L'infart de miocardi que va patir ahir el porter Iker Casillas va sorprendre pràcticament tothom. Com és possible que pugui afectar un jove esportista, que porta una vida saludable, sense sobrepès i que no fuma?

Aquest episodi té lloc quan es produeix un embús en una de les artèries que arriben al cor, a causa d'una obstrucció o a una estretor de la mateixa. El cert és que, segons reconeixen els experts, qualsevol persona pot tenir un infart al llarg de la seva vida.

Qualsevol persona pot tenir un infart al llarg de la seva vida.

Els esportistes d'elit, per exemple, a causa del sobreesforç físic a què es veuen sotmesos durant la seva carrera. Tanmateix, existeix un perfil de persona de risc amb una major probabilitat de patir-lo: home, de 66 anys d'edat i amb uns factors previs de risc que augmenten la probabilitat de tenir un infart, tals com obesitat o sobrepès, hipertensió, colesterol alt i tabaquisme.

Al voltant del 50 per cent dels pacients que pateixen una fallida cardíaca té sobrepès i un 25 per cent obesitat; un altre factor de risc, la hipertensió arterial és present en un 62 per cent dels casos. Un altre 53% pateix dislipèmia (concentració elevada de lípids a la sang) i un 36% és fumador.

Els símptomes més comuns que indiquen que es pot estar tenint un infart són la pressió toràcica amb sensació de malestar, el dolor opressiu al pit que se sol estendre als braços, i la sensació de mareig, sudoració, nàusees o dificultat per respirar.

Pel que sembla, l'exporter del Reial Madrid va començar a sentir molèsties al pit, braços i boca mentre estava exercitant-se en l'entrenament, per la qual cosa va acudir als metges del seu equip que li van traslladar immediatament a l'hospital. Tanmateix, en alguns casos es pot estar patint un episodi d'aquest tipus sense presentar símptomes tan evidents. De fet, aproximadament un terç de les víctimes d'infart de miocardi no senten dolor i sí falta d'aire i nàusees o ansietat.

El que sí que és molt important és anar molt ràpid a l'hospital quan es presentin els símptomes, entre altres coses perquè el risc principal de l'infart agut de miocardi es produeix abans d'ingressar a l'hospital, fase en què la mortalitat supera el 40%. Si es va aviat a urgències –en l'interval des que es produeix fins a quatre hores després– les complicacions són, en general, poc freqüents, ja que els tractaments que es duen a terme en l'actualitat (angioplàstia o trombolisis) són molt efectius.

Quant a la prevenció, tenint-ne en compte quin és el perfil de risc principal, el més adequat és l'adopció d'uns hàbits de vida saludables: una dieta equilibrada, exercici físic amb moderació tres o quatre dies a la setmana, mantenir-se en un pes ideal, no fumar i no beure. Amb aquestes premisses, la probabilitat de tenir un infart es redueix notablement.