Segons explica l'Organització Mundial de la Salut, l'ansietat és una malaltia caracteritzada per les manifestacions subjectives i fisiològiques del temor. En els trastorns d'ansietat, els individus experimenten aprensió, però, en contraposició al temor, es desconeix l'origen del perill. Es manifesta amb sudoració, tiritones, marejos, palpitacions, taquicàrdia, tremolors, molèsties gastrointestinals, diarrea i freqüència urinària augmentada.
En els casos en els quals és generalitzada i persisteix durant mesos sense estar restringida a cap circumstància ambiental en particular, llavors s'utilitza el terme trastorn d'ansietat generalitzada. Normalment es manifesta mitjançant la sensació de sentir-se constantment nerviós, amb tremolors, tensió muscular, sudoració, cefalea lleugera, palpitacions, marejos i molèsties gàstriques.
Aquest trastorn se sol produir abans dels 25 anys i, sobretot, afecta les dones. Als països occidentals la taxa de prevalença anual és d'aproximadament el 3%, encara que amb tendència a l'alça en els últims anys.
Generalment, quan es presenten aquests casos, es prescriuen les benzodeazepines, un grup de compostos d'estructura similar que redueixen l'ansietat quan s'administren a dosis baixes i indueixen el son a dosis majors. Estan indicades per tractar l'ansietat o l'insomni greu, incapacitant i que causa angoixa extrema.
Els resultats són positius, però el problema rau que el seu consum està associat a símptomes de dependència i síndrome d'abstinència, per la qual cosa es recomana prendre una dosi eficaç mínima durant el menor temps possible. però quant de temps ha de passar fins que es converteix en una addicció? Doncs segons els experts, el màxim és 4 setmanes. A partir de llavors, s'aconsella canviar el tractament i optar per altres vies per tractar l'ansietat o l'insomni.
Les benzodiazepines més comunes són l'alprazolam, lorazepam, oxazepam, temazepam i triazolam. Els que tenen un efecte mes extens en el temps són el diazepam, clordiazepòxid, flurazepam i nitrazepam. A dia d'avui, el diazepam és el medicament essencial per tractar l'ansietat i els trastorns del son, perquè l'equilibri entre eficàcia i seguretat és el més adequat.
El diazepam pot administrar-se en dosis orals de 2 mg d'una a tres vegades al dia fins a augmentar a dosis orals de 5-10 mg dues vegades al dia. Generalment es recomanen dosis inferiors per als nens i adolescents. Quan es pren, no és aconsellable conduir perquè produeix somnolència, sedació i debilitat muscular. Amb menor freqüència vertigen, cefalea, confusió o depressió i amnèsia. I tampoc no es pot barrejar amb alcohol, perquè els efectes sedants augmenten entre un 20 i un 30%, ni durant l'embaràs, perquè el seu ús en el primer trimestre està relacionat amb malformacions genètiques en els lactants.
Això sí, quan es deixa s'ha de fer de forma gradual, perquè si es procedeix a abandonar-lo de forma sobtada pot causar una síndrome caracteritzada per ansietat, depressió i deteriorament de la concentració. Per aquesta raó, sempre s'ha de dur a terme aquest procés sota la indicació d'un metge.