La detecció dels casos de coronavirus és imprescindible per poder tallar les cadenes de transmissió del virus i evitar els contagis. En aquest sentit, la figura dels rastrejadors és clau per controlar-ne l'evolució. Precisament per aquest motiu, s'han reforçat els equips de professionals que fan a aquestes tasques. Actualment, a Catalunya, hi ha uns 3.000 rastrejadors que es dediquen a fer el seguiment de pacients positius per Covid, segons el Departament de Salut. D'aquests, uns 1.800 estan centrats a l'Atenció Primària, uns 250 al centre de Ferrovial, uns altres 350 a gestió de casos i uns 150 que es dediquen a fer un seguiment més complex, seguiment d'algunes empreses, com per exemple un escorxador, per evitar brots. Per altra banda, també hi ha un circuit paral·lel, format per unes 600 persones que fan gestió de les escoles, que és un circuit específic.
Però, què fa exactament un rastrejador Covid? Bàsicament són professionals encarregats de buscar totes aquelles persones que hagin estat en contacte amb un positiu de coronavirus, per intentar controlar la situació i segons els protocols establerts. Una tasca clau per saber amb qui s'ha relacionat, on i quan. "Quan una persona va amb símptomes, li fan un test. Si dona positiu, el primer que fa és parlar amb el gestor Covid, que l'informa del procés i de les coses que ha de fer i com fer-ho correctament", explica el coordinador de la unitat de seguiment de la Covid, Jacobo Mendioroz. "I en aquest moment, també s'identifiquen els contactes. Quan arriba als rastrejadors, aquests són els encarregats que truquen i li pregunten si està tot correcte o té problemes per fer l'aïllament" i afegeix que "els serveis de vigilància són els que faran seguiment de la persona positiva i intentaran ampliar l'estudi de contactes per esbrinar on s'ha pogut contagiar i quins són els seus contactes laborals. D'aquesta manera, surten més contactes".
El coordinador de la unitat de seguiment de la Covid, Jacobo Mendioroz, en una roda de premsa de Salut / ACN
Tal com detalla el Fernando Simón català, pot ser que sigui necessària més d'una trucada per establir i traçar els contactes que ha tingut aquella persona en els últims dies. I en aquest circuit, poden sorgir una sèrie d'incidències. "Quan va començar la segona onada, els laboratoris estaven sobrecarregats, no podien fer les càrregues de manera ràpida i algunes arribaven amb retard, i el contacte ja ho sabia de feia dies", comenta en conversa amb ElNacional.cat. Així, tal com s'ha dit en diverses ocasions aquest virus va relacionat amb la mobilitat. És a dir, com més aviat se sàpiga que una persona té Covid i es puguin rastrejar els seus contactes més ràpid es podrà tallar la cadena de transmissió.
Ara bé, el sistema també té errors. Mendioroz alerta que es poden produir errors de registre. Als ja famosos 'rastrejadors de Ferrovial', els arriben només els contactes, però no la persona que està malalta per una qüestió de protecció de dades. Per tant, si hi ha algun error en el nom o en el número de telèfon, hi ha informació que es perd i no el poden identificar. Això, com no podria ser d'una altra manera, genera una incidència. També pot passar que la persona avisi als contactes, però que no siguin els mateixos que ha dit als rastrejadors. I donar peu a una nova incidència.
Error de concepte
Els rastrejadors, però, són una eina més per intentar frenar la pandèmia. També cal tenir en compte la detecció de casos i fer l'aïllament de manera correcta i possibilitar-ho. Totes aquestes parts juntes poden fer perdre un nombre important de casos. No tothom declara els seus contactes, sigui per por o perquè no vol explicar per quins llocs s'ha mogut. Per tant, a l'hora de fer un seguiment de casos hi ha barreres que dificulten la tasca. "La cobertura del rastreig està ben dimensionada –30 rastrejadors per cada 100.000 persones– tot i que no és l'única cosa que s'ha de tenir en compte", remarca. D'aquesta manera, exposa que pot ser que persones que no es troben malament o que potser tenen algun símptoma greu, és possible que no facin l'aïllament i contagiïn més persones. En aquest sentit, és impossible detectar el brot i fer-ne un seguiment.
Un test ràpid per a la detecció de la Covid / Efe
"Al final és qüestió d'insistir molt en les mesures", comenta. Mans, distància, mascareta. Respectar els diferents trams i restriccions del pla de reobertura. "D'una persona que fa una festa amb 50 amics, en poden sortir 30 contagis", insisteix. Però, és clar, en cas de rebre la trucada d'un rastrejador, qui dirà que estava en una festa de més de 50 persones o en un prostíbul, per exemple? Precisament per això, subratlla la impossibilitat de rastrejar la cadena de contactes en determinades persones.
Per què no m'ha contactat cap rastrejador?
Els errors existeixen, també a l'hora de seguir els casos en plena pandèmia. I més en plena segona onada de coronavirus. Nombrosos són els casos de persones que asseguren haver donat una llista de contactes després de saber-se positius amb noms, cognoms i números de telèfon. Uns contactes, però, que mai no han estat contactats. En la majoria de casos la persona positiva ha pogut avisar els contactes més estrets, que al seu torn poden contactar amb els professionals de l'Atenció Primària per notificar-ho i demanar de fer-se la prova. Malgrat tot, què passa amb la resta?
La justificació és que en plena segona onada, amb els serveis desbordats, els rastrejadors prioritzen. Hi ha brots que és possible tenir més controlats que altres, ja sigui pel nombre de contactes que és més aviat baix o perquè el seguiment s'ha pogut fer de manera correcta. Quan hi ha errors o bé no es fa una llista prou acurada, és més complex.
Imatge principal: diversos tests ràpids per detectar casos de coronavirus / Efe