Tornar enrere en el temps és impossible, però què hauria passat si durant la primera onada del coronavirus s'hagués actuat diferent? Què hauria passat si el confinament hagués començat uns dies abans? I si ho hagués fet uns dies després? Precisament aborda aquesta qüestió l'estudi on ha participat el físic i investigador Àlex Arenas, al costat d'altres companys del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. 

La principal conclusió que se n'extreu és que durant la primera onada del coronavirus a Espanya hi va haver uns 28.000 morts. Si s'hagués avançat el confinament només 7 dies, el nombre de morts hauria estat, aproximadament, de 5.000. Per contra, si s'hagués endarrerit encara més, uns 7 dies més, el nombre de morts hauria pujat fins als 120.000. 

Una altra conclusió, derivada d'aquest estudi i que Arenas ha compartit també a les xarxes socials és que el comportament humà es va avançar al confinament domiciliari, adoptant mesures que encara no s'havien imposat de manera oficial. En aquest sentit, l'investigador subratlla la importància dels tempos en aquest context pandèmic que vivim des de fa ja més d'un any.

Els resultats de la investigació ressalten un "retard substancial entre l'exposició i la notificació a Espanya". Sense anar més lluny, es detalla que aquest retard dificulta una avaluació real de la situació epidemiològica i que, com a conseqüència impedeix una resposta eficaç a la gestió de l'epidèmia. Per tal de justificar-ho, posen d'exemple el primer tancament. "Els nostres resultats indiquen que les infeccions diàries ja havien arribat al màxim. De la mateixa manera, el 28 de març es va tancar tota l'activitat econòmica no essencial tot i augmentar el nombre de casos", s'hi pot llegir a l'article. "No obstant això, les infeccions diàries ja havien arribat al seu punt màxim més de deu dies abans en la majoria de les comunitats autònomes". 

Afectació de la primera onada del coronavirus a España

El 45,4% dels casos notificats de coronavirus van requerir hospitalització i un 4,5% van ingressar a les UCI, segons un informe que va publicar a Eurosurveillance un equip del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE). Entre els casos notificats i confirmats de la primera onada, un 11,9% van morir. El 95% dels morts tenien, com a mínim, alguna altra malaltia, i com més edat tenien els infectats, més augmentava la letalitat. En els menors de 40 anys, el percentatge de mortalitat era menor del 0,5%. En el grup d'entre 70 i 79 anys va ser del 23% i en majors de 80 anys, del 62%.

El desembre passat, se'n van conèixer més detalls de la incidència de la primera onada a Espanya. Sense anar més lluny, l'Institut Nacional d'Estadística (INE), recollia que entre el mes de gener i maig del 2020, van morir a Espanya 45.684 persones pel coronavirus. 

 

Imatge principal: interior d'un tanatori durant la crisi del coronavirus a Barcelona / Efe