L'Organització Mundial de la Salut reconeix la malaltia celíaca com una malaltia crònica i incapacitant, a vegades difícil de diagnosticar, ja que es pot presentar en individus amb símptomes clars o en persones asimptomàtiques o amb símptomes extraintestinals. És, per tant, una malaltia infradiagnosticada.
Es produeix quan la ingesta de gluten provoca una lesió greu en la mucosa de l'intestí prim, atrofiant les vellositats intestinals i ocasionant una mala absorció dels nutrients. Tot això pot produir una sèrie de problemes de salut, i la inflamació provocada per aquesta resposta immune pot contribuir a una àmplia gamma de símptomes.
Per a una gran part de les persones celíaques (entre el 40% i el 60%), la principal manifestació de la malaltia és gastrointestinal. Aquests símptomes poden incloure restrenyiment, diarrea, rampes, inflor i gasos. Segons un informe de l'American College of Gastroenterology, els excrements flotants o pestilents poden ser també un indici.
Però, de vegades, els símptomes difereixen d'una persona a l'altra i poden afectar tots els sistemes del cos. Aquests són alguns símptomes menys comuns que també han de ser tinguts en compte.
Dèficit d'atenció
Un equip d'investigadors de la Universitat de Sheffield al Regne Unit va demostrar que les persones celíaques tenen danys cerebrals en aquest estudi. Va concloure que les persones amb malaltia celíaca tenen temps de reacció més lents. La pèrdua de memòria a curt termini, la incapacitat per concentrar-se o trobar la paraula correcta i les dificultats d'atenció són altres signes neurològics de la malaltia celíaca.
Problemes de coordinació i equilibri
Els mateixos anticossos que ataquen l'intestí prim també es poden trobar en una regió del cervell anomenada cerebel, que controla la coordinació i el moviment. Per això, aquests pacients poden tenir una mala coordinació en l'equilibri, la marxa i els moviments oculars. L'entumiment, el formigueig i la debilitat també són símptomes de la malaltia celíaca.
Els problemes d'equilibri són també un dels símptomes de la malaltia celíaca
Pèrdua de densitat òssia
L'osteopènia (pèrdua primerenca de densitat òssia) i l'osteoporosi (una malaltia en la qual els ossos són febles i trencadissos) són un risc quan es té la malaltia celíaca. És el resultat d'una mala absorció de calci i vitamina D3. Una dieta sense gluten ajuda amb l'absorció d'aquests nutrients de la seva dieta, però és probable que aquestes persones també hagin de prendre suplements.
Trastorn de tiroide
Un altre efecte posterior de no absorbir calci és la disfunció tiroide. No obtenir prou calci pot fer que les glàndules paratiroides produeixin més hormona paratiroide. L'afecció resultant, anomenada hiperparatiroïdisme, també pot provocar ossos debilitats, així com càlculs renals.