Des de fa uns anys, les parelles són més conscients de la necessitat que han d'afrontar els períodes de crisi. De la mateixa manera que ha augmentat la xifra de divorcis, s'ha incrementat el nombre de teràpies de parella, encara que en massa ocasions es duen a terme més tard del desitjable, segons els experts. Malgrat que és difícil establir una xifra oficial, es calcula que l'efectivitat de les teràpies de parella sol rondar el 70%.
El cert és que tota relació, existeixen una sèrie de signes que posen de manifest que alguna cosa va malament. Els principals problemes que al·leguen les parelles són la rutina, la indiferència o l'autorealització, que implica que cada membre necessita mantenir el seu espai d'autonomia per poder sentir-se plens fora de la parella, la falta de comunicació, la pèrdua d'admiració i el sexe, que és un bo termòmetre que ens permet mesurar l'estat de la relació.
Cada cert temps és bo preguntar-se per l'interès sexual que hi ha en la parella, la freqüència, la capacitat de gaudir... Si la falta de desig és una constant, s'encenen totes les alarmes.
Les causes més freqüents per les quals s'acaba acudint a una teràpia són, en primer lloc, donar-se una última oportunitat que implica un canvi que no arriba. Però també les infidelitats, una vida sexual poc satisfactòria, les dificultats en la relació amb la família política i la infertilitat que pot ser causa de moltes frustracions que passen factura en la relació.
El factor més important perquè una teràpia de parella tingui èxit, és la voluntat. Però també el compromís, perquè si no existeix per part d'ambdós, la teràpia està avocada al fracàs.
Per part del terapeuta, habilitat, que es tradueix en la capacitat d'entendre i objectivar els problemes dels altres sense que els membres se sentin jutjats. A més, ha de mostrar serenitat, facilitat per a la comunicació, empatia i prudència.
Els mètodes que se solen seguir són el mètode conductista, que consisteix a aconseguir canvis en la conducta dels membres de la parella, adquirint compromisos i responsabilitats mitjançant una sèrie de pautes. El mètode cognitiu, útil per conèixer els pensaments i expectatives que tenen cada un de l'altre, ajuda a conèixer-se millor i a ser més realista en la relació.
I, per útim, el mètode psicoanalista l'objectiu del qual és treballar amb la personalitat dels pacients, sobretot aquells aspectes inconscients que han s'han forjat des de la infantesa i que poden tenir una importància fonamental en la convivència.