infracció “molt greu” de la llei de finançament dels partits, com va considerar el Tribunal de Comptes, per haver ingressat diners en efectiu no identificats sota l’aparença d’activitats promocionals.
El Tribunal de Comptes va sancionar la formació per una infracció molt greu, en considerar que havia rebut o acceptat donacions no identificades en efectiu a través del merxandatge en el 2018, 2019 i el 2020. L’organisme fiscalitzador va fixar la multa en el grau mínim previst per la llei: el doble de la quantitat que, segons el seu criteri, Vox havia acceptat indegudament. En total, la sanció ascendia a 862.496 euros. No és la primera vegada que el Suprem corregeix el Tribunal de Comptes en una sanció a Vox. L’octubre del 2025, l’alt tribunal ja va anul·lar una multa de 233.000 euros al partit per suposades donacions “finalistes” il·legals, en considerar que la resolució sancionadora tampoc no estava prou fonamentada.
Te vienes a comprar merchandising de vox? 😳😳😳
— Bal💜 (@balserdaaaa) December 20, 2020
Enviar https://t.co/8a7lXXm2cU
Vendes de marxandatge o donacions anònimes?
El cas girava al voltant d’una pregunta aparentment senzilla, però amb conseqüències importants: els diners que els simpatitzants deixaven a les paradetes de Vox eren vendes de productes o donacions anònimes en efectiu? El Tribunal de Comptes va optar per la segona interpretació. Va considerar que, com que no hi havia un preu fix previ, i cadascú pagava el que considerava, tampoc no s’emetien factures i els diners es recollien en guardioles etiquetades com a “donatius”, aquells ingressos havien de ser tractats com a donacions no identificades. Per això va sancionar el partit amb el doble de la quantitat que estimava acceptada indegudament, el mínim legal per a una infracció molt greu.
Ya estamos en la carpa informativa de VOX Tarrasa en el Campo de Fútbol de San Lorenzo. Ctra. Castellar 397.
— VOX Terrassa (@VoxTerrassa) May 5, 2019
✅ Acércate a conocer nuestro proyecto para la ciudad, comprar merchandising de VOX, resolver tus dudas, afiliarte, conocernos...
¡Te esperamos! #PorTiEnTarrasa
💚🇪🇸 pic.twitter.com/qfT8dCBG9U
Els dubtes juguen a favor del sancionat
El Suprem, però, corregeix aquest criteri. La sentència admet que Vox va actuar amb una gestió poc rigorosa i una visió “estreta i formalista” de la legalitat, fins al punt d’afavorir una pràctica massa desinhibida. Ara bé, també retreu al Tribunal de Comptes que construís la sanció amb una interpretació “poc ortodoxa” dels conceptes jurídics i sense proves suficients. La clau és que, en matèria sancionadora, els dubtes han de jugar a favor del sancionat. I, segons el Suprem, no s’ha acreditat que aquells ingressos fossin donacions il·legals. El tribunal recorda que la llei distingeix entre ingressos per activitats promocionals i donacions, i que assimilar automàticament una cosa a l’altra exigeix una explicació sòlida que, en aquest cas, no hi era.
“Actes de liberalitat cap als seus simpatitzants”
Els magistrats també rebutgen que el fet de regalar algun producte o vendre’l per sota del cost converteixi l’operació en una donació a favor del partit. Com a molt, assenyalen, això demostraria que Vox feia “actes de liberalitat” cap als seus simpatitzants, és a dir, que els regalava objectes o els oferia a preus baixos. Però això no equival a una aportació il·legal al partit. Un altre element important és la proporcionalitat. Perquè una venda encobrís una donació irregular, el preu pagat hauria de ser clarament desproporcionat. I el Suprem constata que no s’ha provat cap cas d’aportacions anònimes superiors a 300 euros per aquests productes.
La comptabilitat del partit també juga a favor de Vox en aquest punt. La Sala observa que les xifres globals no encaixen amb la idea d’una “vasta simulació” de donacions encobertes. De fet, només el 2019 hi va haver una diferència significativa entre costos i ingressos, però no prou desproporcionada; i el 2020 Vox fins i tot va perdre diners amb aquesta activitat promocional, perquè fabricar els articles li va costar més del que va ingressar.