El rellotge biològic de les persones, també anomenat cicle circadiari, sincronitza tots els processos corporals amb els ritmes naturals de la llum i foscor. Per això és tan important respectar-ho i procurar seguir un horari d'acord a ell en les nostres rutines.
Són molts els estudis que han demostrat que quan els ritmes circadiaris s'alteren a causa de la falta de son, el desfasament horari o la feina per torns, hi ha una incidència més gran d'alguns tipus de càncer, inclòs el de pròstata, un dels més prevalents en la població masculina. Un equip d'experts del Sidney Kimmel Cancer-Jefferson Health van començar una investigació sobre aquesta relació i van trobar que un gen anomenat CRY-1 que té a veure amb el cicle circadiari, té a veure amb la progressió d'aquest tipus de càncer.
L'estudi ha estat publicat a la revista Nature i els científics conclouen que el factor circadiari CRY-1 augmenta en els càncers de pròstata en etapa tardana i està fortament associat amb una pitjor evolució de la malaltia. Encara queda molt per seguir investigant, però provar aquesta relació té una gran importància per a la ciència.
Una teràpia comuna per al càncer de pròstata implica suprimir l'androgen de l'hormona masculina i el receptor d'andrògens, ja que els tumors de pròstata requereixen andrògens per desenvolupar-se i progressar. Aquests experts van descobrir que el CRY-1 és induït pel receptor d'andrògens en el teixit tumoral de pròstata obtingut de pacients, la qual cosa explica en part els alts nivells de CRY-1 observats en malalties humanes.
El càncer de pròstata és un dels que més afecta als homes
"Això és una clara indicació del vincle de CRY-1 amb el càncer de pròstata", asseguren els experts. "A mesura que aprofundim al paper de CRY1, trobem que el factor circadiari estava alterant la forma en què les cèl·lules canceroses reparen l'ADN".
Els tractaments contra el càncer tenen per objectiu danyar l'ADN de les cèl·lules canceroses i provocar defectes als mecanismes de reparació. Els investigadors van provar el possible paper de CRY-1 en la reparació de l'ADN en pacients amb càncer de pròstata i van descobrir que regula directament el procés i altera els mitjans pels quals les cèl·lules canceroses responen al dany de l'ADN.
En conclusió, aquest gen pot oferir un efecte protector contra les teràpies nocives. "El fet que CRY-1 estigui elevat en el càncer de pròstata en etapa tardana pot explicar per què els tractaments dirigits als andrògens es tornen ineficaços en aquelles etapes posteriors", afirmen els investigadors. "També vol dir que si un tumor té alts nivells de CRY-1, els tractaments dirigits a la reparació de l'ADN poden ser menys efectius per a ells".
Imatge d'un càncer de pròstata
De cara al futur, l'equip planeja explorar la millor manera d'atacar i bloquejar CRY-1 i quines altres teràpies existents poden funcionar per dificultar la reparació de l'ADN de les cèl·lules del càncer de pròstata. També volen estudiar més gens del ritme circadiari i determinar com l'alteració circadiària pot afectar el tractament del càncer. S'ha demostrat que les alteracions circadiàries poden afectar l'eficàcia del tractament, però també se sap que alinear el tractament amb els ritmes naturals del cos o administrar la teràpia en determinats moments del dia pot ser beneficiós.